Pep Llamas (Sabadell, 1962) és el nou conseller comarcal de Medi Natural des de fa pocs mesos. El repte més immediat que se li presenta és la gestió de les aglomeracions dels espais naturals.

Com està l'ordenança que ha de regular l'afluència als espais naturals? Ja s'ha fet arribar als ajuntaments?

Està pràcticament enllestida. Demano disculpes als alcaldes pel retard. El motiu és que vam rebre una informació del Departament d'Interior que ens donava resposta a unes consultes que havíem fet. Vam decidir poder introduir aquestes millores, i això requeria passar tots els filtres jurídics. Crec que val la pena perdre una setmana però millorar el contingut. L'ordenança vol homogeneïtzar els 31 municipis del Berguedà sabent que hi ha diferències entre ells i tenen necessitats diferents. Sí que és important que el règim sancionador sigui el màxim d'unificat possible.

Per ser precisos, quines mesures podran adoptar els municipis amb aquesta ordenança?

L'ordenança no pretén prohibir, sinó regular sota el criteri de sentit comú. D'una banda, es vol fer veure que les actituds que són incíviques a l'àrea metropolitana també ho són en àrees rurals. I, en segon lloc, es busca que allò que oferim a la gent que ens visita sigui de qualitat. Els ajuntaments podran fer tancaments de determinades zones quan s'hagi superat el nivell admissible de visitants, permetre l'accés de només residents o treballadors, posar en funcionament busos llançadora i taxis, retirar vehicles que interrompin el pas, restringir el bany en refugis de pesca i cobrar una taxa per aparcar o accedir a un lloc. Sí que demanaríem que tot el que es recapti es converteixi en millores pel territori. Però, de tota manera, això dependrà de la decisió de cada ajuntament.

El Consell i els municipis afectats de la zona de la riera de Merlès heu fet un bon balanç de les mesures adoptades l'estiu passat. Tot i això, considera que la prohibició de bany va comportar un efecte crida cap a altres indrets?

Sí, és evident. Però no només la riera de Merlès, qualsevol cosa que toques en una punta del país, rebota en un altra lloc. Aleshores has de mirar si això és assumible o no. Però en aquests moments és molt difícil quantificar aquests traspassos que hi han hagut per l'efecte covid.

Si enguany s'acaba autoritzant el bany a la riera de Merlès, es preveu alguna limitació d'aforament més enllà de la dels pàrquings?

No. L'any passat va ser la prova pilot amb uns resultats molt satisfactoris, i aquest any només preveiem retocar alguns detalls. Mirarem de donar resposta als ajuntaments petits en el tràmit de sancions.

Quins són els altres espais que els preocupen de cara a aquest estiu?

Aquest estiu serà la prova de foc de com es consolida tot. Tenim diferents espais diferenciats per tipologia i temporalitat. Hi ha problemes a Empedrats i Bastareny. A coll de Pal hi ha alguns problemes menys greus amb les pastures que no són tan visibles pels cotxes mal aparcats. Tenim ocupacions molt importants a la zona de Rasos de Peguera. I també comencem a tenir problemes a la zona de la Vall de Lillet. I excepcionalment el Pedraforca, però això és una altra guerra. No ho solucionarem amb aquesta ordenança.

N'han parlat, del Pedraforca, amb la Generalitat?

Des del Consell Comarcal ens ho mirem d'una altra manera. Hi ha l'Ajuntament de Saldes, el Patronat de Turisme del Pedraforca, el parc natural, etc. En el moment que requereixin el Consell per buscar una solució integrada en tot el sistema comarcal nosaltres hi participarem, però considerem que hi ha d'altres administracions potents per intervenir-hi.

I de cara a la temporada de bolets, preveuen fer pagar una taxa per recollir-los com ja es fa en altres indrets com el Ripollès?

