Emotiu acte d’entrega dels títols de Patumaire i Patumaire d’Honor el viscut ahir a l’Ajuntament de Berga. En una sala de plens a vessar de la qual desenes de persones es van quedar sense lloc i van haver de seguir l’acte des de fora, es va celebrar l’entrega d’uns reconeixements que, no obstant, es van quedar en un segon lloc.

Ahir el protagonisme el va acaparar la figura de la historiadora Dolors Santandreu, que va traspassar fa mig any. Com ja es va anunciar el dia del ple de l’Ascensió, el consistori li va fer un reconeixement pòstum, amb l’entrega d’una placa a la seva filla, Anna Parcerisa. Pràcticament tots els presents en la sala es van posar dempeus per agrair a Santandreu tota la tasca que va fer per Berga i la Patum.

En declaracions a Regió7, Parcerisa va destacar que la sensació és que «la gent t’acompanya» i va mostrar el seu agraïment per la gran estima per la seva mare posada de manifest ahir. A més, va assegurar sentir un gran orgull per l’obra de la seva mare, i va reconèixer que la primera Patum sense ella es fa un pèl dura.

Parcerisa va explicar que la seva mare no era una patumaire de plaça, sinó de paper, dades i ritual. Ella es presenta, també com una persona de la seva filosofia. «M’agrada treballar les coses des del darrere», va afirmar. La perspicàcia de Santandreu és la responsable de que durant aquesta Patum algunes comparses puguin celebrar els seus 400 anys. El document que ho acredita el va trobar ella.

En la placa lliurada a la seva filla es reconeix Dolors Santandreu com una «berguedana i historiadora que va posar la seva estima en la Patum i el patrimoni al servei de la ciutat. Els seus estudis sobre la festa van permetre ampliar-ne el coneixement i la divulgació i també van fomentar el gaudir i l’estima de la Patum des d’una altra perspectiva» s’acaba ressaltant en la placa.