L'historiador Albert Rumbo farà una investigació per recopilar el màxim de garrofes berguedanes des del 1900 fins al 2020 per elaborar una publicació que expliqui la història local, nacional i internacional des de l'òptica satírica d'aquests textos. Rumbo podrà fer el treball de recuperació gràcies a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que ha atorgat a l'historiador berguedà un ajut de 3.000 euros amb l'objectiu que en un any es pugui publicar tota la informació recopilada.

«Les garrofes: 120 anys de crítica social berguedana a partir dels Pastorets d'en Pitarra» és el títol de la investigació que portarà a terme Rumbo. La cerca de les garrofes serà especialment dificultosa en tot el període anterior a la dècada dels setanta. «Es conserven totes les garrofes a partir de l'any 1973, que es quan comença el concurs i totes estan impreses en un llibret. Però les anteriors, la gent se les escrivia a casa i, un cop s'havien dit, es llençaven i desapareixien», explica l'historiador.

La tradició de les garrofes d'en Pitarra als Pastorets de Berga va venir de l'obra El bressol de Jesús, que es representava a Barcelona des de l'any 1891. A la capital berguedana es va estrenar el 1900, i es va mantenir fins i tot durant la dictadura. Des de l'any 1973 fins al 2015, any en què va desaparèixer per falta de participació, el text de les garrofes que es recitava als Pastorets sortia d'un concurs obert a la població. L'objectiu final de Rumbo és «fer un recull històric de què ha passat a través de les garrofes i, a més, que les que puguem anar conservant. A través del recull intentaré explicar una mica la història de Berga i de Catalunya, d'Espanya i del món, però no d'una manera seriosa, sinó com ho han fet sempre els garrofaires. Sabrem la mateixa història, perquè el que diuen és real, però ho sabrem amb una mica més de gràcia de la que té la dura realitat».

A més de tot el treball de recopilació, Rumbo també vol endinsar-se i contextualitzar l'obra de Pitarra, que va significar un canvi significatiu en el tipus de Pastorets que es feia fins aleshores. «En l'obra original, quan en Garrofa torna de l'infern, hi ha una crítica a la Barcelona noucentista, i aquesta idea arriba aquí a Berga i s'adapta. El que hauria estat més fàcil al seu moment és que aquesta part que era eminentment barcelonina hagués desaparegut, però aquí es va transformar la crítica barcelonina en crítica berguedana». Segons Rumbo, aquest recurs de les garrofes d'en Pitarra «és extraordinari, per l'època i per la seva originalitat. És un toc excepcional que li atorga riquesa».