Durant la pandèmia de la covid-19 han sorgit diverses teories conspiradores. El berguedà Josep Vidal Alaball, metge de família i coordinador de la Unitat de Recerca i Innovació de l'Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central, ha participat en un estudi d'àmbit internacional que ha analitzat una de les anomenades fake news (notícies falses) que es va popularitzar en els inicis de la pandèmia a través de Twitter. Es tracta de Film Your Hospital, que plantejava que tot era un engany i que suggeria que els hospitals estaven buits. Vidal, que ha participat en diferents investigacions sobre fake news, creu que faria falta «una autoritat mundial que les rebatés a temps real» i, en el cas de la covid, creu que la desconeixença afavoreix que apareguin tot tipus de conspiracions.

L'estudi Covid-19 i la teoria de la conspiració ´Film Your Hospital': anàlisi de xarxes socials de dades de Twitter, dirigit pel doctor Wasim Ahmed de la Universitat de Newcastle i en el qual ha participat Vidal, s'ha publicat a la revista mèdica Journal of Medical Internet Research. La investigació parteix de la base que acceptar teories de la conspiració augmenta la probabilitat que s'ignorin els consells governamentals sobre el distanciament social i altres intervencions de salut pública i assegura que, davant de futures pandèmies, és important comprendre els motors de la desinformació i les estratègies per mitigar-la.

L'estudi ha analitzat la teoria sorgida d'una piulada anònima que animava a compartir imatges d'hospitals buits per demostrar que la pandèmia era una invenció. Vidal apunta com un dels motius pels quals una notícia falsa com aquesta hagi pogut tenir tanta repercussió el fet que «durant les primeres setmanes de pandèmia, en general, es van prendre molt poques imatges del que realment passava als hospitals, de malalts a urgències i encara menys a les UCI». Un fet que respondria al poc accés que els mitjans tenen en aquests espais.

Segons el metge berguedà, en aquest sentit, «la premsa es va dedicar a enviar missatges positius a la població (recordem el «tot anirà bé» o «ens en sortirem») i es van evitar les imatges reals de sofriment i mort. Personalment no ho trobo criticable, però crec que això va ajudar a propagar algunes d'aquestes fake news».

D'altra banda, considera també que «el fet que la covid-19 sigui encara una malaltia molt desconeguda per a la ciència i que aquesta no tingui respostes a totes les preguntes que es fa la població afavoreix que apareguin tot tipus de teories conspiradores». En aquesta línia, afirma que «el mateix va passar amb la teoria que deia que el 5G era el responsable de la covid-19 i que fins i tot va provocar que es cremessin pals de telefonia mòbil al Regne Unit».

A l'estudi, el resultat de l'anàlisi de 22.785 tuits i 11.333 usuaris de Twitter confirma que els motors més importants de la teoria de la conspiració de Film Your Hospital són els ciutadans comuns, que un dels comptes més influents és un partidari del Brexit i que YouTube era la font d'informació més vinculada pels usuaris.

«Només un terç se les creu»

Sobre si el treball pot servir per a futurs casos, Vidal creu que, tot i que cada teoria conspiradora té les seves particularitats, amb l'estudi han vist que «en general molta de la gent que les propaga ho fa sense creure-les realment. Creiem que només un terç se les creu i la resta les fa córrer com a broma, o simplement sense pensar que en fer-ho estan contribuint a la seva expansió, com passa amb les cadenes de WhatsApp».

Poques coses han pogut saber del compte original d'on va sorgir aquesta teoria, que ja ha estat eliminat. En aquest sentit, segons Vidal, «segurament mai sabrem si va iniciar aquesta campanya perquè realment creia que els hospitals estaven buits o només es tractava d'una broma, com s'ha vist que ha passat en altres casos».

Aquesta no és l'única investigació sobre les fake news en la qual ha participat Josep Vidal Alaball. També ha estudiat la utilització de les cigarretes electròniques i els problemes de salut associats, ha participat en un treball que ha tingut molt èxit sobre la relació entre el 5G i la covid-19, i també en un de més recent que estudiava els missatges de Twitter relacionats amb la utilització de les mascaretes.

Però, què es pot fer per combatre les fake news? El coordinador de la Unitat de Recerca i Innovació de l'ICS subratlla que «Twitter, YouTube, Facebook i altres xarxes socials han optat per eliminar els missatges falsos i bloquejar els usuaris que propaguen notícies falses. És una cosa que es pot fer, però personalment crec que seria més important rebatre les notí-cies, més que eliminar-les, perquè a vegades així encara reforça més el seu missatge».

Per això, troba a faltar «una autoritat mundial, en aquest cas sanitària, que rebati aquestes notí-cies a temps real i en el mateix mitjà en què es propaguen. Als científics ens fa una mica de mandra embrancar-nos en discussions a Twitter i això fa que moltes vegades es tardi uns dies a reaccionar, quan la bola de neu ja s'ha fet molt grossa». A banda que hi hagi una autoritat mundial, el doctor Vidal opina que «individualment també podem ajudar no fent córrer notícies de les quals desconeixem la seva fiabilitat, encara que sigui per fer-ne broma».