17 de agost de 2020
17.08.2020
Regió7

Matí de contrastos: de la pau i la calma inicial al formiguer sobtat

16.08.2020 | 23:18
Dos joves intenten travessar un dels passos més complicats

A primera hora del matí, amb places d'aparcament disponibles al pàrquing de la Salle Natura, l'essència dels Empedrats es manté ben viva. La fresca matinal fa que l'inici de la caminada es pugui realitzar gairebé en solitud. Els únics que transiten són els runners i els excursionistes, que aprofiten l'absència de turistes per realitzar el recorregut i arribar fins al refugi Sant Jordi. Aquest és el cas d'Ester Pasqual, de Badalona, que aquest diumenge corria pels Empedrats a bon ritme. «Vinc molt per aquí, vaig fer la Cavalls del Vent fa uns anys i des de llavors faig excursions per la zona. S'hauria de regular d'alguna manera perquè la gent que estimem la natura sentim que s'està fent malbé», va explicar.

A mesura que les hores avancen, les famílies agafen protagonisme. Avis, pares, mares i nens. Els camins dels Empedrats es converteixen en un formigueig constant de grupuscles familiars que busquen passar un dia en un entorn idíl·lic. Ahir diumenge, la gran majoria d'elles eren de fora del Berguedà. Hi havia gent de Sallent, Manresa, Moià, Camarasa, Barcelona... Joan Martí, de Sallent, observava amb admiració el salt de la Cua de Cavall al costat de la seva dona i el seu fill. «És molt bonic, ens ha agradat moltíssim. Hem vingut a caminar, volíem arribar a Sant Jordi però hem girat. El paratge és preciós», va dir.

Pel que fa a la necessitat de regular l'accés als Empedrats, bona part del visitants es mostraven favorables a un possible control. Ramon Ribó, de Moià, va afirmar que «s'hauria de regular l'accés al medi, i tant. No sé com s'hauria de fer, potser posar quotes de gent amb un control d'accés». La parella de Ribó, en marxar, va afirmar que «també ajudaria explicar que no és un camí per a nens!». I és que els petits van ser protagonistes al llarg del matí. Joves de totes les edats mostraven admiració per l'indret i en especial per l'aigua, però també es trobaven en vertaderes dificultats per travessar algun dels trams finals dels Empedrats, on s'ha de passar sobre les roques per no fer una remullada no desitjada.

No totes les veus eren favorables, però, a una possible regulació de l'accés. Un veí de Sallent que visitava la zona per primera vegada amb família, amics i els seus dos fills, el José i l'Héctor, va afirmar que «ens han tingut tres mesos a casa, no et deixen banyar a les rieres, al pantà... Què ha de fer la gent?».

Durant el descens, a mig matí i amb el sol present, el camí no va ser tant plàcid. Esportistes i famílies van donar pas a grups de joves i colles nombroses amb el to massa elevat. En certs punts on el camí es feia estret, les aturades per deixar passar es van fer una constant. Ja a la via forestal per tornar cap a Bagà, la tranquil·litat viscuda a primera hora es va convertir en un circuit per esquivar les desenes de cotxes que no deixaven de pujar direcció a uns Empedrats ja gairebé plens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit