Després de començar just aproximadament fa un any la depuració de factures pendents de pagament a proveïdors, ahir el govern de Berga va posar punt i final -com a mínim així ho preveu-, a una tasca que el regidor d’Hisenda, Marià Miró, va qualificar com a «exhaustiva» i minuciosa». A la pràctica, pel consistori ha suposat estalviar-se de pagar més de 350.000 euros. Es tracta de pagaments que computen com a no sufragats per l’Ajuntament però que els proveïdors tampoc han reclamat -tot i que alguna és de fa 10 anys o més-. De tota manera, els proveïdors disposen de 15 dies per presentar al·legacions.

En el ple d’ahir es va aprovar la supressió de cinc factures per un valor de 7.000 euros en total corresponents als exercicis de 2009, 2012, 2018 i 2020. El punt va tirar endavant amb els vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció de l’oposició, que va compartir l’eliminació de les factures però va criticar que no s’hagin suprimit totes de cop. Aquesta mesura també ha suposat la reducció del període mig de pagament de l’Ajuntament. Abans era de 270 dies, i ara és de poc més de 30. Miró va apuntar que aquesta era una xifra fictícia, i que ara es té una «imatge fidel» de la gestió comptable del consistori.

Signatura oficial sobre els ICO

Encara en l’àmbit econòmic, ahir va ser un dia important per l’Ajuntament per una altra qüestió: es va fer oficial que el Ministeri exhimeix el consistori de pagar 2,4 milions d’euros de crèdits ICO aquest 2022. Ja era un fet, però faltava la signatura definitiva.

Amb aquest pas fet, ara l’Ajuntament preveu demanar l’any que ve un altre carència per ajornar qualsevol pagament fins el 2024. Si l’Estat ho torna a acceptar suposarà un alleugeriment econòmic per les arques municipals, ja que els gairebé 5 milions es podran tornar fraccionats entre el 2023 i el 2031.

Aprovada una moció de Junts sobre els Next Generation

El ple va aprovar per unanimitat una moció de Junts per Berga que proposava acollir-se a la convocatòria dels Fons Next Generation per tirar endavant dos projectes: la reforma de l’antic edifici de l’Ateneu i l’Escac per reconvertir-lo en un espai museogràfic sobre la Patum, i la reforma del mercat municipal per fer-hi dues plantes d’aparcament, a més d’utilitzar la planta del carrer Mossèn Huch com un viver d’empreses.