Quiosc

Regió7

ENTREVISTA Pau Nicolau Autor de l’estudi premiat «Interrupció voluntària de l’embaràs al Berguedà»

Pau Nicolau, especialista en Ginecologia: «70 o 80 dones a l’any s’havien de moure del Berguedà per avortar fa dos anys»

Nicolau explica que el Departament està treballant perquè la interrupció de l’embaràs per la via farmacològica s’estengui a tots els hospitals comarcals, com s’ha fet a Puigcerdà i a la Seu d’Urgell

Pau Nicolau, en el seu despatx a l’Hospital de Berga | GUILLEM CAMPS

Pau Nicolau és especialista en Obstetrícia i Ginecologia, i metge a l’Hospital del Mar de Barcelona i a l’Hospital de Berga.

Compagina la feina aquí amb la de l’Hospital del Mar. Què el va portar a venir al Berguedà?

M’havia format tota la vida a l’Hospital del Mar, i tenia ganes de canviar. A més, aquí em van donar l’oportunitat de liderar aquest nou projecte i de tenir responsabilitats que allà no tenia.

El seu estudi tracta sobre la situació de l’avortament al Berguedà. Ja se’n poden fer en aquest hospital?

Tot i que la interrupció involuntària de l’embaràs està establerta dins de la cartera de serveis del sistema sanitari públic, és cert que no es realitza a tot arreu de la mateixa manera, ja sigui per objecció de consciència dels professionals o perquè els hospitals no estan acreditats. Crec que el Departament té la voluntat d’anar-ho generalitzant, i en aquest sentit vam començar a fer-ho aquí al Berguedà ara fa tres mesos.

Fins ara es podia avortar en algun punt de la comarca?

No es feia enlloc, i el que ens diuen les estadístiques del Departament de Salut dels anys 2019 i 2020 és que hi havia unes 70 o 80 dones del Berguedà que havien de desplaçar-se a fora per interrompre l’embaràs, amb les seves situacions personals i amb la despesa energètica, de temps, econòmica i, fins i tot, emocional. Havien d’anar a Manresa per una interrupció farmacològica, o a clíniques concertades pel Departament a Barcelona per fer la interrupció quirúrgica. Això és el que s’està intentant canviar, no només al Berguedà sinó també a altres territoris del país.

S’avança perquè es pugui avortar a tots els hospitals comarcals?

Sí, pel que jo sé, en els últims mesos s’ha introduït la interrupció voluntària de l’embaràs a molts altres llocs, com les Terres de l’Ebre, la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Això pel que fa a la interrupció farmacològica, que potser és la més senzilla. I també s’està valorant incloure la intervenció quirúrgica a altres hospitals.

Com aquí?

Sí, aquí hi haurà totes dues. En teoria no hi ha un mètode millor que l’altre, i el que fem és explicar avantatges i inconvenients de cada un i és la dona qui decideix quin tria.

Hi ha relació entre els hospitals comarcals on fins ara no es podia avortar i les comarques en què menys dones avorten?

S’hauria d’estudiar cada cas. Sí que s’ha vist, en estudis d’àmbit mundial, que facilitar les coses no fa augmentar el nombre d’avortaments. Moltes vegades, com més facilitats hi ha perquè les dones accedeixin a aquest dret, i si s’acompanya d’altres mecanismes com l’educació sexual, els avortaments no augmenten.

Ha augmentat la sensibilitat en aquest tema en els últims anys?

A Catalunya hi ha molt acord que és un dret sexual i reproductiu més. Tant des de la població com des dels professionals en general és un dret avui en dia plenament acceptat, a diferència d’altres llocs del món.

Imagino que també hi ha professionals que tenen més reticències.

La llei d’interrupció de l’embaràs també inclou l’objecció de consciència dels professionals. És cert que hi continua havent professionals objectors. Pel que m’he trobat al llarg de tots aquests anys, hi ha moltes causes per ser objector, no únicament la moral, ètica o religiosa. A vegades, és més per comoditat. És veritat que començar a realitzar una pràctica d’aquest tipus implica molta burocràcia i molts tràmits.

A Catalunya, com ha evolucionat el nombre d’avortaments en els últims anys?

S’està mantenint estable. Són uns 20.000 l’any, i més o menys la meitat són a través del mètode farmacològic, i l’altra meitat a través del quirúrgic. I 9 de cada 10 són per voluntat de la dona; és a dir, sense cap causa mèdica que ho requereixi.

Quina diferència hi ha entre els dos tipus d’avortaments?

El mètode farmacològic consisteix en tres fases. Una d’informativa, en què s’explica a la dona avantatges i inconvenients i se li ofereix suport en el cas de voler prosseguir amb l’embaràs. En la segona fase, se li administra una medicació que fa interrompre l’embaràs, i en la tercera, que es fa a domicili, se li dona una altra medicació per provocar el sagnat amb analgèsia. En el tractament quirúrgic es fa una petita intervenció amb una anestèsia locoregional o per sedació. Amb un temps de 20 o 30 minuts es fa un mètode d’expiració de les restes ovulars i s’aconsegueix que la cavitat uterina quedi buida.

Compartir l'article

stats