«No s’han de canviar carteres i persones, sinó dinàmiques i la manera de comunicar»

Com ha viscut aquesta primera setmana com a alcalde?

Bé, diria que no he notat massa el canvi perquè fins l’agost no faig jornada sencera. Sí que potser l’oficialitat canvi la percepció de les persones, però en el meu cas està tot igual.

Com és ser batlle accidental només amb el 50% de dedicació? Ja arribava a tot?

Vam assumir-ho amb normalitat, però d’altra banda sí que era complexa. L’alcaldia d’un ajuntament requereix ser-hi. Evidentment he fet molt més que el 50%, però la feina també em coincideix amb hores en què aquí passen coses, i això fa que a vegades estiguis una mica desubicat. Però ho hem assumit i no hi ha hagut cap problema.

En el seu discurs d’investidura va admetre que en aquests dos anys l’equip de govern havia fet coses malament. Quines?

No hi ha coses concretes, a vegades són més percepcions. I a més, aquests dos anys els començàvem amb unes il·lusions i ens va esclatar una pandèmia al damunt que ningú s’imaginava quin abast tindria. Això ens ha trasbalsat, i com la majoria d’administracions hem intentat passar la pandèmia el millor possible. Ens cal canviar algunes coses, fer un pas endavant i que es visualitzin en aquests dos anys que ens queden.

Per què no va aprofitar l’ocasió per fer una remodelació més profunda del seu equip, com li va recordar l’oposició?

Jo no tinc cap problema amb els companys de govern, al contrari. No és tant canviar carteres i figures, sinó dinàmiques. S’ha de canviar alguna manera de comunicar les coses, i crec que el canvi es veurà.

En els últims plens s’han portat pocs punts a aprovació. Hi ha tingut a veure aquesta situació de provisionalitat en l’alcaldia?

Tot ajuda, és evident, però moltes coses també s’aproven per junta. Si no es porten punts al ple, no vol dir que l’Ajuntament estigui parat o no es faci feina. Pot semblar-ho però no és així.

Des de Junts van celebrar que l’alcalde fos algú sense carnet de la CUP com vosté. Considera que aquesta circumstància el capacita per governar millor?

Crec que és indiferent. De fet, que no tingui carnet de la CUP no vol dir que no m’hi senti proper. Sinó, m’hagués presentat per un altre partit o no m’hagués presentat. Es veritat que em van atribuir poca càrrega ideològica, però en aquest aspecte crec que em coneixen poc. En tinc molta, però a la vida s’ha de saber quan aplicar-la i quan no. Estem governant una ciutat amb mil perspectives i sensacions. Per tant, ens equivocaríem si només anéssim amb una ideologia. Hem d’intentar que tothom de Berga se senti el màxim de representat possible. I anuncio obertament que el dia que deixi la política em faré militant de la CUP.

Com està funcionant el pacte amb ERC? S’estan tirant endavant els objectius marcats en les seves regidories, tenint en compte que van ser de nova creació?

Jo i els meus companys estem molt contents. Hi ha força afinitat, i treballem molt bé conjuntament. Els resultats? En el cas de la regidoria de Municipalitzacions del Ramon, no són a curt termini. En aquests dos anys s’ha de veure algun resultat, però no el pròxim mes. En el cas de Dolors té regidories d’impacte més directe, però passen molt desapercebudes. És una feina de dia a dia i no dóna grans titulars.

D’aquí a cinc dies acaba el conveni prorrogat amb Sumar per la residència. La intenció és tornar-lo a allargar temporalment?

Sí, mentre no es trobi la solució definitiva de la gestió s’anirà prorrogant. També hem de veure dues coses diferenciades; la gestió administrativa i el seu dia a dia. Quan nosaltres ho vam entomar la residència estava sortint del brot de covid, i estava moralment cansada. El nostre primer objectiu era garantir que la gestió del dia a dia funcionés, i està funcionant a la perfecció. A dia d’avui hi ha 61 usuaris, és a dir, està plena. Això no passava ni abans que esclatés la pandèmia al març del 2020. La direcció és fantàstica i les treballadores crec que estan bé. Això ja ho tenim. En aquests mesos seguim caminant per decidir com ha de ser la gestió administrativa. Hi ha tres opcions sobre la taula: la de Sumar, municipalitzar-la o treure a concurs la residència. A nosaltres, la tercera és la que ens agrada menys. Ens queden dues vies, i són en les que estem treballant.

