Augmentar la competitivitat del Berguedà i dinamitzar una comarca envellida i amb una tendència imparable al despoblament. Aquests són els grans objectius estratègics de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà que ha proposat almenys 60 mesures per a la reactivació de la comarca. Així mateix aposta per un nou model de governança de les polítiques de promoció econòmica comarcal en què el sector privat no només tingui presència en els òrgans de planificació sinó també poder de decisió.

En els darrers quinze mesos, els membres de la junta de la patronal berguedana s'han dedicat a analitzar com es troba la comarca i què caldria fer per millorar els seu sindicadors. Ara aquesta anàlisi i les propostes que n'han sorgit es presentaran aquesta mateixa setmana a institucions com el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Berga i d'altres i també als tècnics que treballen en el món de la promoció econòmica a la comarca. La presentació d'aquest treball que es recull en un centenar de pàgines (Visió de l'ACEB per a la Reactivació Econòmica del Berguedà) va iniciar-se ahir. Inicialment els promotors volien fer una gran presentació en un sol acte però les mesures per evitar la propagació de la covid-19 els obliguen a fer-les fragmentades.

Els empresaris proposen definir una agenda estratègica del 2021 al 2025 «en què els agents econòmics, socials i polítics del Berguedà estableixin un full de ruta en diferents àmbits». Albert Vilardaga, membre de la junta de l'ACEB i el president Josep Maria Serarols van presentar, ahir, les propostes que fa l'entitat.

El treball constata que en les darreres dècades el Berguedà ha anat perdent competitivitat i el 2019 ocupava el lloc 32 de les 42 comarques catalanes en aquest indicador. Una tendència que consideren que cal revertir.

Els empresaris assenyalen alguns dels punts febles de la comarca com «l'escàs esperit emprenedor i dinamisme empresarial» -Albert Vilardaga va dir que «als berguedans ens han vacunat per no emprendre»-, la poca disponibilitat de pols de desenvolupament d'infraestructures, la baixa qualificació del personal, la manca de recursos per dedicar a l'educació i a la formació professional, les dificultats per retenir el talent al territori i l'envelliment progressiu i imparable d'una població minvant. Aquesta és una realitat que s'ha agreujat fruit de la pandèmia per bé que els responsables empresarials apunten que «tota crisi presenta oportunitats i reptes».

Els representants de l'ACEB van defensar que el seu document «no és un altre estudi» ni un pla estratègic de la comarca. És una proposta de com ells creuen que cal actuar des d'un unt de vista empresarial. «No estem proposant enviar coets a la Lluna», va ironitzar Viladarga. «Apostem per coses reals, pràctiques».

Albert Vilardaga considera que la proposta de l'ACEB marca un canvi qualitatiu perquè «per primera vegada es fan propostes des d'una visió privada». Va assegurar que del treball fet fins ara «s'han fet coses bé» però «som més crítics en com s'han portat a terme algunes d'aquestes coses des del món públic». Per això ara, enmig d'un context de crisi que genera «una situació complexa i mai viscuda», volen tenir el dret de «ser part executiva i fiscalitzadora» de les polítiques de promoció econòmica.

Els representants del teixit empresarial creuen que el que plantegen és perfectament plausible i que es pot casar l'existència de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, el gran organisme de dinamització econòmica del Berguedà integrat pels ajuntaments i associacions sectorials, amb el que ells demanen. «Nosaltres estem ensenyant les cartes i volem aconseguir un consens», va dir Josep Maria Serarols.

La patronal opina que «cal refundar les eines i mecanismes que ens han de permetre executar amb la màxima eficiència» el pla de recuperació del Berguedà fins al 2025.