Evolucionar sense perdre l'essència. Aquest és un dels principals reptes de futur que s'ha posat damunt de la taula en el primer Simposi de les Festes del Foc dels Solsticis als Pirineus. Una vuitantena d'experts es reuneixen aquests dies a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola amb l'objectiu de fer aflorar el coneixement local i internacional mitjançant la recerca i els estudis que giren entorn de les festes del foc dels solsticis als Pirineus. La trobada també ha posat de manifest la necessitat d'elaborar algun tipus de regulació que permeti evitar que la massificació que pateixen les festes del foc, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, no acabin obligant a modificar la celebració tradicional.

Precisament s'ha escollit Bagà i Sant Julià de Cerdanyola com a seu del primer Simposi de les Festes del Foc dels Solsticis als Pirineus per la seva singularitat. S'hi celebra la Fia-faia, les úniques festes que es fan en el solstici d'hivern, la nit de Nadal. Són, alhora, les més desconegudes. En aquest sentit, l'historiador i membre de l'organització, Xavier Pedrals, assegura que acollir la trobada és també un pas més per sentir-se "més integrats en la comunitat fallaire".

La necessitat d'evolucionar

El simposi està ajudant als experts a posar en comú les problemàtiques que tenen i els reptes que han d'afrontar en un futur. Ho fan a través de la mateixa experiència. Pedrals, per exemple, posa com a exemple el cas de Bagà, on la Fia-faia s'estava convertint en una festa "de nens" i, el 2000, es va decidir fer alguns canvis per tal "d'enriquir-la i a donar-li de cara al futur". "No s'hauria perdut, però necessitava evolucionar", explica. Entre les principals modificacions hi havia la incorporació dels joves del poble i la recuperació de la baixada de les faies.

La Fia-faia, a Bagà Ricard Boixader

Els experts, però, comparteixen que un dels reptes més importants que han d'afrontar les festes del foc, arreu del territori, és com gestionar les massificacions per evitar que acabin alterant la festa tradicional. En aquest sentit, aprofundeix l'historiador Oriol Riart, cal "algun tipus de regulació" per tal d'evitar que "el volum de gent acabi modificant la tradicional celebració". "És vital que això no passi", afegeix, tot apuntant al fet que, en l'actualitat, "el 90% de les persones que hi assisteixen no són autòctones".

Fer nexes

Segons Riart, un dels principals beneficis de la trobada és que els està servint per fer nexes. "Coneixem els treballs que fan la resta i és fàcil que surtin projectes comuns", afirma.

El simposi, que acabarà divendres, inclou ponències, comunicacions i taules rodones on s'exposen aspectes que van des dels protocols, models i recursos organitzatius, a la sostenibilitat i el futur de les festes, entre d'altres. És presencial, tot i que també hi ha ponents que intervenen a distància i es pot seguir per streaming.

A banda inclou activitats complementàries com la projecció d'entrevistes a fallaires de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola o l'actuació de l'Esbart Cadí de Bagà que oferirà aquest vespre una ballada popular.