Jaume Farguell (Barcelona, 1936) continua al capdavant del Casal d'Europa del Berguedà, que ha aprofitat la menor activitat a causa de la covid-19 d'aquest últim any per reinventar-se.

Quins són els actes més immediats que esteu preparant des del Casal d'Europa?

Com ja hem fet a Gironella, farem un acte d'aproximació a tots els pobles que han entrat al Casal. I parlarem amb la gent del poble per si tenen alguna iniciativa per establir una relació d'agermanament amb municipis transfronterers. Hi han ajuntaments com els de Gironella i Guardiola que ja tenen contactes amb d'altres municipis. D'altra banda, el Dia d'Europa i la commemoració dels 20 anys del Casal i la inauguració del Pavelló de Suècia ho deixem pel setembre. També tenim d'altres iniciatives. Una d'elles és parlar del desdoblament de l'Eix del Llobregat i l'E-9. Volem fer una reunió amb polítics i les cambres de comerç de Tolosa i Foix per reactivar-ho. Si Berga està agermanada amb Tarascon d'Arieja és pel desdoblament fins a les dues poblacions. Però ara ha quedat pendent el tram del mig.

Entenc que l'entrada al Casal de diferents municipis pretén donar més a conèixer l'entitat fora de Berga.

Sí, aquest últim any ens ha permès reflexionar sobre això. No teníem prou amplitud i força en la comarca només amb Berga, Bagà i el Consell. Ara tenim un ajuntament al centre, i dos a cada punt cardinal. Tots els altres que estiguin disposats a fer una mínima aportació també poden entrar. Ens ha donat un protagonisme més compartit amb els ajuntaments.

I expliqui en què es basa l'agermanament amb altres municipis d'Europa i quins efectes comporta.

Sempre es busca una connotació determinada. El primer agermanament amb Gernika està inspirat en la realitat nacional basca i catalana, l'arbre de Gernika i el Pi de les Tres Branques. El de Tarascon és per l'equidistància amb la frontera, i pensant en que les nostres necessitats havien de ser paral·leles des del punt de vista del desenvolupament territorial i de la via Barcelona-Toulouse. I amb Hogsby -població sueca- perquè hi ha un barri que es diu Berga. Hi ha 27 barris a tot Suècia que tenen el nom de Berga. Gironella ha pensat en un municipi italià amb unes característiques molt semblants: un riu que divideix el nucli nou i l'antic, i que té un castell a dalt. Amb Puig-reig parlem d'algun poble de França que tingui un passat dels templers, i Guardiola vol agermanar-se amb un municipi on van néixer les Nits Musicals.

I què pot dir de la jornada del Casal d'Europa, on es convidarà la població on va néixer el Corpus Christi? Entenc que la voluntat és difondre els orígens de la festa entre els berguedans.

És clar, això s'ha oblidat una mica. La Patum no deixa de ser una lluita entre el bé i el mal. A Bolzena es va declarar com una festa universal. És un punt de referència a Itàlia pels berguedans.

Hi ha la possibilitat d'un agermanament de Berga amb Bolzena?

No sé si l'Ajuntament ho voldrà. Si els surt d'ells ho trobo molt bé.

Són fluides les relacions amb l'Ajuntament de Berga?

Jo sempre he procurat tenir-hi bona relació. Potser hi ha coses que les faria d'una altra manera, però no ens hi posem. A dins del Casal no hi ha hagut mai conflictes polítics.

Com a exalcalde de Berga, com veu actualment la ciutat? Sovint es parla que està una mica descuidada.

Sobre això m'he proposat no opinar. M'he compromès a no fer política mentre estic al Casal.

Té en ment buscar algun substitut pel Casal.

Sí, penso que en un any o dos això ha de quedar solucionat. Ha de ser una persona que li agradin els idiomes i que domini aquest perfil. I ha d'estar sempre sota l'empara del Consell Comarcal.

Sona algun nom ara mateix?

De moment no. Però si que m'agradaria deixar-ho en bones mans.