La primera opció continua sent la de Sumar?

La nostra obsessió és que sigui pública i no caigui en cap privatització. Tenim dos escletxes possibles, i com a administració també tenim la tercera en la recambra per si no fos possible cap de les dues primeres. Però volem que sigui pública per una via o per l’altra.

La sentència del TSJC sobre la residència d’Esparreguera els fa estar alerta?

Bé, aquella sentència és única i exclusivament per Esparreguera.

Però el model que exploren és el mateix, no?

Sí, però després de la sentència hi ha d’altres residències de Catalunya que també les gestiona Sumar. Estem veient com d’altres administracions ho estan fent. Per exemple, la Generalitat. I el Consell Comarcal està explorant que la gestió del SAD la faci Sumar. Hem d’anar veient si a cada municipi i a cada lloc es replica el mateix que a Esparreguera. I tant Sumar com la Diputació de Girona estan canviant coses per adaptar-se al què diu la sentència.

Per què l’Ajuntament compri accions de Sumar ha de ser obligatòriament fora del Pla d’Ajust?

Hi ha algunes escletxes que dóna la Generalitat. Les estem estudiant per poder-les complir i fer la compra de l’acció. Ja no només per la residència, sinó també per si has de gestionar altres serveis d’aquesta manera. Tenir una acció a Sumar no vol dir que automàticament hagis de passar-li tots els serveis, però és positiu per si de cas.

També en la presa de possessió va demanar treballar juntament amb el Consell per la gestió del porta a porta i la recollida de residus. Era un missatge de reconciliació després que darrerament s’hagin intercanviat alguns retrets per aquesta qüestió?

A vegades se’ns ha atribuït que l’Ajuntament i el Consell estem enfrontats. No és el cas. Berga és la capital de comarca, i hem d’exercir i ho farem com a capital. Reclamarem el què és nostre, però no tenim res en contra del Consell. Era una estesa de mà que el regidor Escútia comparteix perfectament. És evident que Berga podria caminar sola amb el porta a porta. L’estudi ja està fet, sortiria viable econòmicament i donaria beneficis. Però si Berga marxés del sistema mancomunat, la comarca se’n ressentiria. Això no vol dir que no reclamem el què és nostre. Des del primer moment en que s’aplica hi ha uns incompliments amb la capital: en la deixalleria mòbil, la recollida de voluminosos, els informadors de carrer. I s’ha de perseguir més la gent que fa mal ús del porta a porta. Són coses que estem intentant corregir amb el Consell. No era tant un missatge de reconciliació, sinó de que hi ha de ser tota la comarca. Sinó, serem molt insolidaris amb Capolat, Espinalbet, Cercs, Guardiola, La Pobla, etc. Perquè aquests municipis sí que patirien les conseqüències de que la capital o els pobles grans de la comarca marxessin.

S‘ha d’entendre, doncs, que ha quedat aparcada la idea d’explorar un model alternatiu al del Consell?

Jo crec que va en paral·lel. Tenim l’obligació de tenir totes les cartes sobre la taula. Nosaltres creiem en el porta a porta mancomunat, però si comencessin a caure pobles de la comarca el sistema es desmantella. L’estudi hi és, però la nostra prioritat és liderar el porta a porta amb el Consell. I no hem d’oblidar que funciona. Hi ha molta més gent que en fa bon ús. El problema és que només donem visibilitat a les persones que ho fan malament. .

Considera que debilita el model el fet que Gironella i Puig-reig tinguin el seu propi sistema de recollida?

D’entrada, els entenc perquè econòmicament segur que són més viables. Però si sortissin del porta a porta es generaria un greuge per la resta de municipis petits. Jo els hi diria que ens assentem en una taula amb el Consell i altres pobles i parlem-ne. Sinó, tornarem a uns models anteriors que ja es va demostrar que no eren suficients.

