Les figures de la Patum no se senten del tot estranyes a Sant Francesc. L'exposició de la comparseria al convent per al gaudi dels visitants és un fet insòlit que mai abans s'havia produït; ara bé, el lloc escollit no és desconegut per a la imatgeria patumaire. Tal com han confirmat diferents personalitats relacionades amb la festa i la ciutat a Regió7, en dos períodes concrets de la història les figures de la Patum s'havien guardat a Sant Francesc. La imatgeria patumaire va ser a l'interior del convent l'any 1835, i posteriorment es va utilitzar durant anys l'edifici de la Remunta per guardar-hi els gegants i la resta de comparses.
Albert Rumbo, historiador berguedà, afirma que Sant Francesc és un indret que al llarg del temps ha mantingut una estreta relació amb la Patum. «En la primera guerra Carlina es van guardar les coses de la Patum dins el convent de Sant Francesc. En concret va ser durant la desamortització de Mendizábal, l'any 1835. Es va produir la desecularització i els frares van haver de marxar del convent, i aquest es va fer servir com a magatzem i com a hospital militar de campanya. Allà hi tenien les comparses de la Patum i material divers de l'Ajuntament. Per tant, com a mínim durant una temporada curta, al segle XIX les comparses de Patum ja havien estat guardades allà», explica Rumbo. En els anys finals del segle XIX i inicis del XX no queda del tot clar on van anar a parar les figures de la Patum ni quant temps van estar guardades a l'interior del convent. Rumbo afirma que hi ha aquesta desconeixença perquè, «com que ells ja sabien on eren, no van tenir cap necessitat d'explicar-ho i no va quedar registrat. El que sí que hi ha són diverses denúncies de final del segle XIX i principi del XX on els encarregats de la comparseria de la Patum deien que l'edifici on es guardaven era humit, però cap dels documents especifica on era».
L'edifici de la Remunta
Ja en ple segle XX les figures de la Patum es van guardar altra vegada a Sant Francesc, concretament a l'edifici de la Remunta. Aquest local havia estat la zona de parada per als cavalls sementals de l'exèrcit. Actualment ja no existeix, ja que es va tirar a terra pels volts de l'any 1993 per fer-hi la baixada de Sant Francesc i la plaça que hi ha avui en dia. L'alcalde d'aquella època, Jaume Farguell, explica que «l'edifici tenia dos pisos, el de dalt sempre havia estat un magatzem i el de baix era per als cavalls de remunta de l'exèrcit. Ho vam tirar tot a terra per engrandir la plaça, ja que ja no hi havia exèrcit i el magatzem no s'utilitzava».
El record de l'edifici de la Remunta que té Farguell li provoca nostàlgia, la del diumenge de Corpus veient els gegants marxar en direcció a Sant Francesc. «Jo mateix no hi havia entrat mai, era un magatzem on es guardava tota la comparseria. Recordo la nostàlgia i la tristesa de veure marxar els gegants amb la seva majestat cap al carrer dels Àngels. Acabar l'últim tirabol i veure marxar els gegants cap allà representava un punt i a part per a tota la gent que estimava la Patum. Segur que els que tenen la meva edat tots tenim aquesta sensació de tristesa en pensar en l'edifici de la Remunta», diu Farguell. Segons les dades de l'historiador Albert Rumbo, la imatgeria patumaire va estar guardada a l'edifici de la Remunta fins a l'any 1966. «No sabria dir des de quan, però hi van estar bastants anys, fins al 1966, ja que el 1967 ja es van passar a guardar a l'ajuntament. Era un lloc típic de Berga on guardaven les comparses», afirma Rumbo.
El director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, exposa que el magatzem de la Remunta no era un lloc idoni per a les figures i que, un cop entraven a dins, ningú no les podia veure. «Ho recordo perfectament, era l'edifici que hi havia al davant del convent. Tu podies veure quan els treien a fora, però a dins no t'hi deixaven entrar. Era un edifici municipal que quan va perdre la seva funció originària per a l'exèrcit hi van posar les comparses de la Patum per simplement alliberar espai a l'ajuntament. El magatzem no estava gaire ben condicionat», afirma Pedrals.
