L’oreneta solidària de Queralt carregada amb 319 petites orenetes que eren sengles missatges dels familiars dels qui han perdut la vida al Berguedà durant la covid es va enlairar a més de 20 quilòmetres i en esclatar el globus gegant, va tornar a baixar fins a un bosc entre els volcans del Croscat i Santa Margarida, a la Garrotxa. L’oreneta, de cartró ploma, s’ha trobat aquest dissabte, amb la construcció intacta i tots els aparells tecnològics del seu interior en bon estat.
S’havien fet 3 intents per recuperar l’oreneta, i ha estat al quart intent quan la cerca ha fructificat, segons ha explicat l’enginyer català el Dr. Andreu Veà, que ha estat qui ha dirigit el projecte de recuperació, una suma d’imaginació, de solucions tecnològiques i de col·laboració de diferents persones que han aportat les seves idees. De fet, qui ha trobat físicament l’oreneta, que portava tecnologia mòbil per poder ser geo-localitzada, ha estat l’Aleix Lagares, una persona de la mateixa comarca de la Garrotxa, que forma part de la comunitat IP (Interesting People) que lidera Veà. En aquest grup hi ha més de 2.000 persones d’arreu del món que participen en idees i projectes per donar solució a problemes com ara, una de les iniciatives més exitoses: els CovidWarriors.org, accelerar i augmentar la producció de les proves PCR, tan necessàries en el procés de la covid.
L’oreneta solidària de Queralt es va llançar impulsada per un globus sonda carregat inflat amb 3m3 d’heli. Aquest globus sonda es va enlairar fins que la pròpia pressió de l’heli va esquinçar el làtex i aleshores va iniciar el descens en activar-se un gran paracaigudes i va anar a parar a les terres garrotxines, en un lloc de difícil visualització, enmig d’espesses zones boscoses sense cobertura mòbil. Andreu Veà ha explicat que va estar controlat per tecnologia mòbil (un aparell situat a l’interior de l’oreneta emetia senyals cada 70 segons) fins que va superar els 3.000 m d’alçada. A partir d’aquesta alçada es perd la connexió de mòbil. I va tornar a ser localitzat en el descens, quan va tornar a baixar del llindar dels 3.000 m. Aleshores es va saber aproximadament on es podia trobar, però les tres primeres expedicions que es van fer no van donar fruit, tot i que sí que van donar informacions importants per a les següents, com ara la dificultat d’accés i les complicacions de la cerca a determinades hores de tarda per les pluges que hi ha hagut a la zona tota la setmana.
El llançament del globus es va fer amb el control d’un especialista de Múrcia, Fernando Ortuño, i amb els permisos corresponents d’ENAIRE que van tallar l’espai aeri on es podia moure el globus per evitar qualsevol incident aeri. L’aparell ha estat controlat seguit en tot moment pels radio-afeccionats de Berga Radioclub La Baells mentre per Ortuño en tot moment enviava els càlculs de trajectòries donant les coordenades per trobar-lo. Després es va fer servir tecnologia per situar el punt exacte de cerca i mapes digitals de l’Alpina, entre d‘altres.
Trobar l’oreneta que s’havia fet volar era com posar el colofó al projecte. En primer lloc per no deixar restes de l’experiència al bosc, però també per poder recuperar tots els aparells de telemetria i resta de material tecnològic s i per poder tenir les imatges de vídeo que es van gravar amb una càmera instal·lada a la mateixa oreneta. El material s’ha recollit i escampades per arreu han quedat les 319 orenetes que simbolitzen a les famílies del Berguedà que van deixar-hi un missatge en record dels seus familiars desapareguts des del març del 2020 fins ara. Entre alguns detalls del vol del globus, l’aparell (i tot el que duia, és clar) ha hagut de suportar temperatures de -40ºC. Tota la tecnologia estava embolicada amb material perquè pogués suportar aquesta temperatura. Com diu Veà, les orenetes eren de paper “bioagradable”, amb una llavor de planta autòctona, un terme que utilitzar per justificar l’escàs impacte dels missatges dels berguedans.
La iniciativa de fer aquest homenatge als berguedans que han perdut la vida durant la covid liderada per Omnium Berguedà, ha comptat amb la implicació de diversos grups, entitats (Hospital de Berga, Rotary E-Club D2202, Televisió del Berguedà, Labdoo.org, Capitans de la Gala de Queralt) i persones com l’artista Josep Maria Hontangas que ha creat i modelat l’Oreneta gegant i molts d’altres que voluntàriament han posat el seu granet de sorra per fer-ho possible i pels Covidwarriors, aquest grup d’abast mundial que ha trobat les persones que aportaven solucions individuals. Covidwarriors va aconseguir desenvolupar tecnologia robòtica per millorar de manera molt important les analítiques de les proves PCR. Van dissenyar comprar, instal·lar, calibrar i crear 198 robots, que van donar escampats pel món, 18 hospitals de nivell 3 de 14 províncies, com ara els catalans Vall d’Hebron, Hospital Clínic, Trias i Pujol i La Paz, Marañón a Madrid. I Andreu Veà se sent orgullós d’haver fet tot el desenvolupament amb sistemes oberts, el que permet que el desenvolupament pugui ser aprofitat i replicat arreu del món maximitzant l’impacte. Les orenetes de Queralt, potser també podrien ser exemple per a altres experiències similars.
