La Diputació de Barcelona ha realitzat el Pla director del castell de Sant Ferran de Berga i el seu entorn. El treball inclou diverses actuacions per aturar el procés de deteriorament, tant material com constructiu i estructural que l'afecta, i per tal que en un futur es pugui dinamitzar amb recorreguts i activitats.
El document, que ha estat lliurat aquest dimarts per la vicepresidenta segona, Carmela Fortuny, a l'alcalde de Berga, Ivan Sánchez, i al president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i estableix les etapes necessàries per completar en un primer període el coneixement arqueològic i, posteriorment, a nivell històric, constructiu, arquitectònic i artístic.
El castell es caracteritza per trobar-se envoltat de reductes i altres construccions defensives associades. En aquest sentit, el Pla director les posa en valor i les considera com a punts del paisatge en relació al castell i a la ciutat. A nivell urbà, el Pla director contempla actuar en una sèrie de punts on es posarà en relació la història de la ciutat i el castell, i proposa, així, una sèrie de recorreguts que recuperen camins històrics de connexió entre el nucli urbà i el castell. Per tant, a l'hora de parlar de zonificació del castell, no es pot estudiar només l'escala del monument sinó que cal tenir també en compte les escales urbana i territorial.
Els objectius establerts en el Pla director preveuen aturar el procés de deteriorament que afecta al conjunt monumental, per tal que pugui continuar sent un testimoni viu de la ciutat i de la seva pròpia història. El document estableix diferents etapes d'estudi, necessàries per completar el coneixement del lloc, primer a nivell arqueològic i posteriorment, des dels nivells històric, constructiu, arquitectònic i artístic.
El Pla contempla protegir l'essència i l'autenticitat del conjunt arquitectònic per tal que es comprengui la seva evolució històrica i pugui ser transmesa a generacions futures. Així, el document garanteix la conservació dels elements més representatius dels diferents períodes a nivell històric, i també valora les actuacions necessàries per a la seguretat dels usuaris i visitants a base d'eliminar els diversos factors de risc que es presenten actualment, principalment esfondraments i despreniments, així com instal·lacions obsoletes, excavacions i restes històriques a mantenir, a més de mancança de baranes i paviments en mal estat.
Per potenciar l'ús cultural del conjunt, aquest també ofereix espais amb experiències de major qualitat, com serien la creació de recorreguts d'unió amb el nucli antic de la ciutat i els reductes i muntanyes que l'envolten. També es preveu revitalitzar l'atractiu turístic del lloc a través d'aquesta connexió amb la ciutat, i simbòlicament, amb l'elaboració de noves narracions temàtiques que puguin arribar a un públic més divers, a més de poder adoptar estratègies museogràfiques de divulgació basades en les noves tecnologies.
Consolidació de restes arqueològiques
Més concretament, el Pla preveu la consolidació de les restes arqueològiques descobertes, la recuperació de l'accés i dels recorreguts originals del castell, el polvorí i els baluards de l'església i la Llengua de Serp, així com del mirador oest i la museïtzació del Parc arqueològic del castell. També es contempla la recuperació del camí Cobert i del reducte del Bonet com a nou espai públic mirador i la incorporació del baluard de Sant Carles com a nou espai públic. A nivell urbà i territorial, el Pla promou la posada en valor de la muralla de Berga i dels camins històrics de connexió amb el castell, a més de la recuperació de les torres i els reductes carlins.
El document també incorpora una taula orientativa amb 13 fases d'execució, valorades econòmicament i la durada prevista de cada fase, amb un full de ruta per a la recuperació del conjunt amb una durada total estimada de 12,5 anys. Així, la suma del conjunt d'actuacions previstes en el Pla és de 3,3 milions d'euros. De totes maneres, el Pla es considera orientatiu ja que l'extensa superfície del conjunt i el desconeixement de les troballes arqueològiques futures poden alterar les necessitats d'actuació i per tant el seu desenvolupament temporal.
