Com era la Patum del 1936? Com era percebuda pels intel·lectuals de l’època? Com anaven vestides les comparses d’aquella època? Aquestes i altres preguntes es responen en el quadern que un nen de 7 anys va fer a l’escola el 1936, que es presenta avui dissabte al claustre del convent de Sant Francesc.
El col·leccionista Ramon Safont el va trobar entre una sèrie d’elements que estava a punt de llençar. «Em va robar el cor», assegura Safont, que reconeix que li produeix una gran emoció trobar un element inèdit sobre la història de la ciutat. El quadern ha estat adaptat per l’Àmbit de Recerques del Berguedà, amb l’ajuda del filòleg Eloi Bellés.
Rosa Serra, historiadora i membre de l’Àmbit de Recerques, assegura que el descobriment d’aquest quadern ha permès conèixer aspectes rellevants d’aquella Patum. Per exemple, el tabal apareix amb una senyera, i els gegants porten una medalla d’or regalada per l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta última particularitat no es donava per casualitat. Aquell mateix any, les comparses de la Patum van desfilar a la capital catalana, al Poble Espanyol. L’objectiu era fer entendre als intel·lectuals barcelonins la importància de protegir una festa tradicional i arrelada al país com la Patum. I, segons Rosa Serra, la fita es va aconseguir.
Es creu que l’infant que va elaborar el quadern, a instàncies del professor, tenia uns 7 anys. Es deia Josep Cols i Sant i anava a l’Escola Nacional Graduada de Nois de Berga. Sobre aquest centre, Serra destaca que «apostava per conservar les tradicions» i aconseguia que els nens fossin uns apassionats de la festa.
Tot i que es coneix la identitat del nen, encara no s’ha pogut identificar si és viu o mort i conèixer més detalls sobre la seva vida. S’ha de tenir en compte que si aquesta persona és viva, tindria uns 92 o 93 anys. «Potser ara que surt el llibre algú farà públic que és el seu parent», apunta Jordi Puntas, membre de l’Àmbit de Recerques.
Una pista que apareix en el seu treball és el nom de la Baells, que en aquella època era un municipi independent, engolit més tard per les aigües del pantà del mateix nom. Això permet assegurar, com a mínim, que l’infant era de la comarca.
El context polític d’aquell any era convuls, amb uns partits de dretes i esquerres enfrontats, i la possibilitat d’un alçament militar cada cop prenia més força. Tot i això, Serra creu que en aquella Patum l’ambient va ser normal i, fins i tot, marcadament festiu, amb la voluntat d’oblidar la tensa situació política. «Entenc que el 1936 cau molt lluny la guerra en aquesta comarca. Estem acostumats a moltes revoltes», sosté Ramon Safont.
La Guerra Civil va esclatar aproximadament al cap d’un mes d’aquella Patum, que va ser l’última en democràcia fins a la transició. No es va celebrar el 1937 i 1938, en plena guerra, i va tornar un any més tard, quan el conflicte ja havia acabat, amb la victòria del bàndol nacional. Tot i això, sembla que Josep Cols va aprofitar aquests anys per completar el seu treball, ja que es detecta una millora en la grafia.
