El Berguedà té 10.661 places d’allotjaments turístics repartides entre 228 càmpings, cases rurals i hotels, segons les últimes estadístiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquest mes d’agost, a la comarca, hi ha bones perspectives d’ocupació. Les cases de turisme rural voregen el 100% d’ocupació i els càmpings el 75% els caps de setmana. Segons el responsable de Turisme del Consell Comarcal, Lluís Vall, les xifres suposen un bon resultat i explica que el Berguedà ha acollit turistes que aposten per allunyar-se d’aglomeracions.

Com es preveu acabar el mes d’agost?

El 2020 va ser un estiu bo, i enguany aquesta tendència es repeteix. Les úniques cancel·lacions que hem tingut fins ara són les que s’han originat a causa de les restriccions establertes per la situació epidemiològica. Al Berguedà, la xifra de visitants creix des del 2017, motiu pel qual enguany no hem notat un descens gaire important.

El turisme es distribueix uniformement a tota la comarca o noten diferències entre l’alt i el baix Berguedà?

Per una banda, als petits nuclis de l’alt Berguedà l’arribada de visitants té un impacte gran. A l’estiu, la població es duplica en aquests municipis i el teixit productiu se’n veu molt beneficiat. En aquest sentit, aquesta zona aglutina gran part de l’oferta de reclams turístics. D’altra banda, el baix Berguedà concentra una gran part dels establiments de turisme rural de la comarca. En aquesta part del territori, però, tot i acumular gran part de l’oferta, no hi ha tant comerç o hostaleria. Per això, molts dels visitants que freqüenten la part sud de la comarca venen amb la compra feta d’origen. Per tant, a l’alt Berguedà, el turista es gasta més diners als serveis, ja que n’hi ha més quantitat.

Com s’ha d’actuar per potenciar la despesa a la comarca?

Els ajuntaments han d’apostar pel turisme, però també per les seves infraestructures. Si no es treballa per oferir nous espais o serveis per als visitants, el comerç no es veu beneficiat pel turisme.

Vostè és regidor a Gironella on enguany han estrenat un espai d’acollida d’autocaravanes. Com beneficien propostes com aquesta el territori?

Des del Consell i l’Agència de Desenvolupament apostem per obrir la comarca a aquest públic. Ja tenim 12 punts similars i sabem que els turistes que hi passen agraeixen que els municipis tinguin aquestes infraestructures. És important que els ajuntaments vegin els beneficis que tenen aquestes instal·lacions. Els visitants que hi passen fan activitats al territori i consumeixen productes locals.

El sector turístic del Berguedà ha sortit reforçat de la pandèmia?

Hi ha una sensació agredolça. A l’inici, vam patir moments molt complicats, però, l’estiu passat el sector es va animar molt. Les destinacions de l’àrea metropolitana van notar una baixada important de turistes i, en canvi, el Berguedà va rebre molt visitant català. Des de llavors, hem notat com s’apropa al territori gent de l’àrea metropolitana que potser ha notat que les seves destinacions habituals estan massificades i hi busquen una alternativa.

Enguany han perdut un focus d’atracció de turistes com era el parc de terror Horrorland, que s’ubicava a la central tèrmica de Cercs. Com ho afronten?

Aquesta atracció ens permetia lluitar contra l’estacionalització del turisme. Era a l’octubre, quan més enllà de l’època del bolet, costa atraure gent. Cal no oblidar que el format d’Horrorland ja estava pensat perquè qualsevol dia pogués desaparèixer. Que això hagi passat tant d’hora és una llàstima, però hem de tenir més projecció de futur i hem de buscar algun projecte que es pugui consolidar a la llarga.

Recentment, el Gremi d’Hostaleria i l’Agència de Desenvolupament han treballat en la campanya «Al Berguedà, dona-hi una volta», que se centra a intentar trencar el turisme estacional a la comarca. Quines necessitats té el territori?

El Berguedà no és molt reconegut pel seu turisme d’hivern. Acostumem a tenir un estiu molt llarg, que va de Setmana Santa al mes d’octubre. Llavors entrem en uns mesos on costa arribar al turista. Amb aquesta campanya volem donar a conèixer activitats que no requereixen bon temps per venir a la comarca.

La campanya es basa en la promoció amb diversos elements audiovisuals a les xarxes socials. Quina importància pren la digitalització en la promoció turística?

La gent ha fet un canvi a l’hora de planificar les vacances. Antigament es feia per agències de viatges i posteriorment es van incorporar les pàgines web. Ara, cada vegada hi ha més eines per conèixer destinacions, com són les xarxes socials. Invertim molt de temps a relacionar-nos a través d’elles. Són galeries visuals i creiem que és important poder promocionar-nos en aquests espais.

Ara també aposten per descobrir al turisme nous indrets mitjançant ecoviatges. N’és un exemple l’itinerari sostenible «Les set cares del Pedraforca», una proposta per a turistes que volen centrar la seva visita en l’entorn del massís i no solament en l’ascens. Per què han triat aquest format?

No tots els visitants estan preparats per fer l’ascens al massís i molts d’ells no volen fer-lo. Per això, des de l’Agència de Desenvolupament hem buscat una opció per permetre que aquests perfils de visitants gaudeixin del Pedraforca sense pujar-hi. D’aquesta forma, es pot contemplar el paisatge i gaudir de rutes o espais que són a prop. La idea és poder replicar l’experiment del Pedraforca a altres punts del territori.

Com se’n beneficia l’entorn?

En primer lloc, hem descentralitzat la gent que puja al Pedraforca i els portem a conèixer els municipis que l’envolten. Aquestes visites es lliguen als serveis que s’ofereixen a aquestes poblacions, el que té una repercussió econòmica directa sobre el territori.

La Comissió Europea que promou el creixement sostenible de l’àrea mediterrània ha escollit aquesta ruta entorn del Pedraforca, juntament amb dues muntanyes més, per mostrar les seves metodologies de promoció sostenible del territori a tres països. Què vol transmetre el Berguedà a Europa?

En primer lloc, una aposta per la sostenibilitat, ja que estem desmassificant punts molt concorreguts. Alhora, els mostrarem com treballem per aconseguir un aprofitament econòmic d’un espai on fins ara el turista no gastava, ja que en aquest cas visitar el Pedraforca és gratuït.