El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que el model d'encomanda a través del qual l'Ajuntament d'Esparreguera va concedir a l'empresa pública Sumar la gestió de la residència no s'ajusta a dret i anul·la el conveni que va signar la corporació amb l'empresa perquè «són contraris a l'ordenament jurídic». Aquest és el mateix model que l'Ajuntament de Berga està negociant en aquests moments amb l'empresa Sumar per dur a terme la gestió de la residència de gent gran Sant Bernabé, de propietat municipal. I es dona la circumstància que els dos partits que van recórrer als tribunals per denunciar la situació d'Esparreguera, ERC i CUP, en aquesta població a l'oposició, són els mateixos que intenten l'acord per Berga, en aquest cas des del govern. La sentència podria suposar un pilar jurídic per desfer una pràctica que davant la impossibilitat dels ajuntaments de crear empreses públiques s'ha estès en els darrers anys.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arriba després que un jutge de primera instància dictés una primera resolució favorable als interessos de l'equip de govern. ERC i CUP d'Esparreguera la van recórrer i van presentar els escrits d'al·legació perquè fos el TSJC que hagués d'emetre una nova resolució. Aquesta, que s'ha donat a conèixer avui, considera que el model d'encomanda de gestió que va fer Esparreguera «afecta el principi de lliure competència». I la sala argumenta que a través del model triat l'Ajuntament va encarregar de manera directa la gestió de la residència de Can Comelles a l'empresa Sumar, però aquest encàrrec només es pot fer quan es tracta d'una empresa del mateix ajuntament, i aquesta no és la situació de Sumar, tot i que hi té una petita participació.

És el que el tribunal explica amb la frase: «S'adopta un sistema de gestió directa per encomanar de gestió, que no compleix amb els requisits per a la utilització de mitjans propis» el que suposo no aplicar les normes de contractació pública. L'Ajuntament tenia la possibilitat de fer un encàrrec a una empresa pròpia o bé haver seguit el procés d'adjudicació pública garantint la lliure competència de les empreses.

El Tribunal li diu a l'Ajuntament que si es fa a través d'una empresa municipal hi ha «un sistema de gestió compartit del servei», però aquesta circumstància no es dona en el cas de Sumar. Aquesta empresa pública creada per la Diputació de Girona té un accionista majoritari, el mateix ens provincial, que té el 51% de la representació a la societat, mentre que l'altra 49 se'l reparteixen institucions que tenen alguna relació de servei. En el cas de l'Ajuntament d'Esparreguera, la participació és del 2%. La sentència recull que «el control de Sumar per part de la corporació local és difús» i, de fet, mostra que «actua com un gestor indirecte». Sumar rep diners de l'Ajuntament per la percepció dels seus serveis, té un conveni en què s'estableixen uns beneficis fixos del 6%.

I l'escrit de la sentència conclou que en aquest cas «el sistema de gestió directa associativa», que és el que s'ha triat a Esparreguera, restringeix i falseja la lliure competència. En la sentència, el jutge estima el primer recurs de contenció administratiu presentat per ERC i CUP i també el recurs d'apel·lació, dels mateixos grups.

Sense empreses municipals

L'any 2017, en el moment en que l'Ajuntament d'Esparreguera tenia sobre la taula la necessita de prendre una decisió sobre el futur de la residència municipal perquè li vencien els contractes la corporació no va poder crear una empresa municipal per les limitacions imposades per la llei LARSAL, que va impulsar el govern del PP per controlar la despesa als ajuntaments.

La gestió de serveis municipals va quedar condicionada perquè les mateixes administracions no podien assumir tasques de gran volum i perquè les mateixes limitacions les fan ineficients. Aleshores va aparèixer aquest model de l'encomanda de gestió a empreses pròpies. I el debat sobre si ho són o no ho són està en les sentències.

L'alcalde Rivas, disposat a litigar a Europa

Eduard Rivas, alcalde d'Esparreguera, diu que ha rebut la sentència amb «certa sorpresa», i es mostra convençut de continuar amb el litigi judicial per defensar el seu model. Recorda que entre la primera resolució judicial i la d'ara del Suprem hi ha «arguments contraposats» a l'hora d'interpretar si es podia fer l'encomanda o una empresa participada de diferents administracions.

«Presentarem recurs al Suprem (cassació) i si, convé, acudir a la justícia europea» assegura l'alcalde. Rivas afirma que «nosaltres defensem un model que ha estat un èxit, en el sentit que treballadors i usuaris el valoren positivament», i posa sobre la taula que «el model de la residència durant la pandèmia ha estat molt bo, i l'equipament ha quedat entre el 2% de residències verdes durant l'any de coronavirus».

Rivas recorda que la voluntat del seu govern era no externalitzar ni privatitzar la residència i per això es va anar al sistema d'encomanda directa de gestió.

ERC veu l'encàrrec "avusiu" i "fraudulent"

Alfons Puche, cap del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament d'Esparreguera, recorda, amb la sentència a les mans, que el text recull els arguments que ja havien exposat el 2017, quan es va fer l'encomanda. Considera que amb la contracció de Sumar «es va fer una gestió indirecta fent-la passar com a contracció directa».

Puche entén les dificultats que tenia l'Ajuntament per gestionar la residència de Can Comelles directament, però la solució creu que hauria d'haver passat o per crear una empresa municipal, o per l'adjudicació oberta a la lliure concurrència d'empreses. Ara, defensa que el govern presenti recurs de cassació, perquè com a mínim, el procés «pot donar temps a l'equip de govern a preparar una estratègia de substitució dels gestors o fer un nou sistema d'adjudicació».

Per Puche, la interpretació que va fer el govern d'Esparreguera del model de l'encomanda de gestió «és abusiu i fraudulent»