La troballa tan inesperada com rocambolesca dels quatre cavallets de la Patum perduts fa més de vint anys -la hipòtesi és que algú va apropiar-se indegudament de les peces- ha posat en relleu la manca de rèpliques de la imatgeria patumaire. Tot i que la gran majoria de les figures es manté en bon estat, els patrons de la festa es posen d'acord amb destacar la importància de disposar de peces de recanvi davant de qualsevol possible contratemps i coincideixen en la necessitat d'afrontar un debat sobre el futur de la imatgeria.

Actualment tan sols es té una rèplica del tabal i de la mà esquerra del gegant. A més, també es disposa de tres conjunts de maces, una de les quals -dels anys 30- només es fa servir per la Patum de lluïment, mentre que una altra -dels anys 70- s'utilitza per al passacarrers i per ala Patum completa.

La regidora de Patum de l'Ajuntament de Berga, Roser Valverde, admet que «és una qüestió molt complexa, i en algun moment haurem de tenir aquest debat com a ciutat». L'edil considera que «les peces que surten a la plaça es revesteixen «d'un significat emocional i històric que les rèpliques no tenen», però reconeix que s'haurà de tractar la qüestió si es produeix algun accident amb alguna figura original.

D'altra banda, Valverde es mostra satisfeta que la troballa dels quatre cavallets «hagi tornat a posar en valor el debat sobre les peces, però recorda que serà «complex i difícil d'afrontar. Sobre l'àmbit en el qual s'ha de tenir aquest debat, la regidora defensa que l'opinió de les comparses i del patronat és molt rellevant, però que també s'ha de tenir en compte la visió dels veïns i veïnes de la ciutat.

Mentrestant, el membre del patronat i portaveu del grup municipal de Junts per Berga, Ferran Aymerich, també emmarca el debat en el cas que algun dia es produís un sinistre, i argumenta que les rèpliques haurien de ser similars a la imatgeria original en tots els aspectes: pel que fa a forma, mesures i materials utilitzats. En aquest sentit, remarca que «la solució no seria fer-les de fibra de vidre».

Per la seva banda, el patró i regidor del PSC, Abel Garcia, recorda que les peces actuals «en algun moment van ser noves», i defensa que s'opti per un punt intermedi amb el màxim consens possible. A més, Garcia apunta que el debat s'hauria de portar a terme respectant «l'autonomia de cada comparsa», però demana que abans hi hagi una valoració de tècnics de «l'estat de cada peça». «Ara mateix no em decantaria per cap opció, necessitem informació», assenyala.

El membre del patronat i cap de colla dels nans vells, Òscar Guijarro, opina que hi ha d'haver rèpliques però «ben fetes», remarca amb relació a les peces de fibra de vidre dels cavallets trobats. A més, Guijarro afirma que les peces novelles s'haurien d'utilitzar en els dies de pluja. Sobre l'estat de les figures de la seva comparsa, el cap de colla dona valor a la tasca de la restauradora Gemma Rodríguez, després que en els últims anys hagin tingut problemes d'humitat.

De fet, com ja va informar Regió7 ara fa uns mesos, la comparseria no tornarà més a la Casa de la Patum per culpa d'aquesta qüestió. El consistori berguedà, però, encara no ha decidit en quin local s'ubicaran les peces un cop acabi l'exposició al convent de Sant Francesc.

El cap de colla dels turcs i cavallets, Jaume Casadesús, diu que és positiu tenir un pla B, i apunta que si en un salt es trenqués un cavallet pel mig, no hi hauria prou temps per reparar-lo per al salt següent.

Patum amb actes culturals

Després que es confirmés la suspensió de la Patum d'aquest any 2021 ara fa unes setmanes, l'Ajuntament de Berga i el patronat continuen treballant en perfilar actes i activitats per als dies de Corpus, que seran de «caràcter cultural i divulgatiu», segons la regidora de Patum, Roser Valverde. L'edil diu que «la idea és fer tantes coses com la situació ho permeti», i que es preveu que s'acabin de definir els actes en les pròximes setmanes.

El constructor dels cavallets diu que es volia que les peces pessessin menys

Toni Mujal, mestre geganter encarregat de construir els quatre cavallets que finalment no van convèncer els membres de la colla, ha assenyalat a Regió7 que li van demanar unes figures que pesessin menys que les originals.

Inicialment pesaven 10 quilos, però, segons Mujal, s'hi va afegir una barra de ferro per sumar-hi una mica de pes, fins arribar aproximadament als 15 quilos. Mujal diu que no hi ha problema per afegir-hi pes, i que es pot proporcionar de moltes maneres.

Però aquest retoc tampoc no va ser suficient per a la comparsa. El cap de colla dels turcs i cavallets, Jaume Casadesús, considera que no haguessin resistit davant les habituals empentes que es produeixen a la plaça de Sant Pere durant els salts.

Aquestes rèpliques es van construir en el mandat 1995-1999, en què Jaume Farguell era l'alcalde de la ciutat i Daniel Tristany era el regidor de Cultura i Patum. Precisament, la colla va sol·licitar aquestes figures en un escrit a l'alcalde Farguell, en què es recordava que els cavallets originals estaven molt deteriorats. El batlle s'hi va comprometre i en només un any les peces van ser una realitat, malgrat que no es van estrenar.