02 de agost de 2020
02.08.2020
Regió7

«El canvi que hem fet amb el reciclatge és una cosa que si no la veus no te la creus»

Linares destaca la feina feta que ha convertit el Berguedà en la comarca catalana que més recicla

01.08.2020 | 19:49
Vicenç Linares Clota, Conseller comarcal de Medi Ambient.

Després de dos mandats seguits com a alcalde de la Pobla de Lillet, Linares lidera la gestió de les deixalles i el procés per completar el canvi de model de recollida al conjunt dels 31 munipicis

Vicenç Linares Clota (Torelló, 1952) fa més de quaranta anys que viu a la Pobla de Lillet. Està vinculat a la política local des de final dels anys 80. Ha estat alcalde del seu municipi en dos mandats seguits, el 2011-2015 i el 2015-2019. Fa un any que va assumir una de les carteres més calentes del Consell Comarcal del Berguedà: la de Medi Ambient, que gestiona la recollida de deixalles.

Entre l'octubre i el novembre de l'any 2018, el Berguedà va iniciar el nou model de recollida de residus implantant el porta a porta a 12 dels 31 municipis berguedans. D'ocupar les darrers places en el rànquing del reciclatge a Catalunya, la comarca s'ha situat líder. Ara, l'ens busca el finançament necessari per pagar els 1,2 milions d'euros que costarà implantar un nou sistema de recollida també als 19 munipicis restants del Berguedà que no fan el porta a porta. L'objectiu és completar aquest notable canvi fruit del consens polític.


En dos anys, el Berguedà ha passat d'estar a la cua de Catalunya, pel que fa al percentatge de reciclatge, a ser-ne el líder amb poc menys de 40.000 habitants. Com ho valora?

És espectacular. El canvi que hem fet al Berguedà amb el reciclatge és una cosa que si no la veus no te la creus. Per començar, s'ha d'agrair, i molt sincerament, al Xavier Francàs, el meu antecessor, que va ser la persona que va creure en el sistema i que el va tirar endavant. I jo intento seguir les seves passes. Això és un mèrit de tota la gent que hi ha cregut. Sí que ens queden petites taques negres, però hi estem treballant i segur que ens n'anirem sortint. Estem molt satisfets.

Ara que el Berguedà pot presumir de ser la comarca catalana amb el millor índex de percentatge reciclador, faran alguna campanya per vendre-la com un oasi natural, verd, reciclador i sostenible?

(Somriu). No ho sé. El que sí que sé és que se'ns acaba el període pel qual teníem contractada la pàgina web informativa «Triem» que vam posar en marxa quan es va instaurar el porta a porta. El contingut d'aquesta web passarà a la del Consell. Farem un logotip perquè estigui relacionat amb la natura, ara que ja triem.

Quines són aquestes petites taques negres que esmentava?

Tenim problemes sobretot a municipis que tenen segones residències, on hi ha gent que encara no recicla. Nosaltres actuarem. En principi tornant a reunir aquesta gent i implicar-los, tornant-los a explicar com s'ha de fer la recollida. I segurament posant mesures dissuasives, com pot ser instal·lant càmeres de videovigilància a les illes. Això s'ha de fer de bracet amb els municipis perquè són els que tenen les competències

A vegades, quan entres a una illa d'emergència, està plena de deixalles. És un punt negre?

Sí, sí. Començant per l'illa de sota el Lidl de Berga o la de Bagà, i també hem actuat a una illa d'Olvan. Això ens passa aquest any, que la gent es mou menys de casa i tenim turisme de proximitat. A Pedret, aquests dies també hi estem actuant retirant les deixalles abandonades. Hi ha gent que tira les deixalles i ho fa a sota el rètol que diu que no es poden llençar. De moment hi posarem contenidors de recollida selectiva. També hem actuat a la carretera de la Guàrdia de Sagàs perquè hi hagut abandonament de deixalles de gran volum. Hi estem molt a sobre. Moltes vegades passem a davant dels ajuntaments perquè ens arriba abans la denúncia a nosaltres que al mateix consistori. Procurem ser a tot arreu. També demanen que els ajuntaments s'hi impliquin, encara que ja sabem que n'hi ha que no tenen mitjans.

La majoria dels ciutadans fan el reciclatge correctament?