Les últimes setmanes han anat en augment les queixes i el malestar de veïns i comerciants sobre la brutícia i l’abandonament de deixalles als carrers, sobretot del barri vell. Estan intensificant la vigilància per prevenir aquestes conductes?

L’Ajuntament ha instal·lat càmeres d’alta resolució en diferents punts del barri vell que ens han de permetre gravar qualsevol acte incívic. Estic convençut que notarem un canvi i això serà un abans i un després. Evidentment, però, qui vulgui abocar i fer un mal ús del porta a porta ho seguirà fent. El Consell també està instal·lant càmeres en les illetes. Poc a poc ho hem d’anar polint. Estic segur que ho revertirem, i si cal serà a través de sancions. Però tant de bo no haguéssim d’arribar a aquests extrems perquè questes conductes incíviques costen diners a la resta de berguedans.

Quines actuacions prioritzen en el que resta de legislatura al barri antic?

Vam fer una reunió amb el regidor Serra amb els veïns de Capdamunt de la Vila. Ja s’han fet algunes actuacions, i a la tardor s’arreglarà el paviment de la pujada de la barana i les escales de l’església, i es col·locaran les càmeres lectores de la matrícula. Només hi podrà accedir qui tingui residència, negoci, entre d’altres coses. I un altre projecte que veurà la llum en aquests dos anys és el sanejament de la zona de carrer Harmonia i carrer Buxadé. Tot això ha de permetre que es vagi revertint la degradació. Però no només té culpa l’Ajuntament de la degradació. També la té qui ostenta immobles i no en fa ús ni manteniment. L’Ajuntament va haver d’arranjar una façana fa poc. L’estiu passat es va fer un enderrocament parcial de la casa del Carrer del Carme. La passada legislatura es va enderrocar una casa al Carrer dels Homs, i en breu s’enderrocarà una casa al Carrer Verdaguer. Això és culpa de l’administració? Jo crec que no. A aquesta gent s’intenta aplicar sancions, però són tan baixes que tardes molts anys a revertir-ho. Però vaig sortir esperançat de la reunió perquè hi ha propietaris que no hi viuen però que volen omplir els seus edificis de vida. Si això passa, estic segur que la situació es revertirà.

Els pròxims mesos executaran la partida més important dels pressupostos: la reurbanització d’un tram de la ronda Moreta, amb més espai per als vianants i un sol sentit per als vehicles. S’ha de limitar més l’accés de vehicles motoritzats per donar més espai als vianants?

S’ha demostrat que allà on accedeixen més els vianants hi ha molta més vida. Entenc que d’entrada és una mesura controvertida, perquè tenim un model basat en el cotxe, però només cal anar a la plaça Sant Pere una tarda de primavera o estiu i està plena de vida i alegria.

Quin paper ha de tenir Berga en el pacte per a la reactivació econòmica de l’ACEB?

Liderar. Som la capital. L’ACEB va fer una proposta, i a molta gent li va sobtar que des de la CUP de la comarca fóssim els primers a donar resposta, i vam respondre bastant positivament. És veritat que trobem unes mancances en la part social i mediambiental, però això ens toca a les administracions. A nosaltres ens va agradar que per primer cop l’ACEB passés de ser un subjecte passiu a actiu. Nosaltres hi som i creiem fermament. A Berga som gairebé la meitat de població de la comarca. Ho hem de liderar conjuntament amb el Consell.

En quin punt està el projecte de la nova estació d’autobusos?

Està més avançat del què pot semblar. Però amb el pas dels anys els busos cada cop són més grans, i s’està reformulant el què ha de ser l’estació.

Els resulta incòmode el fet que Gironella estigui més avançat en el projecte?

Gens. Hi ha gent que ha volgut veure un enfrontament entre Berga i Gironella. En cap cas n’hi ha. Nosaltres celebrarem qualsevol cosa que es faci a Gironella i tot el que facin la resta de pobles perquè això beneficia a tota la comarca. Jo celebro que tinguin el projecte més avançat i que facin una ruta pels espais de Gironella. No tinc res en contra de Gironella ni de Puig-reig ni de ningú. Al contrari.