La plantada de comparses que s’ha fet aquest dijous a Berga no té precedents. Sí que n’hi ha, en canvi, de suspensions. L’expert en la festa berguedana, Ramon Felipó, explica que durant el segle XX es va suspendre la celebració de Patum vàries vegades, per la guerra contra Napoleó i per les guerres carlines. I la suspensió més recent, prèvia a la pandèmia per Covid que ha afectat els dos darrers anys (2020 i 2021), va ser els anys 1937 i 1938, durant la Guerra del 36.

A part de l’edició extraordinària del setembre de 2016 en motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, la ciutat ha acollit ha acollit altres celebracions esporàdiques fora dels dies de Corpus. Entre d’altres, justament, la mateixa Coronació (1916) i les commemoracions que s’han anat fet cada 25 anys.

Ramon Felipó, un dels referents a l’hora de tractar sobre la història de la festa berguedana, ha recollit aquestes convocatòries extraordinàries de Patum fora dels dies de Corpus en el llibre «La Patum, el Corpus Christi de Berga». I recorda, que durant el segle XX, també hi ha hagut Patum en la visita de reis i caps d’estat estatals.

Per exemple, es va fer una Patum el1908 durant la visita d’Alfons XIII – rei d’Espanya del 1902 al 1931-, el 1966 per la visita del dictador Francisco Franco, o l’any 1976 -just en els inicis de la transició democràtica, per rebre al rei Joan Carles I. A tall d’anècdota, Felipó recorda que el públic assistent va convèncer la comitiva reial a quedar-se durant la Patum complerta perquè presenciés el salt de Plens.

També mereix una menció especial la celebració del febrer de l’any 1940, en la commemoració de l’any que les tropes franquistes havien entrat a la ciutat. Concretament, es va fer un ball de l’Àliga i un salt de Plens, i una desfilada d’antortxes a càrrec de l’exèrcit. Aquesta manifestació amb l’ús de torxes era habitual durant els anys del feixisme italià i el nazisme alemany.

D’altra banda, tampoc és inèdit que les comparses desfilin pel centre de la ciutat al marge del tradicional passacarrers, com estava previst inicialment pel consistori. Segons Mossèn Armengou, fins a l’any 1955 hi havia processó amb la participació de les comparses els dijous i diumenges de Corpus. I els veïns engalanaven els balcons. Però aquest mateix any ja va ser suprimida la processó del diumenge per la baixa expectació, i després de canviar-la d’horari el 1966 – es va passar de la tarda al matí després de l’ofici-, quatre anys més tard va ser cancel·lada definitivament.

Tot i això, el també historiador, Albert Rumbo, destaca la no participació del públic en les propostes actuals, que fan que sigui un concepte que fins ara no s’havia donat mai.