El PSC considera que la Generalitat està utilitzant criteris polítics i no tècnics en la portada de fibra òptica al Berguedà. La formació considera que només es pot explicar per una decisió política que alguns municipis tinguin fibra abans que d’altres que els tenen com a veïns.

A dia d’avui, la Generalitat està portant fibra, que no prestant el servei, ja que això correspon a les operadores, a sis municipis. Són Gósol (ERC), La Pobla de Lillet (ERC), Saldes (ERC), Vilada (ERC i Junts), Castellar de n’Hug (Junts) i Capolat (Endavant Per Capolat-Independents), que s’uniran als 14 que ja en tenen.

Però encara quedaran els següents onze: Gisclareny (ERC), Vallcebre (Junts), Fígols (Junts), Castellar del Riu (Junts), Montmajor (ERC), Montclar (ERC), Sant Jaume de Frontanyà (PSC), Castell de l’Areny (Junts), La Nou de Berguedà (Som Poble-Independents), Borredà (Treballem a i per Borredà-Independents) i La Quar (ERC).

Municipis destacats que queden fora del desplegament són Borredà, a 10 minuts en cotxe de Vilada i ambdós amb poc menys de 500 habitants, o Montmajor, amb una població similar. En canvi, hi entra Capolat, que no arriba als 100.

En paral·lel, el PSC demana que la portada de fibra als 11 municipis que encara no en tenen no es demori més enllà del 2023. Fa menys d’una setmana fonts de l’executiu van apuntar a Regió7 que el compromís és el d’acabar el desplegament abans que finalitzi la legislatura, el 2025 si s’esgota, i van admetre que més enllà d’aquesta data «no hi ha un calendari concret». Però els socialistes recorden que el compromís inicial del Govern era el de 2023, i temen que un hipotètic avançament electoral traspassi l’afer al següent executiu.

Per tal de pressionar els partits de govern, la formació ha presentat una proposta de resolució en que es demana que aquestes últimes poblacions siguin ateses no més tard del 2023. A més, ha fet arribar una pregunta a la Mesa del Parlament preguntant quines raons tècniques justifiquen que es prioritzi uns municipis per sobre dels altres.