28 de febrer de 2021
28.02.2021
Regió7
Abel Rubió. Director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà

«Sovint hi ha confusió sobre la tasca de l'arxiver, la gent no coneix tot el que fem»

Rubió creu que l'ofici s'hauria d'apropar més a la gent que no visita habitualment l'arxiu

27.02.2021 | 22:37
Abel Rubio agafant un arxivador del magatzem

Substitueix en el càrrec Xavier Pedrals, que la tardor passada es va jubilar després de dirigir l'arxiu els últims 20 anys. Rubió havia treballat abans a l'Arxiu Comarcal d'Osona

Abel Rubió (l'Esquirol, 1988) va assumir la direcció de l'únic arxiu fix del Berguedà fa poc més de dos mesos, just abans de les vacances de Nadal. Afronta aquesta etapa com un nou repte professional ja que és el director d'un arxiu per primera vegada.

Del seu currículum destaca que ha realitzat un màster de documentació històrica. Com i quan es va interessar per aquest món?

Vaig estudiar història i assignatures de paleografia, i després hi vaig començar a entrar en contacte a través de l'Arxiu Episcopal de Vic, on hi anava cada estiu a consultar documentació històrica. Llavors, quan ja estava acabant la carrera d'Història, vaig veure que una de les possibles sortides professionals era la d'arxivística.

Vostè treballava anteriorment a l'Arxiu Comarcal d'Osona. Per què es va interessar per aquesta plaça?

Perquè per a mi suposava un repte professional assumir la plaça de director. I també tenia la motivació de conèixer més territori, a part de la proximitat.

Vostè substitueix Xavier Pedrals, que s'ha jubilat després de 20 anys. Imagino que algú amb la seva experiència l'ha ajudat a posar-se al dia ràpidament.

Sí, i a més ha fet molt bona feina aquí, i la intenció és continuar la seva obra.

Quines línies considera que cal potenciar més d'aquest arxiu?

Això és aplicable a tota la xarxa d'arxius comarcals, ja que es marquen unes línies estratègiques a seguir. El Xavier ja havia començat a treballar en les línies de 2020-2023. La intenció és seguir aquestes línies, com la gestió i el tractament de fons documentals, la difusió dels fons i la seva preservació, el suport a l'administració pública de la comarca, i el manteniment d'un arxiu en condicions i que respongui a les necessitats de la ciutadania.

Quines diferències ha detectat amb l'Arxiu Comarcal d'Osona?

La principal diferència és que al Berguedà només hi ha un arxiu públic amb un servei constant, el comarcal. L'Ajuntament de Berga no en té, tot i que per volum de població li tocaria, i altres ajuntaments tenen un arxiver itinerant de la Diputació. Això fa que aquest sigui un arxiu que assumeixi molt més pes sobre les seves espatlles que d'altres com el d'Osona, on hi ha més arxius locals i també l'Episcopal.

Considera que la gent coneix prou la tasca de l'arxiver i la funció dels arxius?

En els últims anys s'ha avançat molt. Però sempre es pot donar a conèixer molt més. Crec que sovint hi ha confusió sobre el que fem. Hi ha la persona que té la visió més historicista, una altra que coneix més aquest vessant administratiu, que també ens correspon fer, o gent que només sap la part de difusió. Es tracta de conèixer cada una d'aquestes potes en la seva justa mesura.

Què faria diferent perquè la ciutadania conegués més aquesta tasca?

Potser s'hauria d'intentar apropar-se a la gent que no està en contacte amb nosaltres i que no ve habitualment a l'arxiu.

En general, com valora els seus primers mesos a l'arxiu?

Estic en un arxiu on s'ha fet molt bona feina, sobretot en matèria de difusió. Tot just m'estic situant i valorant la situació que hi ha. Vaig treballant i engegant tot allò que es pot posar en marxa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit