Un any després del brot de coronavirus que va causar més de 10 morts i va deixar el centre sota mínims, la residència Sant Bernabé gairebé torna a comptar amb un 100% d’ocupació i, funciona a ple rendiment en l’àmbit assistencial, com n’ha presumit en diverses ocasions l’alcalde Ivan Sànchez. En canvi, en la faceta administrativa tot ha estat més complex.

Després que es fes oficial l’agost del 2020 que la Generalitat assumia íntegrament la gestió de l’Hospital Sant Bernabé, la residència es va quedar orfe de gestió administrativa. Aquí va començar un incert i embrollat camí per resoldre el futur del centre que avui l’Ajuntament de Berga continua recorrent i en el qual encara no s’albira la meta.

La primera part del recorregut va consistir a establir un conveni amb l’hospital -ja gestionat per Salut- perquè ajudés la residència en aspectes com la gestió informàtica, tasques de manteniment, de recursos humans, financeres o administratives, entre d’altres. Així va ser durant quatre mesos, des de l’octubre del 2020 fins al gener del 2021, perquè el consistori encara estava estudiant la via per encarregar la gestió a l’empresa Sumar.

Finalment, es va trobar una sortida per continuar el camí. Això sí, era incerta i sense la garantia tècnica del secretari que estigués exempta de traves legals. Aquesta va ser la de signar un conveni de col·laboració amb Sumar que no implicava que l’Ajuntament entrés a formar part de l’empresa. De fet, el principal impediment en aquest sentit és el Pla d’Ajust estipulat pel govern espanyol l’any 2012, i que no permet al consistori augmentar la despesa.

Respostes que encara no s'han donat

En la ruta que s’ha fet fins ara encara hi ha diversos interrogants que el consistori no ha explicat. El primer és sobre la data en què el conveni va entrar en vigor. Inicialment, es va anunciar que era l’1 de febrer, però segons ha pogut saber Regió7, no es va acabar aprovant fins al 17 de febrer. Per tant, des de l’1 de febrer -ja sense el conveni amb l’hospital- fins al dia 16 del mateix mes l’únic paraigua legal que hauria tingut el centre és el del patronat.

En segon lloc, una altra incògnita és des de quan va començar a treballar la nova direcció al centre i en quina situació contractual. La directora, Àngels Pereña Montroig, i el govern de la ciutat van confirmar a aquest diari que va ser l’1 de febrer, és a dir, setze dies abans que entrés en vigor oficialment el conveni entre l’Ajuntament i Sumar. A més, el seu nom el va proposar l’entitat tot i que també va tenir el vistiplau del consistori.

La tercera part del recorregut, en la qual encara està immers el consistori el dia d’avui, està consistint a prorrogar temporalment el conveni tot i les hipotètiques traves legals que els partits de l’oposició s’han encarregat de recordar. En aquest sentit, qui ha estat més contundent i rotund és el regidor del PSC, Abel García, que ha defensat diverses vegades que el conveni era il·legal si l’Ajuntament no comprava accions de l’empresa. Mentrestant, Ferran Aymerich, per part de Junts per Berga, ha acusat el govern d’improvisar i també ha posat objeccions a la via actual de Sumar.

Enmig de tot això, l’Ajuntament també va acordar amb Sumar una pròrroga del conveni sense que abans ho aprovés el patronat, i va haver de rectificar l’acord inicial que preveia una durada de quatre mesos, i finalment només en van ser tres. Regió7 no ha pogut, de moment, obtenir resposta del consistori pel que fa a les incògnites obertes sobre la firma del conveni i la pròrroga esmentada.

Davant l’aparença nebulosa i obscura del camí, el govern de la CUP i ERC ha començat a explorar en les últimes setmanes una alternativa per sortir indemne del laberint. Es tracta que el centre el gestionés l’empresa municipal BRG. D’aquesta manera, l’Ajuntament evitaria externalitzar la gestió -que sempre ha presentat com l’alternativa amb menys números- i també els riscos legals de la via de Sumar. Ara bé, primer l’Ajuntament haurà dotar BRG del múscul administratiu necessari.