Utilitzar la superfície d' un camp de cultiu per instal·lar-hi una pista d'atletisme condicionant el mínim possible l'activitat agrària. Aquesta ha estat la iniciativa dels casserrencs Pau Llorens i Carles Tort per pal·liar el dèficit d'instal·lacions a la comarca en aquesta disciplina.

Llorens, que és campió d'Espanya en curses d'orientació, ha explicat a Regió7 que la idea sorgeix d'emmirallar-se en el context dels esportistes kenians. «Corren en pistes de terra i surten esportistes molt bons», recalca el berguedà, que competeix amb esportistes internacionals que se senten atrets per les condicions climàtiques i orogràfiques del país africà.

La pista improvisada es troba a les afores del nucli de Casserres, enmig d'extensos camps de blat, i té una longitud d'uns 400 metres. És de lliure accés, i s'hi arriba a través d'un estret camí que voreja els camps. Llorens destaca que s'ha buscat un indret en el qual hi hagués el mínim desnivell possible. «És el camp més pla de Casserres», assegura.

Sobre l'acord amb la persona propietària dels camps, el campió d'Espanya en la seva disciplina afirma que «no volem que el propietari perdi, li pagarem tot allò que no pot recollir». A més, el casserrenc destaca que es vol posar en valor que és «una col·laboració entre el pagès i l'esport» per tal que la gent agafi consciència sobre la importància de cuidar el camp.

D'altra banda, els responsables de la iniciativa han preferit deixar al marge les administracions com l'Ajuntament de Casserres. «Com que ja sabíem que no seria una cosa molt oficial, preferim que no hi hagi cap administració que hi estigui involucrada» recorda PauLlorens.

Mentrestant, la propietària dels terrenys, Anna Niubó, ha reconegut que la proposta inicialment la va agafar per sorpresa, però que després li va costar molt poc decidir-se. «Perdrem el cereal que deixarem de vendre i els 400 metres lineals de pista, però nosaltres hem de seguir treballant el camp», explica Niubó.

La pista mantindrà el seu estat original fins que no es faci la collita, entre finals de juny i principis de juliol. Aleshores, és probable que el seu estat canviï pels efectes de la mateixa collita, tot i que Niubó considera que no es perdrà. En canvi, un cop es torni a sembrar, la pista si que desapareixerà. «Veurem si es pot tornar a fer», diu Llorens.