L'estudi de l'àliga de la Patum que farà el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat ha de ser la punta de llança per aconseguir salvaguardar aquest patrimoni, fer-ne una diagnosi completa i una restauració a fons de les peces i elements centenaris de la comparseria d'una celebració que el 2005 va ser reconeguda com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Quan falten pocs dies perquè se celebri el quinzè aniversari d'aquella fita, el 25 de novembre, una comparseria cada cop més fràgil reclama a crits una intervenció integral. L'actual mal estat és conseqüència de la falta d'inversions necessàries per frenar el desgast per l'ús i la degradació fruit d'estar-se en un local inadequat, com constata un estudi de la restauradora de les peces, Gemma Rodríguez. L'Ajuntament de Berga demanarà ajuda al Govern per afrontar la restauració, ha explicat el regidor de Patrimoni Cultural, Ivan Sánchez. El consistori no pot assumir sol els 241.000 euros que costaria agençar la comparseria, segons la proposta feta per Rodríguez.
Els diferents i reiterats episodis d'humitats que han sofert les peces a la Casa de la Patum -on es guarden des del 2007-, la brutícia i els contrastos ambientals que pateixen quan surten al carrer durant els dies de Patum i la manca d'una intervenció han fet que sigui urgent actuar-hi per aturar-ne la degradació.
Ho diu clarament un estudi de la restauradora de la festa des del 2010, Gemma Rodríguez, on reitera que cal una restauració a fons de la imatgeria i un local per guardar-la en condicions. «Es fa del tot necessari i, a hores d'ara, urgent, intervenir en totes les figures amb una restauració completa», diu Rodríguez en la seva proposta de restauració datada el gener d'aquest any i a la qual ha tingut accés Regió7.
Aquesta proposta situa en el primer lloc de la llista de prioritats l'emblemàtica àliga a causa dels danys que té i que ara s'estudiaran a fons. La diagnosi també servirà per intentar (de nou) datar la peça i escatir si el fil daurat que es va descobrir a les radiografies fetes el 2006 pot indicar que, al seu dia, fos d'un altre color. Rodríguez diu que després de l'àliga «es continuarà» l'estudi de la resta de peces, els primers seran els gegants, que també estan molt malmesos.
Després del gravíssim episodi del desembre del 2018 amb humitats del 80% i una temperatura de 10 graus a la sala on es guardaven les peces, enguany l'informe tècnic sobre l'estat de la comparseria revela el precari estat de salut de la imatgeria. Després d'aquell episodi, no es va poder fer l'habitual manteniment i repàs anual del conjunt d'elements que surten cada any per Patum, 28 figures i 53 objectes. La raó és que es va haver d'esperar que s'assequessin. Així que no hi va haver temps material per repassar la imatgeria els 4 mesos que com a màxim s'hi dediquen cada any. El tractament es va haver de centrar «en les degradacions més greus derivades de l'episodi d'humitats i condicionar els suports de les figures perquè tant els portadors com les mateixes figures poguessin sortir a actuar». Un dels casos més greus va ser el de l'àliga, una de les figures que va patir-ho més. Se li va haver de posar un vis clavat al coll perquè no se li mogués i pogués sortir a ballar a plaça.
La majoria de comparses presenten els desperfectes «habituals» pel fet de participar a la festa sumats a la degradació de l'episodi d'humitats i baixa temperatura del desembre del 2018. Aquell fet va provocar «un retrocés en l'estat de totes les figures», indica Rodríguez. En va alterar els materials originals però també els afegits «en les diferents reparacions, intervencions i les restauracions que s'han fet, des de les més antigues fins a les més recents». Sosté que «moltes de les degradacions de les figures que havia anat tractant en les diferents restauracions des del 2010 i que s'havien estabilitzat, amb la influència de la humitat s'han tornat a alterar».
A més, han aparegut «multitud de degradacions més», conclou la restauradora.
