El matrimoni format per Maria Àngels Gendrau i Antoni Torres forma part per mèrits propis de la història del teixit comercial de Berga. Fa 58 anys que van posar en marxa el que possiblement va ser el primer autoservei de Berga al carrer Buxadé i van estar estretament vinculats al Mercat Municipal, on van regentar un supermercat. I fa 36 anys que van posar en marxa el popular Súper Pedret. Ara, la cadena Suma s'ha quedat aquest establiment d'arrel cent per cent berguedana que comença una nova etapa. Aquesta és la història d'una nissaga de botiguers de Berga que, del no-res i posant-hi totes les hores del món, va aconseguir aixecar un establiment de referència.

Tot va començar el 1940. Maria Àngels Gendrau va néixer a Berga l'agost d'aquell any. Als 12 anys va marxar de la ciutat i va passar la seva infantesa i joventut a Barcelona. I retornava a Berga els estius. Va ser així que va conèixer el que acabaria sent el seu home, Antoni Torres (Verdú, maig del 1940), que va venir a Berga a fer-hi d'aprenent.

El juny del 1962 van muntar una botiga de queviures al número 20 del carrer Buxadé, el que possiblement va ser el primer autoservei de Berga i on abans hi havia hagut una carnisseria. El setembre d'aquell any es van casar. L'establiment no tenia nom. «N'hi dèiem la botiga de l'oli» , expliquen, perquè hi venien exclusivament oli d'oliva verge a granel de Verdú, el poble de l'Antoni, i també vi. La Maria Àngels «no havia fet mai de botiguera». Tenien una màquina per omplir ampolles de vidre. Un litre d'oli verge es venia a 13 cèntims d'euro. Després van ampliar el negoci muntant l'autoservei: «S'entrava per una porta i se sortia per una altra».

El carrer Buxadé de l'època «era ple de botigues, forns, metges, monges, enterramorts, carboneria, sabateria, roba, merceria, matalasseries. No hi faltava de res. I ara, en canvi, no hi ha res», exclamen. Al seu moment també van ser dels primers que van vendre productes congelats.

Els anys 60 i 70 es venia molt: «A camions!». El barri vell de Berga estava ple de gent i de vida, tot i que en aquella època «també en van marxar perquè es van construir els pisos de Santa Eulàlia» a l'altre extrem de la ciutat. «Amb uns marges comercials més petits vivíem millor, no teníem tantes despeses», exposa Torres. «Ara el més potent és el que deu més. No ha estat el nostre criteri. Quan devíem alguna cosa estàvem malalts», assegura.

En una època d'efervescència comercial, al principi dels 70 van ser un dels quatre socis que van quedar-se el supermercat de l'aleshores flamant Mercat Municipal. Antoni Torres, a més, era l'encarregat del mercat. I Maria Àngels Gendrau se'n cuidava de la botiga. «Al principi el mercat municipal va anar molt bé, hi havia molta feina». Posteriorment el seu home es va quedar el súper del Mercat Municipal.

Inquiets de mena, la família Torres-Gendrau el 1984 va obrir un supermercat propi: el Súper Pedret, i durant una temporada va portar-lo conjuntament amb el del Mercat Municipal i aquest nou establiment situat a tocar de l'institut de Berga. Fins que es va traspassar el del mercat.

Què va suposar obrir el Súper Pedret? «Al principi va costar una mica». En els seus inicis «el meu home no hi va voler de cap manera peix perquè deia que no en sabíem comprar. I, és clar, la gent venia i veia que teníem de tot i, en canvi, peix no. I ens en demanava. Llavors vam començar a comprar peix a un majorista i va començar a anar el meu home a Mercabarna, i fins ara».

Durant la seva història «sempre hem tingut molt bons clients, n'hi ha que ho són de tota la vida». Han canviat coses com el volum de les compres. «Quan teníem la botiga al carrer Buxadé i cobraven els minaires, compraven per a tot el mes caixes de productes. Ara es compra més al dia».

En aquests 36 anys a Berga han vist obrir un reguitzell de supermercats. Gendrau considera que Berga per la població que té, poc més de 16.000 habitants, té massa supermercats. El seu establiment es va associar amb Coaliment fa anys però sempre han mantingut la independència i han apostat per servir productes de proximitat. Per exemple, hortalisses i verdures del seu propi hort.

Maria Àngels Gendrau i el seu marit, Antoni Torres, han tingut tres fills: la Maria Àngels, la Carme i en Josep, que és l'únic que segueix al negoci familiar. Tanmateix, «ell tot sol és difícil que continuï». Recentment s'han traspassat el Pedret a la cadena Suma. Tot i que destaquen que el Josep continua comprant el peix a Mercabarna ja que té una clientela fixa.

Aquesta ha estat una feina que els ha agradat molt, tot i ser molt sacrificada. «Vam començar sense res. Ha estat la nostra vida», asseguren.