Mossèn Marc Majà Guiu (Miralcamp, 1981), rector de Berga des de l'any 2012, abandonarà properament la parròquia de la capital berguedana per passar a treballar en la formació de joves seminaristes a Solsona. La seva sobtada marxa ha sorprès els fidels de la ciutat, ja que amb el seu treball i el seu tarannà mossèn Marc Majà havia aconseguit guanyar-se el respecte i l'admiració dels berguedans en aquests vuit anys de dedicació.

Què ha fet mossèn Marc Majà en vuit anys a Berga?

He intentat conèixer i estimar la seva gent. Saber les coses que els il·lusionen i els amoïnen per veure de quina manera el que jo crec, el que els cristians creiem, podia interpel·lar en el que aquestes persones viuen.

L'ha sorprès haver de marxar de Berga?

Els mossens estem disponibles pel que convingui i quan convingui. Jo pensava que podria arribar un canvi, però és veritat que creia que estaria més anys a Berga.

Què és el que més recordarà d'aquesta etapa?

Possiblement que intentar estimar la gent és la millor forma perquè Déu passi i treballi.

Quina serà la seva nova tasca?

Des de la diòcesi se'm demana que m'ocupi d'acompanyar la formació dels seminaristes. A la nostre diòcesi, com que fa uns anys teníem pocs seminaristes, el mateix bisbe va passar a ocupar-se d'aquesta formació. Però darrerament s'hi ha sumat algun xicot més i s'ha vist clar que era millor buscar un capellà que estigués alliberat del treball parroquial per poder acompanyar els joves que s'estan preparant.

L'il·lusiona el repte?

Sí, i em fa respecte. Em dol deixar el treball directe a Berga, perquè soc conscient de la falta que fa i dels pocs mossens que hi ha, però bé, vist amb mirada de fe i el que és la meva vocació, ho agafo amb respecte però amb il·lusió.

Com són els berguedans, després de 8 anys, ja els deu conèixer...

Són persones intenses, amb caràcter, però, en general, nobles.

Què li diuen els fidels ara que saben que marxa, estan afectats?

El que a mi m'arriba és el que pensen les persones que tenen ganes de dir-ho! [riu]. Dit això, la gent em comenta que els sap greu que marxi després de 8 anys. Alguna persona mostra el seu desacord dient que ara que començava a estar arrelat aquí resulta que marxo... Hi ha llàstima pel comiat, però també maduresa per part de la gent, ja que entenen que soc coherent amb la meva opció de vida.

L'ha ajudat o l'ha perjudicat ser un mossèn tan jove?

En grans termes m'ha facilitat les coses i m'ha ajudat. El principal obstacle que m'ha pogut suposar ha estat la meva falta d'experiència en certes coses. Això sempre seria un punt negatiu del qual era conscient en la meva arribada a Berga. Però en general m'ha fet més fàcil el tenir accés a persones més joves vinculades a la parròquia o bé tenir més facilitat per mirar d'engrescar-me en coses.

Té bona relació amb el bisbe Xavier Novell?

Sí. Crec que està fent una bona feina. És treballador, veu les coses i és bo.

Què el va cridar a ser ordenat sacerdot als 26 anys?

Soc fill de pagès, d'una família cristiana practicant molt normal, amb límits i virtuts, treballadors. Allà vaig rebre la fe bàsica, però va ser en anar estudiar a Barcelona que vaig conèixer un grup cristià compromès a nivell intern però també a nivell d'acció. Aquest binomi d'avançar en els dubtes de la fe i una vida concreta d'entrega que vaig veure en aquell grup em va fer fer un salt endavant.

Ha viscut vuit Patums. Han estat masses o ho trobarà a faltar?

I una de confinada! Com tota festa de masses, té els seus punts forts i els punts febles, coses maques i impressionants i també els seus excessos. La Patum m'ha agradat molt. El primer any, un grupet de joves de la parròquia van seguir una bona estratègia. Jo no havia estat mai a Patum ni havia vist el que passava a la plaça. Em van dir: «mossèn, tu vine amb nosaltres i t'ho explicarem des de dintre». I ho van fer una mica expressament, perquè si el primer salt de plens l'hagués vist des de fora, hauria dit que allà no hi entraria mai. Però en canvi, com que em vaig trobar a dins i em va agradar, ja va ser una facilitat per introduir-m'hi.

Com han estat les relacions amb el consistori?

Majoritàriament han estat bones, correctes. Per ser més concret, correctes a nivell institucional i bones a nivell de conversa de tu a tu.

Què opina del fet que no vinguin a l'ofici de Corpus?

Des d'una visió integral de la festa, entenc les opinions que troben a faltar la presència plena de la corporació municipal. Ho entenc, perquè té la seva raó de ser, ja que ens hem d'ajudar tots a cuidar els elements de la festa. Però també comprenc que uns determinats partits diguin que consideren que no hi han de ser.

I Berga també té un santuari espectacular com és Queralt...

Personalment li tinc una gran estima. Des de la parròquia crec que és un regalàs poder tenir un santuari com aquest. És religiós al mil per mil però al mateix temps és com una terra de ningú que des del punt de vista de l'actitud de les persones és molt bo. Un lloc que atreu i on la gent hi puja, ja sigui des d'un convenciment de fe molt profund o simplement per una recerca de vida, per trobar un lloc bonic i inspirador.

Què me'n diu de la relació a tres bandes entre parròquia, Queralt i Ajuntament?

Segueix pendent una millora de relació entre el que seria Queralt santuari i Queralt espais públics. Hi ha punts que haurien de millorar força entre les tres bandes. Però hi estem treballant. Poc abans de saber que marxava havíem començat algunes reunions amb l'Ajuntament que tinc l'esperança que seran positives, perquè és una assignatura pendent important.

Com valora els projectes que l'Església ha portat a terme a Berga en aquests anys, com per exemple la casa de les Vetlladores.

Faig una valoració positiva dels projectes que s'han fet i especialment aquest de les Vetlladores. És cert que no ha estat exempt de dificultats de tot tipus, especialment econòmiques, que tristament aquest punt ha tingut massa pes, però el projecte en si, el fet que pogués néixer, que hagi pogut caminar i hagi pogut atendre dones concretes, és un gran què, és per aplaudir-ho.

Com ha viscut mossèn Majà la crisi de la covid-19?

D'una banda, amb la preocupació i el dolor pel sofriment de tantes persones, i més localment pels malalts que hi ha hagut aquí. Persones conegudes, la situació a les residències, a l'hospital, saturació del personal mèdic... he participat de la preocupació i del dolor general. Per altra banda, també he de reconèixer que a nivell personal ha estat un temps d'aprenentatge forçat bastant interessant.

Ha augmentat molt la pobresa a la ciutat durant la pandèmia?

Sí, puc dir-ho basant-me en el programa d'aliments de Càritas, que és un dels índexs més clars de pobresa. Hi ha hagut un clar augment. Feia temps que ens manteníem o baixava, però van créixer les peticions de gent que abans de l'estat de l'alarma no ho haurien necessitat.

Què pot dir del seu substitut a la parròquia de Berga, mossèn Jaume Prat?

És un mossèn amb molt bon cor, amb una sensibilitat social important.

Tornarà algun dia a Berga?

Tot és possible. Ja es veurà. Com es diu col·loquialment, «que sigui el que Déu vulgui».