Sí, sí. El percentatge de persones incíviques és mínim. En general, el conjunt de gent que fa abocaments de residus és molt poca. I hi ha algun industrial que encara no ha agafat l'hàbit. Tot això ho anirem polint amb l'ajuda dels ajuntaments.

Quantes sancions s'han posat des que es va iniciar el porta a porta?

La xifra exacta no la tinc, però sí que puc dir que la zona on se n'han posat més és al Baix Berguedà. Nosaltres instruïm la sanció, però qui multa són els ajuntaments.

Hi va haver molt enrenou a les xarxes quan van anunciar que aquest juliol les bosses del porta a porta deixarien de ser gratuïtes. Això va ser el 2019. No se n'ha sabut res més. El Consell continuarà donant les bosses com fins ara?

Vam allargar-ho tant com vam poder. Quan el 2018 es va instaurar el porta a porta, les bosses havien de ser gratuïtes durant un any. Jo vaig demanar allargar-ho mig any més. I a resultes de la Covid-19 he demanat allargar-ho i donar les bosses durant tant temps com puguem, no sé fins quan podrà ser. La meva intenció és no quedar malament per això. Encara que sembli que és poca cosa, ens fa anar malament perquè suposa una despesa de 50.000 euros i escaig anuals.

Les bosses d'orgànica es poden comprar al súper. Però a Berga la bossa del rebuig és xipada i no es pot comprar.

L'hem d'anar entregant igualment i a la llarga trobar alguna fórmula perquè no haguem d'entregar bosses.

Per què?

Perquè les persones que fan d'informadors i ara reparteixen bosses a la ciutadania haurien d'estar fent altres tasques. Haurien d'estar voltant per detectar els abandonaments de deixalles i esbrinar de qui són, i explicar a qui ho hagi fet com s'ha de reciclar correctament.

Han iniciat un pla per potenciar la recollida als càmpings.

Sí. Gràcies a un pla d'ocupació hem posat informadors al càmping de Berga, que era un punt negre. I la culpa no era dels campistes. Hi havia gent de fora que hi anava a fer pàdel o al centre de wellness i que utilitzava els contenidors tancats de les deixalles per tirar-hi les seves pròpies escombraries. L'empresa Ecoembes, que se'ns queda els envasos, ens ha subvencionat automatitzar aquests contenidors que són com bústies, de manera que no s'hi podrà llançar res si no tens la targeta d'usuari del càmping. Ara hi ha un informador per educar mediambientalment als clients. Aquesta mateixa persona actuarà a Pedret i segurament a Bagà.

Quin calendari té el Consell per aplicar el nou sistema de recollida de residus als 19 municipis restants de la comarca que no fan el porta a porta?

La implantació d'aquest nou sistema tenia un cost de vora d'1,2 milions d'euros. Vam demanar una ajuda als fons europeus Feder. Arran de la Covid-19, aquest programa ha quedat aturat. Estem buscant finançament a través de la Diputació de Barcelona i l'Agència Catalana de Residus. Ens faltaran, però, els diners del Feder. Això ens portarà a reformular una mica el projecte per aplicar-lo progressivament però sense deixar ningú de banda. En tots els municipis han de ser-hi vistos els desbordaments de brossa que hi hagut en el confinament. Això ha portat problemes però ens ha alliçonat, i veiem que el sistema que hem d'aplicar tindrà modificacions que cal concretar.

Aquest juliol han començat les obres de l'onzena fase d'ampliació de l'abocador. Unes ampliacions que es fan de forma periòdica quan es necessita més espai. Amb un índex del 69% de reciclatge al conjunt de la comarca, s'allargarà la vida útil de l'abocador de Font Ollera?

Sí. Crec que, a la marxa que anem, les previsions que hem fet aniran per terra. Cada vegada s'hi aboquen menys deixalles perquè es recicla més. Ara també es faran els concursos de la recollida i gestió de l'abocador i els de les deixalleries mòbils i fixes, i ja es tindrà en compte la baixada del volum de deixalles que registra l'abocador comarcal.

El juliol del 2017, l'aleshores conseller Josep Rull va anunciar a Berga que la Generalitat construiria un centre de tractament de residus de rebuig i orgànica del Berguedà. Se sap en quins terrenys es construirà?

No, no ho sabem. Hem fet un concurs i hem adjudicat a una empresa els treballs previs a la redacció del projecte executiu. Ens interessa que sigui el màxim de prop de l'abocador. Perquè així es redueixen costos de transport i reduïm les emissions de Co2.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit