La igualadina Glòria Lumbreras tenia una relació de parella de dos anys i mig. Amb el temps es va adonar que havia patit violacions.
Expliqui'm el seu cas.
Em despertava amb taques de semen, algun cop m'havia despertat amb ell dins meu. Al principi ho normalitzes, et diuen que és normal. Ho vaig deixar, però vaig aguantar vuit anys amb això.
Com t'arriba el projecte?
M'ho va proposar una amiga i m'hi vaig tirar de cap, feia dos anys que treballava amb la psicòloga. T'ho pinten com si se t'acabés la vida, però hi vam buscar la part positiva. Ho vam fer per a nosaltres, però si ha ajudat algú, millor.
Com fou estrenar-se a casa?
L'exposició a Igualada va ser molt dura. L'expectativa era veure com la gent gestionava el teu cas, jo havia sentit molt rebuig. La gent s'ha de posicionar, sobretot quan estàs en un mateix ambient.
Ha acabat la recuperació?
No tanques mai el procés. Pots estar millor, però no estaràs perfecta. Mai seràs la persona que eres abans. El més complicat és dormir amb algú, confiar-hi, i tenir relacions sexuals, encara ara.
