La zona de l'alt Berguedà, en hiverns secs, amb episodis de fort vent i baixa humitat, és propensa a patir un incendi d'entre 200 i 6.000 hectàrees. És la principal conclusió que s'extreu d'un acte del cos de Bombers celebrat a Berga sobre el risc de la comarca, i més concretament de l'àrea esmentada, de viure incendis forestals de gravetat.

El cap del Grup d'Actuació Forestal dels Bombers, Marc Castellnou, va exposar la problemàtica que ha envoltat els darrers incendis devastadors ocorreguts en diversos punts del món, com els de Portugal o Califòrnia.

Castellnou va recalcar que «l'atmosfera cada cop és més càlida», i que això coincideix amb uns boscos més estressats, com els del Pirineu i Prepirineu. «La suma d'una atmosfera i uns boscos amb més energia poden provocar fenòmens que fins ara desconeixíem», va assegurar el cap dels GRAF, en referència a les grans tempestes de foc que tenen capacitat de desplaçar-se molts quilòmetres en poques hores.

Per tal de contrarestar aquest risc creixent, Castellnou va recordar que les campanyes de prevenció no són suficients, i que és imprescindible canviar els ecosistemes ràpidament, «transformant-nos en una societat rural viva. De nosaltres depèn el canvi de societat», va apuntar.

Mentrestant, el responsable del GRAF a la Catalunya Central, Asier Larrañaga, va focalitzar la problemàtica al Berguedà, i en aquest sentit, va posar d'exemple l'incendi declarat a principis de gener de l'any 1981 a la Pobla de Lillet, que va cremar unes 2.800 hectàrees.

Malgrat la important extensió del foc, Larrañaga va recalcar que l'impacte va ser menor pels boscos i l'ecosistema. «En bona part de la superfície, el foc va passar per sota i va respectar la massa arbrada», va destacar Larrañaga, que relaciona aquesta circumstància amb el predomini que aleshores encara tenia l'activitat agrària en la zona.

Segons el cos de Bombers, un hipotètic gran incendi a l'Alt Berguedà durant l'hivern estaria provocat per episodis de sequera, amb vent de nord i nord-oest, amb ratxes sostingudes d'entre 40 i 60 km/h, humitat relativa d'entre 10 i 30% Per controlar-los el més ràpid possible, consideren que una correcta gestió de diversos espais forestals o agraris podria servir de suport en l'extinció.

A la jornada també hi va participar el president del Consell Comarcal, Josep Lara, el conseller comarcal de Medi Natural, Pep Llamas, el cap d'emergències de la Catalunya Central, Santi Lleonart, i va comptar amb la presència de la delegada del govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Alba Camps.