Els instruments musicals tornen a tocar Patum pels carrers i les places de Berga. Després de dos anys sense festa per la pandèmia de la covid, els músics recuperen el carrer al costat de les comparses. Les seves melodies ressonen per tot arreu, al cap de cada patumaire. Avui no entendríem una Patum sense música.
La música és un component fonamental de la Patum des de finals del segle XIX, quan les diferents melodies es van anar incorporant a festa. Actualment, no es concep La Patum sense les músiques interpretades per la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga.
La Patum de Lluïment i la Completa de dijous és amb la Cobla Pirineu. Avui, divendres, la Banda de l’Escola de Música tocarà a la Patum infantil, migdia i tarda. Dissabte, la Ciutat de Berga posarà música al passacarrers, que es pot allargar més de 7 hores. I diumenge repetirà, tocant a la de Patum de Lluïment i la Completa.
El corpus musical de la Patum el formen una trentena de peces de procedència ben variada. La major part de la música és de caràcter popular, sovint senzilla, però amb elements i melodies que la fan única. Entre els músics patumaires cal destacar la figura de Joaquim Serra i Farriols, el Quimserra (Berga, 1834-1906), autor de les músiques dels Turcs i Cavallets, els Plens i els Nans Nous. Ell va ser qui va canviar radicalment el panorama musical de La Patum, modernitzant-lo definitivament.
Una altra peça d’autor conegut que acompanya una comparsa de la Patum és la música de les Maces, de Joan Trullàs. I una de les més emblemàtiques és el senyorial Ball de l’Àliga, d’autor desconegut. Totes les peces que acompanyen els nans vells i els gegants, que són pràcticament una vintena de balls. Cal mencionar també les quatre peces dels tirabols (el final de festa), el Tirabou, Vals Jota, El Patumaire i la Patumaire. Finalment, n’hi ha de soltes com ara l’Himne de Berga, l’Ella s’ho pensa, i la Marxa de la Patum, que són temes interpretats durant els passacarrers del dimecres i el dissabte.
Aleix Villegas - Membre de la Cobla Pirineu
Des dels 12 anys, Aleix Villegas viu amb un instrument sota el braç. Apassionat dels instruments de vent-metall, es va decidir per la trompeta i és membre la Cobla Pirineu. Va néixer en una família de gran tradició musical. El seu tiet, el difunt Ricard Cuadra, va ser una de les figures més importants, musicalment, de la Patum.
Tot i el parèntesi de la pandèmia, Villegas explica que la banda ha pogut seguir tocant en diferents actes i això ha fet que no s’hagin desvinculat de les festes. Sí de la Patum, per força. Per això l’esperava amb «moltes ganes». Explica que té dos fills petits i «ja no se’n recorden de l’última vegada, el 2019». Per això, «em fa molta il·lusió que visquin altre cop la festa. És com tornar a veure’m de petit».
Ara toca la trompeta però quan fa 26 anys va començar en el món de la música, tocava el piano. Confessa que no se li donava bé i no li agradava: «Quan jo vaig començar érem dos trompetistes en tota la ciutat, ara, si els càlculs no em fallen, n’hi ha uns 35». També participa activament en el concert de Patum Memorial Ricard Cuadra i assegura que la feina que es fa aquí es valorarà al llarg del temps: «Després de tots aquests anys ningú ha cobrat, només els artistes convidats, i la resta de músics ens fem un fart d’assajos, sigui dissabte, diumenge o festiu».
Tot i que costa triar un tema preferit de Patum, Aleix Villegas es queda amb el Ball de Gegants Primitius o el Ball de Nans o Gegants per una raó musical: «Tots els metalls fem la segona part i és molt bonic d’escoltar».
Judit Marmi - Directora de la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga
Judit Marmi és la directora de la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga i aquesta és la seva primera Patum dirigint als gairebé cinquanta músics que la formen. «Ho visc des d’una perspectiva diferent, que no m’hauria imaginat mai. Però molt contenta, és bonic veure alumnes joves tocant, ho fan molt bé i és molt gratificant». Ja han participat en actes patumaires previs, com ara la Patum de la Pietat.
Clarinetista i professora de l’Escola de Música de Berga, no és la primera vegada que Judit Marmi participa a la Patum com a músic. Ja ho feia amb la Cobla Ciutat de Berga els dissabtes i diumenges de Corpus. I també havia tocat a la Patum infantil quan era alumna de l’escola. Per a ella, la Patum és «la millor festa de Catalunya». Per què? «S’ha de viure». «És molt bonica i emocionant». Li agraden sobretot els balls de gegants, però si ha d’escollir un tema es queda amb Corpus de 1927.
A casa de Judit Marmi, la música sempre hi ha estat present i de ben petita va començar a apassionar-s’hi. Una afició que s’ha acabat convertint en la seva professió. Per al seu sector, assegura, els anys de la pandèmia han estat molt durs: «Com a banda, que som una cinquantena de membres i la majoria toquen instruments de vent, necessitàvem un espai molt gran per respectar la distància de seguretat. Havíem d’assajar en grups reduïts i no podíem programar concerts. Per tant, tot i que els assajos ens ajudaven a no oxidar-nos, no hi havia l’al·licient de poder exposar la nostra feina».
Pep Moneo - Membre de la Cobla Ciutat de Berga
És mestre de professió i participa com a músic a la Patum des de fa més de 40 anys. El berguedà Pep Moneo toca actualment el fiscorn durant el passacarrers, però al llarg dels anys ha tocat tota mena d’instruments: el tible, el contrabaix i el bombardí, entre d’altres. «Quan de ben petit vaig entrar a l’escola de música, jo volia tocar la trompeta, però el Ricard Cuadra, que en aquell moment era professor, em va dir que hi havia massa trompetistes, per això vaig començar a tocar la tromba».
La represa de la Patum la viu amb molt entusiasme i alhora amb molt de respecte: «Al passacarrers de dissabte, el dia que toquem nosaltres, serà, segur, molt multitudinari». Hi haurà molta gent amb moltes ganes de festa, fet que dificulta la feina dels músics: «ens costarà avançar». Tocar al carrer, enmig de milers de persones, només rodejats per un cordó de seguretat, no és fàcil. A nivell de seguretat, diu, «hem fet tot el possible, junt amb l’Ajuntament de Berga i el Patronat de la Patum, per dissenyar uns recorreguts que siguin el màxim de lineals possibles i evitar zones molt massificades».
Per a Pep Moneo, la Patum va més enllà de ser una festa cultural molt arrelada a Berga i que es viu amb molta intensitat, ja que també ha ajudat a preservar la història de Catalunya: «Molt del bestiari que s’ha recuperat en terres catalanes ha estat gràcies al fet que Berga l’ha conservat; en molt llocs del país no havia estat així».
Li és complicat escollir un tema de Patum, però l’Ella s’ho pensa «és molt especial». No és d’un autor conegut. «Té uns enllaços i uns contracants molt bons», comenta Moneo.