Des del Consell, tenim un projecte però encara n'hem de parlar amb el sector turístic, hostaler i els boletaires. Nosaltres apostem per la regulació de la recollida de bolets a tota la comarca. L'única prohibició serà impedir la recol·lecció professional de bolets. La resta de la proposta implica que la recollida sigui tal com la coneixem, però amb una diferència. Excepte pels residents i els habituals, establiríem un tiquet de pagament que permeti als visitants anar a un restaurant o hotel de la comarca. És a dir, pagarem per anar a buscar bolets, i serem compensats si consumim a la comarca. Però el Consell no té funció reguladora i això haurà de passar pels ajuntaments. Això podria començar a funcionar la tardor del 2022.

Anem per l'hivern. Ara que s'ha posat fi al litigi judicial amb els propietaris dels Rasos, com creus que es podria dinamitzar més aquest paratge?

És un tema que no el porto jo. Però estic segur que els consellers que hi estan treballant trobaran el millor pel desenvolupament de Rasos. I des de la meva conselleria ajudem en tot el que calgui.

I el tema de coll de Pal?

Aquest sí que el conec com a regidor de Bagà. Hi veig dos mons: el de l'esquí per la vessant de Cerdanya i el món berguedà.

Però des de coll de Pal també es pot accedir esquiant a tota l'estació de la Molina.

Sí, però tinc una opinió diferent. I és personal, com a usuari i esquiador. Si vaig a esquiar a la Molina passo el túnel i hi vaig per baix. Però és opinió meva, i no compta ni com a regidor ni conseller. El que sí que puc dir és que els dos mons que hi veig han de lligar. Pel vessant berguedà, veig com a base l'actual xalet de Coll de Pal, on s'hi estableixin una sèrie d'instal·lacions, i que sigui la base de sortida de l'esquí de muntanya, raquetes, i un centre d'interpretació de l'alta muntanya. I després, per accedir-hi, jo crec que l'últim tram de la carretera es podria convertir en una pista d'esquí de fons. Ens alliberem dels costos de la neteja de la carretera, i s'hi pot arribar de forma turística mitjançant qualsevol enginy. El mateix es podria fer des de la banda de Peguera fins als Rasos. Però és només l'opinió com a regidor. De fet, em consta que el Consell hi fa una aposta diferent, i tindrà tot el meu suport.

Fa uns dos mesos també es va anunciar la intenció de crear un nou parc natural a l'Alt Berguedà. En quin punt es troba aquest tema?

Un parc natural pot tardar molts anys a declarar-se i consolidar-se. Nosaltres estem fent tots els tràmits que les administracions ens diuen. Paral·lelament, però, estem desenvolupant tots els projectes i mesures reguladores que després han de ser oficialitzades. Per aquest estiu ja volem començar a tirar endavant alguns recorreguts. Però l'objectiu és que sigui un parc diferenciat dels altres. Volem preservar la natura des del territori; és a dir, impulsant l'agricultura i ramaderia sota una normativa que ho impulsi i protegeixi. I permetent el turisme que vol la solitud i la tranquil·litat. No està pensat per ser un espai massificat, sinó tot el contrari.

Llamas nega que el seu cas al govern del Consell sigui comparable al de la regidora de Bagà

El també regidor de Bagà Endavant defensa que la seva entrada al govern del Consell Comarcal no pot ser considerada de transfuguisme, a diferència del cas regidora de Bagà Mariona Pons, que Llamas sí que qualifica amb aquest adjectiu.

El conseller recorda que no s'arriba a formalitzar mai l'agrupació d'electors. «No hi ha estatut, no hi ha presidents, no hi ha càrrecs, no està inscrit enlloc», explica. A més, assenyala que, tal com estableix la llei, les agrupacions es dissolen el dia després dels comicis. «No pots legalitzar una cosa que ha estat dissolta», afirma Pep Llamas. Sobre les negociacions posteriors amb ERC i Junts per decidir a qui es donava suport, el conseller diu que «vaig arribar a la conclusió que per desenvolupar uns projectes havia d'estar a govern».

D'altra banda, Llamas defensa que el cas de la regidora Mariona Pons està legislat i descrit com a transfuguisme, perquè «et presentes per una formació i te'n vas a una altra», remarca el regidor de Bagà Endavant.