El Parc Natural Cadí-Moixeró ha obtingut els resultats d’un estudi que assenyala quin volum de visitants poden assumir els indrets més massificats de l’espai, que són del Berguedà i la Cerdanya. Es tracta del Pedraforca, els Empedrats, les Fonts del Llobregat i Prat de Cadí.
El punt que pot assumir menys afluència és el cim del Pedraforca, amb un màxim de 133 visitants diaris. En canvi, tot el Massís en pot rebre 450 diaris. Els Empedrats en pot assumir 205, les Fonts del Llobregat, 269, i Prat de Cadí, 258.
L’estudi encarregat pel parc conclou que tot i que en moments puntuals la capacitat de càrrega real supera els límits en els diversos punts estudiats, amb excepció del sector de Prat de Cadí, en línies generals es manté per sota dels valors establerts. Els límits s’ultrapassen especialment durant alguns dies de la temporada estiuenca i també durant el període de Setmana Santa.
És un estudi elaborat pel Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya de la Universitat de Lleida, i ja ha estat presentat davant de la Junta Rectora del Parc. Ha de servir per ajustar les mesures que ja s’apliquen per evitar la massificació d’aquests espais i alhora definir les propers accions que s’hagin d’emprendre.
De fet, des del parc s’ha destacat que mesures com l’habilitació d’aparcaments a la zona de Prat de Cadí, Empedrats i Pedraforca, posar informadors a peu d’aparcaments a Estana i Empedrats, o millorar la senyalització normativa i de senderisme ja estan encaminades a mitigar la tensió que l’afluència de visitants pot produir en aquests espais.
Bus llançadora al Pedraforca
A més, aquest estiu també s’iniciarà una prova pilot de l’1 fins el 15 d’agost amb un bus llançadora entre Gósol, Saldes i el mirador de Gresolet i es reforçaran els punts d’informació del Parc en cinc municipis. És una mesura que el parc ja contemplava aplicar l’estiu passat, però que es va acabar ajornant per enguany.
La determinació de la capacitat de càrrega és una eina de planificació útil per obtenir una aproximació a la intensitat dels usos que pot suportar un espai natural. Es tracta d’un càlcul complex, que no només té en compte l’afluència de visitants, sinó també altres factors com ara el format de l’itinerari, la climatologia, el grau de satisfacció dels visitants o la percepció d’afluència de la població local.
En aquest sentit, s’ha de diferenciar entre la capacitat de càrrega física (CCF), que correspon al nombre màxim de persones que podrien visitar un indret si no hi hagués cap tipus de limitació i la capacitat de càrrega real (CCR), calculada a partir de altres factors abans esmentats.
