L'Associació d'Amics del Castell de Berga va celebrar ahir la tercera visita tematitzada al recinte militar sobre el paper de la fortalesa en les guerres carlines, la qual completa la trilogia amb la centrada en la guerra dels Segadors i la que tracta la guerra de Successió. A la visita hi van participar una quinzena de persones, xifra que, ateses les circumstàncies de la pandèmia, amb el confinament municipal vigent, i l'onada de fred que ha escombrat el país el cap de setmana, ha estat valorada com a molt positiva per part de l'entitat.

La visita, que recorre durant una hora els espais exteriors del recinte militar, forma part del projecte de reimpuls d'aquest element del patrimoni arquitectònic i històric de Berga que porta a terme l'Associació d'Amics del Castell des de fa vuit anys. El projecte consta no tan sols de la trilogia de visites sinó també d'un programa de visites a la demanda i del procés de restauració física, el qual ha d'estar completat en un termini d'uns cinc anys.

Durant la visita d'aquest diumenge, conduïda per Xavier Campillo com a responsable de l'entitat, els assistents van conèixer la importància del castell de Berga com un dels enclavaments més simbòlics pel carlinisme. Tant és així que en la primera guerra Carlina el castell esdevé un símbol del seu poder com a capital d'un territori que des d'Olot a Solsona tenia una estructura pròpia d'estat. Això ha ajudat a projectar Berga com una capital carlina fins a l'actualitat. De fet, el castell berguedà va ser, en la batalla de la Creu de la Pinya, l'últim reducte de caure en mans liberals a tot l'estat i, doncs, l'element final d'aquesta primera guerra Carlina.

La importància del castell com a referent es manté posteriorment com a símbol la victòria liberal durant la tercera guerra Carlina, fins al punt que els comandaments el van mantenir en peu al segle XIX a pesar que es va plantejar fins i tot el seu enderroc. Al llarg del recorregut, els participants han conegut les últimes intervencions per mantenir el castell per part dels liberals, la posterior degradació fins al principi del segle actual i el nou projecte de restauració.