13 de octubre de 2020
13.10.2020
Regió7

Josep Maria Altarriba, després de superar un vessament cranial: «La feina fa que no et fixis en tu mateix»

L'alcalde de Puig-reig torna al consistori per continuar treballant pel poble recuperat d'una greu malaltia

12.10.2020 | 22:13
Josep Maria Altarriba al despatx de l'alcaldia, amb una caricatura seva feta per un familiar que l'hi va regalar |

Un cop molt fort i dolorós que es va fer al cap per Nadal va acabar derivant en un vessament intracranial subdural del qual va haver de ser operat d'urgència a Terrassa tres mesos més tard pel risc que suposava per a la seva salut. Josep Maria Altarriba, Alti, alcalde de Puig-reig des del 2015, ha superat una greu malaltia que li ha fet viure un annus horribilis. Afortunadament, n'està recuperat completament i s'ha reincorporat a l'alcaldia amb la mateixa passió que abans pel servei públic, però conscient de la seva vulnerabilitat, dels límits i del fet que no tot ha de ser treballar.

El març d'enguany va fer un comunicat per desmentir que tingués covid-19. I va anunciar que a causa d'un «problema de salut important» s'havia de retirar de la vida pública «durant un cert temps». El va substituir la regidora Alba Camps, delegada del Govern a la Catalunya Central. Ara està recuperat de la malaltia i torna a passar moltes hores a l'ajuntament, tot i que menys que abans. «La feina fa que no et fixis gaire en tu mateix. Ara he posat límits a la feina».

Traient un gran tió de l'aparador de la farmàcia on treballa la seva dona, Rosa, es va donar un fort cop al cap. Li va sortir un bony però, un cop passat el mal, no hi va pensar més. Tanmateix, va començar a detectar que «tenia uns forts maldecaps, constantment, tot el dia». Al començament «no hi donava gaire importància perquè tinc molts atacs de migranya des que era molt jovenet. Vaig anar passant». Fins que aquests maldecaps crònics «em van començar a preocupar». Primer «va semblar que podia ser una sinusitis o un constipat mal curat. Vam fer un tractament amb antibiòtics». Però va tenir altres símptomes «com formigueig a les mans, i alguna vegada vaig perdre lleugerament l'equilibri». Llavors el metge li va prescriure un TAC, que va anar a fer-se a l'hospital de Berga, el 12 de març a la tarda. «Em van dir que al cap de deu dies els resultats serien al CAP. Però l'endemà al matí em van trucar de l'hospital. Em van demanar on era i vaig dir que a l'ajuntament, treballant com sempre. 'Doncs segui i no es mogui, no faci cap esforç, que el venim a buscar'. Així va anar».

La prova diagnòstica havia detectat que tenia un hematoma «bastant important i escampat» d'uns 20 mil·límetres entre el crani i la meninge, tècnicament es coneix com un vessament intracranial subdural, que vol dir que la sang no va penetrar al cervell. «Vaig estar de sort que la meninge [la membrana que protegeix el cervell] no es va rebentar» diu.

L'hematoma pressionava el cervell i li provocava els maldecaps. Els metges no entenien per què tenia aquell hematoma. I ell inicialment no recordava haver-se donat cap cop al cap. Altarriba pren un medicament anomenat Sintrom perquè «fa set anys em van posar una vàlvula artificial, l'aòrtica, al cor» i aquest medicament és anticoagulant. De manera que té la sang «més clara i és més fàcil que tingui hemorràgies. Estic avisat que si em dono un cop he d'anar al metge». A l'hospital va recordar el que s'havia donat per Nadal.

El 13 de març va ingressar a Berga. El 16 el van traslladar a la Mútua de Terrassa. No el van poder operar fins al 19 de març, el dia del seu sant. «Em van fer un forat al crani i van buidar l'hematona per reduir la pressió».

De tarannà inquiet, a l'hospital i després a casa «m'enfilava per les parets. Pensava: què fas aquí mentre els teus companys estan lluitant amb tot el problema de l'Ajuntament i el de la gent confinada? Vaig sentir una gran impotència», confessa.

L'alcalde va estar pocs dies ingressat a Terrassa perquè la pandèmia estava al seu punt àlgid i feien falta totes les habitacions possibles. «Per evitar riscos vam decidir que me n'anava casa però actuant com si estigués a l'hospital». I va fer la convalescència a l'habitació de casa seva.

«Vaig intentar incorporar-me a la rutina de l'Ajuntament amb un ordinador portàtil, tot i que els companys no m'ho deixaven fer tot». Tanmateix, estava massa dèbil i va haver d'aturar-se. «Tenia marejos, em sentia molt dèbil. Vaig veure que m'ho havia d'agafar amb més calma» perquè no estava recuperat. Admet que «normalment no m'escolto, no em solc fer gaire cas».

Llavors, Altarriba va estar quinze dies «totalment fora de circulació. L'únic que feia era menjar, dormir i passejar una mica per casa». Li va costar molt «tornar a agafar el ritme». A més, va patir tres pèrdues familiars (el cunyat, el sogre i el pare) en ple confinament. «Va ser una situació estranya perquè no pots fer funeral, no et pots veure amb la família, no pots abraçar la mare, no pots fer res perquè també estàs tancat amb una precaució molt gran, perquè en aquell moment era persona de risc. Ara ho soc, però llavors molt més, era més vulnerable».

La malaltia, les pèrdues de familiars, «va ser un paquet difícil, em va costar anímicament tornar-me a reincorporar, tot i que en tenia ganes perquè no suportava estar inactiu». Quan va tornar al despatx de l'alcaldia, «els companys van cuidar-me molt». Assegura que aquesta experiència «ens ha servit perquè com a equip haguem crescut molt, i com a persones també». I destaca el fet que Alba Camps assumís l'alcaldia i ho compaginés amb la seva feina de delegada del Govern a la Catalunya Central. «Ella dormia dues hores cada dia! Sort n'hi va haver», afirma agraït.

A nivell personal, ha comprovat, com ja ho va fer el 2013 amb la malaltia cardíaca, que «el cos et diu que ets vulnerable. He estat molt de sort els dos cops. Hi ha molta gent que no la té, en aquestes circumstàncies». L'alcalde de Puig-reig sosté que «em queda gairebé la mateixa energia que tenia abans i he decidit dedicar-la a Puig-reig, que és qui m'ha votat i a qui més em dec». Va deixar l'escó del Consell Comarcal del Berguedà.

La sotragada d'aquest any no ha fet minvar ni un gram la seva vocació de servei públic. Sempre ha estat actiu en diferents entitats. El 2015 li van proposar liderar la llista de Junts per Puig-reig- AM d'ERC. Ho va acceptar perquè «era una altra manera de fer un servei comunitari». Els quatre any del mandat 2015-2019 «es van fer curts». I hi va tornar el 2019, tot i que assegura que «no tinc cap ànsia de poder». La covid-19 «ha estroncat els projectes que volíem fer» i que no podran ser realitat per la crisi, com la primera fase d'una sala polivalent- auditori. Però continuarà treballant «per posar les bases de projectes de poble» perquè siguin possibles «en altres mandats». I ho farà amb el seu habitual somriure, ara tapat per la mascareta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit