Joan Oña (Bagà, 1969) és l'alcalde de Bagà per Junts. Hi ha tensió al consistori baganès després del trencament del pacte de govern entre Junts per Bagà i Compromís (PSC). A dia d'avui, el partit d'Oña governa amb el suport de la regidora Mariona Pons (ex de Compromís per Bagà, ara no adscrita).

Quins motius els va donar Compromís per Bagà per trencar el pacte de govern?

De fet, no els tinc gaire clars. Primer deien per manca de comunicació, i després, perquè no s'havien complert els pactes. No comparteixo aquests criteris. És cert que, potser, la comunicació no era gaire fluida, i ja havíem arribat a aquesta conclusió. Per això, havíem posat dates per fer reunions per solucionar-ho. Ho vam fer un dijous o divendres, i la setmana següent, sense temps per haver pogut implementar aquestes mesures, em van dir que trencaven el pacte. I sobre el seu incompliment, en els primers acords, vam decidir que hi hauria un equilibri de forces. És a dir, que les dues parts havíem de complir els pactes amb els mateixos drets i deures.

Aquesta falta de comunicació va ser una tendència des de l'inici del mandat?

Entenc que hi va influir molt el tema de la pandèmia. I potser, per part de tots, no vam ser capaços de buscar alternatives a tot això. Tot i que ells saben que jo soc sempre a l'Ajuntament i si els hi interessava especialment alguna cosa, m'ho podien venir a dir.

Vostès van percebre que, després de la ruptura del pacte, la regidora Mariona Pons no estava còmoda en el que era el seu grup municipal?

Es va anar fent evident que hi havia tensions. Ella havia firmat uns compromisos quan va entrar a l'Ajuntament, i els volia continuar complint. En tot cas, qui havia canviat la línia era el grup, no ella. I a partir d'aquí, vam decidir que continués en l'equip de govern.

Des de Compromís per Bagà, els acusen d'anar al seu darrere dies abans que abandonés el grup i optés per donar-los suport. La van convèncer vostès o va ser una decisió estrictament personal d'ella?

És fals que nosaltres anéssim al darrere de Pons per captar-la. Les circumstàncies ens van fer arribar a aquesta situació. Nosaltres havíem acceptat que ells marxessin. Llavors vam veure això, i vam convenir d'aquesta manera.

Diuen que vostès donen suport al transfuguisme.

Els que van marxar i es van apartar són ells. Ho veuen a l'inrevés, però està molt clar que són ells que abandonen la línia que havien subscrit.

La regidora Pons exerceix plenament les carteres que inicialment li van ser encomanades en el pacte amb Compromís?

Exacte. Continua portant Cultura i Serveis Socials.

No hi ha hagut modificació del cartipàs aleshores?

N'hi ha hagut perquè ells han sortit. Però en el cas de la regidora Pons, continua fent el mateix.

Compromís considera que quan va presentar la dimissió va perdre totes les competències.

Fins que no passa per ple el tema no queda resolt.

A més, es queixen que, com a regidora no adscrita, no pot tenir més drets que el seu grup.

Ella, a títol individual té tots els drets polítics que la regidoria li dona. No pot tenir més participació de la que tenia, i no és així. Nosaltres apliquem la normativa com si fos trànsfuga, tot i que jo no ho penso. Aquesta llei diu que ha de poder participar a les comissions. La llei 73.7 i la 50.6 del decret legislatiu són molt clares en això. I nosaltres les subscrivim totalment, i exigim la seva aplicació a tot arreu perquè pensem que en d'altres llocs no s'està aplicant. És curiosa la doble moral dels socialistes. La regidora Pons la consideren trànsfuga, i amb el regidor Pep Llamas, clarament trànsfuga al Consell Comarcal, són aliats. Quins barems fem servir? És molt clar que ha usurpat els drets de les agrupacions d'electors. I aquí no hi fan res.

Des de Compromís també defensen que no s'ha respectat el mandat de les urnes i demanen la dimissió de la regidora.

Els regidors són els mateixos que hi havia. Però ells han canviat la seva línia de partit, i una regidora no ha volgut seguir-los. El contrapès de les forces ha canviat? Sí, perquè una persona no ha volgut seguir la seva línia canviant. Mariona Pons plegarà si vol ella.