Des de dilluns passat, l'àliga dorm fora de casa; al Centre de Restauració de Béns Mobles, on serà sotmesa a un estudi tècnic i material que permetrà conèixer l'estat de la peça i determinar el tipus de restauració i/o conservació que requereix. No és pas la primera vegada que, sota la supervisió dels tècnics d'aquest centre, l'àliga se sotmet a un estudi d'aquest tipus. El novembre del 2006, en una actuació subvencionada per la Direcció General de Patrimoni, se li realitzaren proves radiogràfiques; se n'extragueren una dotzena de mostres; se la sotmeté a observació amb estèreomicroscopi, microscopi òptic i llum infraroja i s'analitzà el seu coll amb un videoendoscopi. Un resum d'aquest estudi es pot consultar a la pàgina web de la guita grossa (www.guitagrossa.com).
I com que no és la primera vegada que hom inspecciona els indrets més recòndits de l'àliga, tampoc no és el primer cop que sojorna fora de la nostra ciutat. La primera vegada de la que en tenim constància fou el setembre del 1902, quan va participar al Concurs de Gegants, Nanos y Monstros Típichs que va tenir lloc a Barcelona. La comparseria patumaire va arribar a la capital el dia 23, i no va retornar a Berga fins al dia 29; el concurs estava previst per al 25, però la pluja obligà a ajornar-lo fins al 27.
Posteriorment, amb motiu de les representacions que de la nostra festa s'han fet a Barcelona, l'àliga va tornar a sortir i a dormir fora de casa. Aquestes representacions tingueren lloc el 22 i 23 de juny del 1932, el 25 d'abril del 1936, el 26 de gener del 1942 i el 23 i 24 de setembre del 1951. Justament, l'àliga fou la protagonista, totalment involuntària, de la representació del 1942. Aquell acte, organitzat per la Delegación Provincial de Premsa y Propaganda amb motiu del tercer aniversari d'allò que hom anomenà la Liberación, pretenia ser un acte d'exaltació i homenatge al Generalísimo, el qual es va desplaçar a Barcelona per presidir-lo. Però mentre les comparses patumaires, i d'altres indrets de Catalu-nya, evolucionaven a la plaça de Sant Jaume, el Caudillo sopava a l'interior del Palau de la Generalitat -aleshores de la Diputación Provincial- acompanyat d'altres jerarques del règim. Sembla que només va sortir per veure el ball de l'àliga de la Patum; ballava l'àliga Josep Arpa i Elias, i l'acompanyaven Estanislau Camp (a) Xalet i Pasqual Periel.
La darrera sortida de l'àliga de Berga de la qual tenim constància va tenir lloc el dia 5 de maig del 1957, quan va participar, juntament amb els nans nous, en el Día de la Provincia que va tenir lloc a Manresa.
