Eduard Barcons (Avià, 1975) ha estat més de 20 anys treballant en el sector públic del Berguedà. El passat 15 de febrer va fer el salt al sector privat per ser Director de Banca Institucional a Catalunya i Balears de Caixa d'Enginyers.
Vostè ha estat 21 anys vinculat a la gestió pública. Imagino que li apassiona.
Certament, la gestió pública m'apassiona i ha marcat la primera etapa laboral de 21 anys. Davant de la històrica dicotomia de si «ets dels qui vius per treballar» «o treballes per viure» , sempre he defensat una tercera opció: la de fer allò que realment t'omple. Per la meva part, he intentat implementar una gestió pública basada en alguns elements comuns a la privada però sense perdre de vista els principis inherents de l'àmbit públic.
Durant aquestes dues dècades, quins són els canvis i transformacions que ha afrontat la comarca i que vostè ha viscut de més a prop?
Els canvis socials i econòmics a la comarca han estat múltiples. Podria parlar d'infraestructures que han arribat, de la lluita per fer front a la crisi que va començar el 2008, de l'augment del pes de sector serveis i d'un grapat d'iniciatives en les quals vaig treballar de valent: la creació d'una agència de desenvolupament, la implantació d'un nou model de recollida selectiva que ha fet passar el Berguedà de la cua al capdavant, l'activació del Sector d'Activitat Econòmiques Berguedà-Olvan i, sobretot, em quedo amb el canvi que ha fet el Consell. En els darrers anys ha anat ampliant tasques i serveis. Amb les directrius i l'esforç de l'equip humà, a qui els estic molt agraït, ha passat de ser un « ajuntament més» a ser l'ens públic amb cada cop més serveis i pressupost de la comarca.
Està satisfet de l'evolució econòmica i social de la comarca en els últims anys?
Sempre cal emmirallar-se amb els territoris més competitius i pròspers, ara bé, sense plorar i criticar. Vaig ser deixeble de la «filosofia del sí». La competitivitat d'una comarca depèn dels recursos naturals, de la situació geogràfica o geoestratègica, de la capacitat de gestió de les organitzacions, empreses, infraestructures, i de les persones. I aquesta última depèn de nosaltres. El Berguedà fou protagonista d'anteriors revolucions industrials i té enormes potencialitats. Cal recordar sempre que el sector públic ha d'escoltar i ajudar, de la mateixa manera que és clau la iniciativa privada. En el fons, caldria un «contracte social» a la comarca basat en el consens, la cooperació i la innovació.
Ja fa més de set anys que va néixer l'Agència de Desenvolupament, de la qual tu vas ser-ne gerent els primers quatre anys. Creu que està complint amb els objectius i les funcions que es va marcar en l'inici?
L'Agència fou creada com a instrument aglutinador d'ens públics i privats. Des de la meva visió, aquests darrers anys no haguessin estat el mateix amb quatre o cinc organitzacions separades i solapant-se. No s'haguessin aconseguit projectes i programes que haurien anat a altres territoris. El model d'agència, i concretament, l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, està molt ben valorat a l'exterior.
El mateix president del Consell Comarcal va elogiar la seva tasca. Sembla que ha deixat empremta.
Estic agraït per la confiança que em va donar el president David Font, i com no, per l'escalf i la confiança del president Josep Lara. Al final,l'harmonia de tota organització pública es basa en saber equilibrar i potenciar tres coses: «la política», els alts càrrecs funcionarials i els directius públics. I al consell ha estat així, hi hagut molt bon ambient, i s'ha pencat de valent. Em quedo amb que vaig treballar per a tots els ajuntaments de la comarca, i amb la Diputació i la Generalitat amb tota la força i il·lusió que tenia.
Imagino, però, que també ha viscut situacions complicades. Quines destacaria?
Moltes, 21 anys donen per moltes alegries i decepcions. M'ha tocat aixecar coses, accelerar i fer de pont entre parts enfrontades. Segurament, la implantació del porta a porta fou un gran repte, i que la gestió de la pandèmia fou realment intensa. Malgrat tot, gràcies als deures fets a nivell tecnològic des de que vaig entrar al juny del 2017 i la professionalitat de l'equip, el Consell ha mantingut la mateixa qualitat de serveis.
Creu que encara s'ha de treballar per apropar les administracions públiques al ciutadà?
Resulta evident que la reforma de la funció pública hauria d'abordar-se per millorar el funcionament i alhora poder facilitar la tasca dels empleats públics. Si realment es vol una administració més veloç, adaptada a les necessitats estimada pels seus usuaris, els governants hauran de fer canvis de forma decidida. Però també s'ha de dir que l'administració i totes les persones que hi treballen estan sota un escrutini públic, a vegades excessiu, i sovint es fan generalitzacions fora de lloc.
Li va costar prendre la decisió de deixar la gerència del Consell un cop li ha sorgit la nova oportunitat laboral?
Els darrers dies van ser emocionalment molt intensos, ja que no només era deixar el Consell sinó també el Berguedà. Em quedo amb molts missatges de gent amb responsabilitats, però sobretot surto amb el ple convenciment de que, malgrat segurament vaig tenir errors, he treballat per intentar impulsar la comarca i perquè els del meu voltant es superessin. I tot i la nova feina continuaré estimant i gaudint de la comarca.
