El jaciment paleontològic de Fumanya està considerat un dels més importants d'Europa per la seva riquesa- hi ha 3.500 petjades fòssils de dinosaures- però també pel seu potencial que caldria aprofitar plenament tant per potenciar un bé patrimonial com per convertir-lo en una eina de reequilibri territorial i de creació de riquesa pel Berguedà. Per això els alcaldes de la zona i el Museu de les Mines de Cercs reclamen a la Generalitat, que els ajudi a fer aquesta tasca que resulta titànica per a uns municipis petits i amb pocs recursos.

Aquest és el missatge que els responsables berguedans han traslladat aquest dimecres a MariaÀngela Vilallonga en la visita que ha fet al Centre d'Interpretació de Fumanya. La consellera de Cultura, els ha escoltat i s'ha compromès a ajudar.

Des que el 1985 el naturalista berguedà Lluís Viladrich va descobrir les petjades fòssil a Fumanya sud, -on l'empresa Carbones de Berga extreia carbó a cel obert- fins ara, la preservació i divulgació d'aquest patrimoni ha estat una cursa d'obstacles pels ajuntaments de la zona conjurats per preservar i treure profit d'aquest riquesa patrimonial. El 2001 els ajuntaments de Fígols, Cercs, Vallcebre, Saldes i Guardiola que van constituir-se en el Consorci de la Ruta Minera per conservar posar en valor aquest patrimoni que el 2014 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

Ara, després d'anys de moltes promeses i declaracions d'intencions, els dirigents locals demanen fets tangibles.

«Nosaltres necessitem un suport de totes les institucions perquè el projecte de Fumanya és de llarg recorregut , pot créixer molt, té moltes possibilitats , pot reequilibrar el territori. Fumanya pot fer créixer el Berguedà atraient gent a treballar i creant serveis». Així ho explicava, ahir, a Regió7, Jesús Calderer president del Consorci de la Ruta Minera.

Sobre la taula hi ha diferents projectes com la consolidació de les petjades fòssils de Fumanya sud i la creació d'un itinerari per visitar-les. «Però aquí no hem de parar, hem d'aconseguir que s'hi facin més excavacions per trobar més fòssils perquè Fumanya que ja és un lloc excepcional, sigui encara més gran». Calderer va recordar que la paret on hi ha les icnites és propietat del departament de Cultura. «Ells també estan implicats en aquest projecte. Ens han de donar suport econòmic i acompanyament».

El dirigent berguedà admetia que fins ara «ens hem trobat molt sols» impulsant aquesta iniciativa. «Fa molts anys que estem treballant en aquest projecte i en fa pocs que l'hem pogut obrir amb l'esforç dels ajuntaments de la ruta minera. La veritat és que ens hem trobat bastant sols».

Han jugat en contra de Fumanya que està situat al mig del no res i en una comarca petita d'interior com el Berguedà. «El que ha de fer el departament de Cultura és creure's molt més Fumanya i apostar per aquests espais culturals que poden reequilibrar i donar a un territori que ho estem passant molt malament».

Des del juny del 2011 el Museu de les Mines de Cercs conserva les peces trobades en les campanyes d'excavacions realitzades al jaciment el 2006. «Nosaltres sempre hem demanat que continuessin s perquè és una zona potencialment molt rica» va declarar Alba Boixader, directora del Museu de les Mines de Cercs i del Centre d'Interpretació de Fumanya.

El Museu de Mines de Cercs «fem, tota la difusió que podem però el departament de Cultura ens ha d'ajudar i això ens costa moltíssim» confessava a Regió7 Boixader. Va fer una crida al departament de Cultura perquè «s'impliqui « en el projecte de Fumanya. «Estem en una comarca preciosa però desconeguda. Cal posar en valro tot el patrimoni». Boixader admetia que «ens sentim sols, com la veu que clama enmig del desert».