Berga encara manté viu el costum de venerar capelletes a domicili, una tradició històrica que ha deixat un llegat en forma de capelletes de diferents estils i èpoques. Des d'avui, una mostra de la col·lecció de Víctor Rodríguez, de la Garriga, complementada amb peces del berguedà Roger Cortina permet rememorar o descobrir aquest món. La mostra porta per nom «Quan Déu venia a les cases» i es pot visitar al Museu Comarcal de Berga. Forma part de les activitats de la Gala de Queralt, que tindrà lloc el 8 de setembre.

La més antiga de les capelletes que es poden veure a Berga data del segle XVIII i provenen de diferents poblacions.

En declaracions a aquest diari, Roger Cortina ha explicat que aquest mostra «es fa en homenatge i record a aquest circuits invisibles de devoció popular del recorregut d'aquestes capelles que visitaven les cases». Es formaven grups de pregària, els cors, per venerar les imatges de sants a dins d'una caixa de fusta. Cortina explica que cada dia la tenia una persona d'una comunitat de veïns, per exemple, i que l'endemà la donava a una altra veí i així s'anava passant i tots els membres d'una comunitat podien adreçar-hi les seves oracions. A la mateixa capelleta hi havia una llista amb el nom dels veïns a qui corresponia tenir la capelleta.

A la capital berguedana, actualment encara hi ha comunitats de veïns del barri vell on es venera la imatge dels sants en aquestes capelletes portàtils. Cortina ha indicat que n'hi ha una desena i que, antigament, n'hi havia moltes més. Ha destacat que hi ha altres poblacions catalanes on es manté aquest tradició.

L'estudiós ha explicat que els antecedents històrics d'aquesta tradició són les capelletes que tenien els santuaris, que les portaven a les masies per tal de recollir fons. Posteriorment totes les par-ròquies, en funció de la seva població, van disposar d'aquestes capelletes que recorrien totes les cases. Normalment cada capella la rebien 30 persones, una per cada dia del mes «i els veïns se l'havien d'anar passant».

Cortina estima que a Berga «podien circular una cinquantena de capelles». Ha dit que, a banda del vessant religiós i recaptatori, «no deixa de ser una eina de cohesió veïnal».