«D’un funcionari n’espero que no encalli els papers»

Per a una persona com vostè, que ha fet tota la seva vida laboral a l’administració pública, què és un funcionari?

És la persona que ha de tramitar els expedients que li arriben amb la màxima rapidesa possible. Fer la feina d’acord amb la normativa a aplicar, amb la màxima objectivitat. Jo d’un funcionari demano eficiència, que no encalli els papers, la qual cosa, per desgràcia, passa sovint.

Vostè, com molts secretaris municipals, és dels que procura mantenir-se discret i en un segon terme?

Hem de diferenciar els secretaris de municipis grans dels que treballen en pobles petits. En un cas, com al meu, que durant anys vaig ser sol a l’ajuntament, vaig haver de fer de tot i, obligatòriament, has de parlar amb tothom. Fas funcions de secretari, però a la vegada d’auxiliar administratiu i el que convingui. Jo he sigut polivalent. En àmbits més grans, els secretaris se centren en el compliment de la fe pública i la legalitat.

Els principals maldecaps als ajuntaments, i als petits encara més, estan relacionats amb problemes de caràcter urbanístic.

Sí, les incidències més greus solen estar relacionades amb el sòl no urbanitzable. La normativa és molt estricta i sovint cal fer tramitacions a altres organismes de rang superior. Per sort, a Avià no hem tingut gaire conflictivitat relacionada amb l’urbanisme. Recordo una certa polèmica amb un pla parcial que es va aprovar ja deu fer més de dotze anys i que encara no s’ha executat. A Castellar de Riu, on també hi he fet de secretari, hi ha més moviment en sòl no urbanitzable.

Cada dia més, la ciutadania ha de satisfer requisits i tràmits de l’administració a través d’internet. Potser, d’aquí a un temps, les màquines substituiran les persones.

No crec que això passi. La tramitació sí que es farà a través d’internet, però al darrere sempre hi haurà d’haver una persona per respondre. La intel·ligència artificial no sempre estarà preparada per decidir si determinat expedient ha de tirar endavant o no.

L’empatia no és un valor que vagi associat a una part dels funcionaris.

A mi sempre m’ha agradat el contacte personal, ser humà i posar-me al lloc de l’altre.

Ha hagut de treballar braç a braç amb diferents alcaldes i, en els darrers mandats, amb una alcaldessa. Es noten diferències per raó de sexe?

L’alcaldessa és una persona molt propera a la gent, però pel que fa a la gestió administrativa no hi ha diferències. El que es percep més és l’evolució de l’administració pública. En la meva primera etapa no hi havia tantes normes i érem més resolutius. A mesura que han passat els anys, ara és tot més feixuc, amb més legislació.

Els petits heu de complir les mateixes normes que els grans municipis.

Moltes normes es fan com si s’haguessin d’aplicar en municipis de 100.000 habitants sense tenir en compte que als pobles petits també s’han de complir, però amb molts menys recursos. Es pot donar el cas que una persona ho hagi de fer tot, sense tenir al costat tècnics que facin informes sectorials. Això és un llast.

Vostè és conegut a Avià i a la comarca per ser una persona inquieta i activa en el món de les entitats: Ateneu, coral...

Tota la vida, des de ben jove, he estat en associacions. M’agrada i m’hi he sentit sempre bé. Soc d’Avià, és un poble que m’estimo i, en la mesura de les meves possibilitats, continuaré treballant per entitats. He de ser conscient que amb l’edat es perd energia i que en aquesta època costa més de tibar la gent.

A l’ANC també hi continuarà?

Pràcticament ha desaparegut. La gent s’ha anat desinflant.

Com a secretari municipal li va generar problemes ser activista de l’ANC?

Mai ningú m’ha criticat, ni m’han fet cap requeriment. Sempre he tingut clar que una cosa és quan exerceixo de secretari i una altra és quan en soc fora. En aquell moment soc lliure de fer i de pensar el que vulgui. Jo era responsable del local de les votacions de l’1 d’octubre. Hi havia obert el debat entre allò que era legal i el que no, però es va acabar exercint el dret a vot . Es va fer a la sala d’exposicions, als baixos de l’edifici consistorial, que és el lloc on habitualment es vota.

Avià és dels municipis que tenen una gran projecció, molt més enllà dels seus límits municipals, gràcies al motorista Marc Coma i al contratenor Xavier Sabata.

Tots dos sempre fan bandera que són d’Avià i estem molt orgullosos d’aquests dos personatges. Amb Marc Coma hem tingut, durant anys, un ressò per tot el món. En el cas de Xavi Sabata, també té un gran mèrit i reconeixement, però la música clàssica té un abast social més reduït. Esperem que, en el futur, surtin més noms de relleu.

També, en el passat, va marcar tota una època el Local Avianès, per on van passar figures com Julio Iglesias, Nino Bravo i altres il·lustres cantants.

Portava molta gent al poble. Va ser un boom a la dècada dels 70. Hi havia anat a escoltar alguna actuació, però jo no he estat gaire de ballar. Ara diuen que tornaran a engegar, però no en conec el projecte.

Entre les singularitats d’Avià hi ha els seus set nuclis, un dels quals és Graugés, amb el seu estany. Es va pensar com una colònia agrària, tanmateix es va perdre.

Fa anys que va desaparèixer l’explotació agrícola i la majoria de gent és nouvinguda. Hi ha una associació de veïns que fa activitats i manté el sentiment de pertinença.

El 1717 Avià tenia 288 habitants i el 2021 ja eren 2.200. Aquest creixement l’ha fet un poble dormitori i ha perdut identitat?

Durant els anys 80, amb els nous ajuntaments democràtics hi va haver una efervescència en tots els sentits. Més endavant ha arribat gent de fora que costa que s’integri a la vida associativa. Tot i la davallada, entitats com l’Agrupació Teatral Avianesa, la coral o l’Ateneu van aguantant, però amb menys empenta. El concepte de ciutat dormitori no ens el podem aplicar perquè tenim l’escola que ajuda molt a cohesionar les famílies i fer poble. Els caps de setmana, com passa a molts llocs, és quan la gent es dispersa més. Tampoc no s’escau que algú ens hagi dit que som un barri més de Berga, encara que només ens separin tres quilòmetres.

El futur econòmic del municipi i la comarca passa pel turisme, la indústria, els serveis...?

Aquí estem abocats al sector serveis. Ens queden petites fàbriques i tallers. La majoria de gent surt al matí per anar a treballar a fora del municipi. Amb referència al tèxtil, crec que hi pot haver forat per a indústries petites especialitzades que complementin les grans importacions que ens arriben de l’Àsia. L’agricultura que tenim és forta i el turisme rural funciona bé. En aquesta visió econòmica trobo a faltar una fàbrica potent que podria anar a Olvan o a la Valldan.

No deu ser fàcil que hi hagi sòl industrial disponible per acollir segons quines fàbriques grans.

La planificació ha de tenir una visió comarcal. Jo penso que hauríem d’apostar pel polígon d’Olvan. A la Plana també hi ha sòl, més propi per acollir empreses petites o mitjanes.

I de la vida que dona al poble el parapent, què en pensa?

Estem ubicats en una zona agraïda per poder volar. Es generen unes tèrmiques propícies per practicar aquest esport i no és estrany que, en un moment donat, hi haguessin dues escoles de vol establertes al municipi. Fa poc ho ha reimpulsat la Federació Aèria i el cert és que s’hi ha notat. Com en totes les activitats, hi ha altres punts a Catalunya que també procuren atreure els practicants d’aquest esport.