Núria Arnau ha format part del patronat de l'hospital i la residència Sant Bernabé des de l'any 2015. Va abandonar l'organisme el 7 de gener passat, juntament amb el r egidor de l'Ajuntament de Berga Marc Marginet. Tots dos van anunciar la decisió en una carta molt dura i crítica amb la presidència del patronat, en la qual denunciaven «mala gestió» i acusaven l'alcaldessa Montserrat Venturós de convocar amb comptagotes el patronat.

Com a patrona, disposava dels mateixos drets que, per exemple, el regidor Escútia? Li eren notificades totes les decisions que prenia la presidència?

Sí. L'única diferència és que el vot dels representants polítics és pel nombre de regidors que té el partit. Suposo que el regidor Escútia tenia més informació perquè forma part de l'equip de govern i es comunica més amb la presidència. Però tampoc no ho sé segur. El que sí que puc dir és que s'omplen la boca de participació col·lectiva i de decisions compartides, i de tot això, per la meva experiència, puc dir que no n'hi ha hagut. El patronat és un règim presidencialista absolut. El president decideix quan es fa i quin és l'ordre del dia. Els estatuts ho preveuen així, i tampoc no s'ha fet res per suavitzar-ho.

En la legislatura anterior ja va denunciar la «mala gestió» de la presidència. Són els mateixos errors d'ara reproduïts en el temps?

Quan a la Fundació hi havia l'Hospital, ens queixàvem que la gerència, que, segons els estatuts, actuava per delegació del Patronat, no ens informava de les actuacions que portava a terme i no ho podíem fiscalitzar. Per exemple, a l'Hospital de Puigcerdà fan una comissió de control cada setmana en la qual els tècnics jurídics i econòmics passen comptes de tots els contractes i despeses amb la Generalitat, que n'és la titular. Nosaltres, en quatre anys, diria que com a màxim vam fer dos patronats ordinaris. Tota la resta van ser extraordinaris, quan s'havien d'aprovar pressupostos, comptes finals o autorització per demanar crèdit als bancs. Al principi vam establir unes dates de patronat, i no es va complir ni la primera. Excepte en un patronat en què contra vent i marea vam decidir el lloguer del TAC, que era imprescindible per tal que l'hospital pogués atendre els berguedans sense enviar-los a l'hospital de Manresa a fer-se la prova, a tota la resta vaig tenir la sensació de fer de comparsa. I un dia amb en Josep Vidal -patró en la legislació anterior- vam decidir parlar amb l'alcaldessa per explicar-li tot això. Ens va deixar plantats a sota l'Ajuntament a les quatre de la tarda. No es va presentar a la cita. Va ser llavors quan vam decidir denunciar-ho a Regió7. Ara, amb les diferències que comporta el fet de no tenir a càrrec l'hospital, està passant més o menys el mateix. Som un òrgan col·legiat, però només fem de comparsa.

Quina és la gota que va fer vessar el got?

Marc Marginet i Abel Garcia feia gairebé un any que insistien a preparar la separació de la residència i l'hospital. I no hi havia manera de reunir-nos per parlar-ne. Quan finalment va arribar l'hora, el més calent era a l'aigüera. En un patronat del mes d'octubre vam decidir encomanar la gestió a l'empresa Sumar a través del Consell Comarcal fins al 31 de desembre. Pagant, és clar. Vaig insistir que fos improrrogable perquè s'espavilessin a treballar sobre la gestió. I va arribar el 31 de desembre i no ens havíem trobat ni un dia per parlar-ne. El 22 de desembre vam fer patronat per aprovar pressupostos, i ni paraula de la gestió. Van dir que ens convocarien abans del 31. I no ens van convocar. I, a tot això, el 4 de gener surt una notícia a la premsa que diu que l'empresa Sumar es farà càrrec de la gestió de la residència i es comunicarà la decisió al patronat. Aquesta va ser la gota. L'alcaldessa i el regidor d'Afers Socials treballaven tots dos sols, sense la resta de membres del patronat, per tal de plantejar-nos encomanar la gestió a Sumar. No sé si hi havia cap altra proposta. Van dir que sí, però ho dubto. En un any, l'únic que se'ls ha ocorregut ha estat externalitzar la gestió? Al programa electoral hi havia la municipalització de serveis. I ni es plantegen la gestió directa per part de l'Ajuntament. Jo no dic que s'hagi d'acordar, però almenys plantejar-la. L'Ajuntament disposa d'una empresa municipal, BRG Progrés, des de la qual es podria portar a terme tota la gestió de facturació, compres, comptabilitat, neteja i manteniment. Així també podria créixer l'empresa pública de l'Ajuntament i es podria plantejar que pogués fer-se càrrec d'altres serveis públics municipals i també es podrien crear llocs de treball de qualitat a Berga. I, en lloc d'això, el que ens volien plantejar era subcontractar una empresa de Girona, amb l'únic argument que era de capital públic, i rentar-se'n les mans.

Han estat informats de la situació econòmica actual de la residència?

No tenim informació econòmica rigorosa de la residència. Pinzellades, sí. No sé si és que la directora anterior no l'havia fet arribar, o si és que l'havia fet arribar i no l'havien compartit amb nosaltres. S'hauria d'haver organitzat un patronat ordinari monogràfic sobre aquests temes econòmics i de gestió. I ni s'ha fet ni compto que es faci.

Creu que el centre és viable a llarg termini? L'acord amb Sumar permetrà poder sa- nejar els comptes de la residència?

Jo no soc gens experta en temes econòmics i empresarials. Però crec recordar que, quan l'Oriol Camps va ser alcalde, la comunicació era molt millor. Ens va comunicar que l'empresa BRG havia fet un estudi econòmic per assumir la neteja de la residència, i va permetre saber que era viable subrogant el personal. Aquest estudi es podia haver aprofitat i ampliat al manteniment i a la resta de serveis. I hauríem vist si era viable. Però si ho era per a la neteja, probablement ho era per a tot.

Confia en la gestió d'aquesta empresa?

No tinc per què no confiar-hi. No ho sé, ja es veurà. Sembla que gestionen residències on n'estan molt contents, i d'altres, on no n'estan tant. Veurem a Berga com els va, si és que ho aprova el patronat.

Vostè és procuradora. És legal adjudicar la gestió de la residència a una empresa sense haver convocat abans un concurs públic?

Hauria d'estudiar en profunditat si el que s'ha de fer és un conveni o un contracte. Si el que es fa és encarregar una prestació de serveis, jo diria que el que s'ha de fer és un contracte, i, per tant, s'haurà de seguir el procediment previst per a la contractació pública. Si es considera que les dues parts, Ajuntament i Sumar, treballen conjuntament per a la gestió, aleshores seria un conveni i no caldria recórrer a les normes de la contractació pública. En tot cas, fins i tot si consideréssim que pot fer-se mitjançant un conveni, si no és intuitu personae (en atenció a alguna particularitat de l'empresa), han de ser preceptives tant la concurrència com la publicitat. Aquest és el règim ordinari. Però sé que hi ha fórmules que permeten l'encomanda a empreses públiques mitjançant convenis a través de la participació dels ajuntaments en el capital de l'empresa. De tota manera, per poder contestar amb rigor, hauria de veure l'expedient.

Té la sensació que entre la resta de patrons també hi ha desconcert? O vostès eren les principals veus crítiques?

Hi havia altres patrons que pensaven com nosaltres i així ho expressaven, no se n'amagaven pas als patronats. Hi ha gent molt vàlida allà dins, que podria ajudar i que està desaprofitada.