Xavier Pujols (Berga, 1983) ha explicat als infants en què consisteix la diversitat funcional a través d’un conte que vol ser una eina per aconseguir una societat més inclusiva i justa i per conscienciar la població ja des de les etapes inicials.

Com va sorgir la idea d’elaborar aquest llibre?

M’ho va proposar el Consell Comarcal, per visibilitzar que una persona amb una dificultat pot portar una vida independent i autònoma com una altra persona sense cap dificultat.

En què l’ajuda l’assistent personal?

En allò que no puc fer jo sol. Ve al pis a despertar-me, em fa el menjar, m’acompanya als llocs. Però jo controlo què vull i què no vull. L’última paraula la tinc jo. En tinc un al matí i un al vespre. En total, 32 hores a la setmana.

Quines coses pot fer de la mateixa manera que les persones sense diversitat funcional?

Quedar amb amics, he viatjat a l’Índia, Nova York, Londres, París, m’he tirat cinc vegades amb parapent. Em deien que no podria fer-ho. També soc voluntari de la Fundació Vicenç Tarrés i de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Com va viure el procés de rehabilitació?

Sempre he sigut una persona optimista, i tenia il·lusió per recuperar-me. El metge es va sorprendre de la meva recuperació. Les primeres dues vegades que em van operar no va anar bé, i vaig demanar una altra revisió amb un metge i aquesta vegada va anar bé. Vaig estar molt content.

Considera que encara s’ha d’avançar per facilitar la inclusió social de les persones amb diversitat funcional?

Sí, crec que encara falta molt. A mi em posa nerviós que la gent es pensi que una persona amb una dificultat i que vagi amb cadira de rodes no pugui tenir amics i amigues sense cap dificultat. Abans de posar etiquetes, crec que haurien de conèixer com és la persona. Això passa contínuament.

Quan ha viatjat als altres països, ha detectat si la població està més o menys conscienciada sobre les persones amb diversitat funcional que aquí?

No he estat gaires dies als països, però sí que esperava que Nova York fos una ciutat més accessible.

Per què va decidir fer un conte dirigit als infants?

Perquè els nens i nenes s’acostumin des de petits a que hi ha persones que funcionen diferent, però igualment poden tenir una vida independent i autònoma com una altra persona que no té cap diversitat funcional. I també perquè coneguin la figura de l’assistent personal.

Creu que el fet de viure en una comarca petita com el Berguedà, i amb diverses iniciatives solidàries cap a les persones amb diversitat funcional, us ha facilitat més que en altres indrets la inclusió a la societat?

A mi el Consell Comarcal sempre m’ha ajudat per organitzar alguna activitat o xerrada com la presentació del conte. Vull donar-los les gràcies, i també a la Rosa Genovés, que m’ha ajudat a fer possible que pogués fer el conte.

Entenc que els tallers que realitza a les escoles també van en aquesta línia.

Els últims tallers que he fet han anat molt bé. Primer em presento, expliquem el conte, i després els nens em fan preguntes. A vegades et sorprenen perquè fan preguntes que no te les esperes.

Abans parlava de tot el que ha pogut fer, quins reptes personals encara li queden pendents?

Vull tirar-me amb paracaigudes, viatjar més, i anar a ajudar fora d’aquí. I llavors també tinc al cap fer una pel·lícula per trencar amb les mirades tancades. Una persona amb diversitat funcional també pot tenir una relació de parella amb una persona sense cap dificultat.

Troba a faltar que tingueu més visibilitat en els mitjans de comunicació?

Costa una mica que toquin aquest tema. Sobretot a nivell de Catalunya, crec que se’ns hauria de donar més oportunitats per explicar les nostres dificultats.