A finals dels anys 60, a Saldes (Berguedà) hi vivien més de 1.000 persones, però amb el temps s’ha anat despoblant i ara n’hi queden menys de 300. S’ha convertit en destí turístic i el 70% de l’habitatge és de segona residència. Això ha obligat veïns com Núria Salvador, que treballa a l’alberg de Saldes, a marxar a altres municipis fora de la vall. «En un any, m’han dit que no a vuit pisos. Prioritzen llogar-los a segona residència», lamenta.

I ara la pandèmia ha agreujat la situació perquè hi ha més gent disposada a pagar preus alts per viure fora de la ciutat. La falta d’oportunitats laborals i d’un habitatge assequible agreugen el despoblament.

El Berguedà fa temps que pateix la fugida de talent jove, ja que molt jovent que marxa a estudiar a fora ja no hi torna. El conseller comarcal de Joventut, Abel Garcia, considera que «la comarca podria ser per a Catalunya el que Extremadura és per a l’Estat espanyol: despoblament, índex molt baix d’ocupabilitat i una problemàtica que va molt més enllà. En un poble al Berguedà tot passa en divendres. Per què? Perquè els joves de dilluns a dijous són fora», lamenta Garcia.

Fa unes setmanes, mig centenar d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Politècnica de Catalunya van participar en un taller per ajudar a frenar el despoblament a la comarca. Van visitar poblacions del nord de la comarca com Saldes, on l’Ajuntament està rehabilitant nou habitatges per posar-los a lloguer a un preu assequible. Només els llogarà a persones que treballin i visquin al municipi.

Ivan Cabrera, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, assenyala que «fins ara es considerava normal que la gent del camp busqués una oportunitat a la ciutat, però no havíem estat tan conscients del problema que suposa que el camp es quedi despoblat».

Cabrera diu que «s’ha de canviar de xip, i ser conscients de com n’és d’important mantenir les comarques vives i invertir-hi».