Cadires apilotades i lligades amb cadenes i terrasses buides. Aquesta és la imatge que majoritàriament ofereixen els bars de Berga d'aquests establiments i els restaurants decretada pel Govern català per contenir el rebrot del coronavirus a Catalunya.

Artèries de Berga com el passeig de la Pau en un divendres laborable: persianes abaixades de bars i també els restaurants. També estan tancats els espais de cafeteria de granges o forns. Els pocs establiments que estan oberts ofereixen menjar per emportar als seus clients.

Els restaurants o establiments que fan menjar per endur ho anuncien a fora amb pissarres o bé també a través de les xarxes socials

Ahir ja dominava la indignació entre els propietaris i clients

«Aprofitarem avui per estar-nos a la terrassa més estona, perquè la cosa anirà per llarg», comentaven ahir dijous al matí a Regió7 dos veïns asseguts al bar-granja de la Font del Ros. «I jo, ara on aniré a fer el cafè? Potser que vagi a l'ajuntament!», deia un client del Dickens de Berga. Sabien que 24 hores després, aquest divendres, l'establiment estaria tancat.

Resignació. Aquest era el sentiment generalitzat entre propietaris i clients. Una resignació amarada d'un ambient de comiat tot assaborint l'últim cafè o l'últim entrepà presencial en un bar. El desconcert i el malestar es trobaven amb moltes preguntes dels amos dels bars i dels clients. «Penso que podríem acceptar la decisió si fos un tancament general, com va ser el del mes de març. No és lògic que tanquem els bars i llavors jo pugui anar a Barcelona i utilitzar el transport públic. No és coherent i no crec que sigui la solució», explicava David Yuste, del bar Tutxi de Berga, que afegia que «això ens farà molt mal, ja venim de mesos complicats i ara 15 dies més... i ja veurem si seran quinze dies».

Els restauradors no veuen que la mesura sigui per 15 dies només. Janet Torrescasana, del bar-granja Font del Ros, opinava que «han dit quinze dies, però el brot no baixarà en quinze dies. Al contrari, encara pujarà més perquè moltes quedades socials les faran a fora del bar i allà sí que no hi haurà restricció de cap manera, ni mascareta, ni gel hidroalcohòlic, ni ningú que desinfecti el lloc on estiguis assegut». El seu bar seguirà preparant cafès, entrepans i menús per emportar-se, però Torrescasana creu que abans de realitzar un tancament total es podrien haver pensat altres solucions menys dràstiques. «Podrien haver-ho fet de mil maneres abans de tancar-nos directament. Es podrien haver fet restriccions, menys hores, només servir a la terrassa, tenir menys taules... I ara no sabem què s'ha de fer amb les treballadores, amb els impostos, amb les factures... ja que aquestes arribaran igual i jo hauré de tancar», opinava.

Les aglomeracions a la C-16 durant el cap de setmana són un exemple recurrent entre els propietaris dels bars. No entenen com ells han de tancar les portes i quedar-se sense cap ingrés mentre les carreteres segueixen obertes i la mobilitat de persones de l'àrea metropolitana cap al Berguedà o la Cerdanya seguirà existint. «Això és la ruïna total. Hem seguit les mesures que ens van dir, i més neteja que hi ha als bars, no hi és enlloc, no en tenim la culpa. El que haurien de tallar és la car-retera, en aquests tres dies de festa estava col·lapsada. Si un poble està infectat hi hi ha molts contagis, haurien de tancar barreres i que no surti ningú d'allà», deia Sandra Alcalà, de la cerveseria bar Antònia de Berga.

Rafael Alique, client del bar Estació de Berga, explicava que ell es dedica al transport i que amb aquest tancament no podrà parar a menjar enlloc, com ja li va passar mesos enrere. «Soc transportista i si tanquen tots els bars i restaurants no tinc cap lloc on parar a menjar. Ja m'hi vaig trobar l'altra vegada i estar 15 dies al camió menjant entrepans, sense tenir res calent... desconnectar de la feina d'aquesta manera és complicat. És un problema bastant seriós i s'estan carregant l'hostaleria, es podrien prendre mesures menys dràstiques que no sigui tancar al cent per cent». El germà del Rafael, el Josep Lluís, era al seu costat i apuntava que «penso que potser el nivell de contaminació més gran que hi ha ara és en l'àmbit familiar, més que als bars. S'ha d'anar amb compte, però aquí, que estem per exemple separats, a l'aire lliure... s'ha d'aconseguir un equilibri, ja que l'economia està molt afectada i trigarem molts anys a recuperar-nos».

Francesc Elies, client del bar granja Font del Ros, reconeixia que la situació és complicada i que ni els mateixos dirigents saben el que han de fer. «El consol que tenim és que ens donaran el cafè per emportar, sense entrar a dins, i ens l'haurem de prendre aquí al carrer. Diuen que el problema és que la gent socialitza molt... però prendre decisions és molt complicat i alguna cosa han de fer», apuntava.