Associacions en defensa dels gats critiquen descontrol i abandonament de les colònies de Berga, especialment a causa del baix finançament. Progat Alt Berguedà, que també actua puntualment a Berga, demana que l’Ajuntament prengui responsabilitats, porti un control real, destini més diners, optimitzi recursos i faciliti la feina de les voluntàries.
"És vergonyós que una ciutat com Berga tingui els gats ferals tan abandonats, i una partida pressupostària igual a altres pobles com Bagà o Saldes, més petits, que tenen el mateix pressupost que Berga", critica Ariadna Puyol, presidenta de Progat Alt Berguedà. Segons diuen, a la ciutat hi ha moltes colònies on la majoria estan malalts i la gran majoria sense estabilitzar. "Hi ha gatets, gats moribunds, amb aigua verda i menjar florit", defensa Puyol.
És competència dels ajuntaments tenir cura i control de les colònies de gats ferals o, en cas contrari, ho ha de delegar a les associacions, segons la llei de benestar animal. En el cas de Berga, assenyalen que, més enllà d'alimentar-los, els responsables dels darrers anys no els han esterilitzat ni medicat de manera suficient, essencialment a causa d'aquesta manca de pressupost. Abans, l'Ajuntament de Berga tenia un conveni comarcal amb la protectora de Berga per a controlar aquestes colònies, i ara el té amb el Refugi de Graugés.
Les noies del Refugi han adequat colònies amb casetes i tremuges de menjar, perquè tinguin sempre menjar si no poden anar diàriament en algunes colònies. "També tenim el deure de fer pedagogia i explicar a les alimentadores que cuidar-los no és nomes alimentar-los", afegeixen des de Progat.
Per la seva part, la presidenta del Refugi, Esther Garcia, destaca que en els darrers anys "no es feia res" i que "estaven totes les colònies descontrolades i molt malament". Ara les han localitzat i tenen controlades unes 15 colònies d'uns 10 gats de mitjana. En la que n'hi ha més, es freguen els 20. I algunes s'han hagut re reubicar.
Declara que agafen els gats malalts els porten a curar i aprofiten per castrar-los, i els tornen a deixar el mateix lloc. Coincideix que no poden anar cada dia a alimentar-los, però gràcies a les tremuges els gats no es queden desproveïts. En el seu cas, les tasques amb els ajuntaments no només les fan a Berga, sinó pràcticament a tota la comarca. Reconeix que les colònies no estan controlades aquest any, però s'esta treballant molt per intentar que ho estiguin de cara l'any vinent.
La Protectora de Berga era qui ho havia gestionat tot plegat en els darrers anys. La seva directora, Carme Pérez, considera que la dotació econòmica és clarament insuficients, i també destaca que en municipis més petits donen molt més que a Berga. "Volien anar colònia per colònia. En la teoria molt bé, però en la pràctica res", critica sobre el paper del consistori. "Amb la quantitat d'animals que hi ha, és impossible tenir-ho controlat. Berga està ple de gats, n'hi ha per tot arreu", lamenta.
La Rosa Maria Andyach Horta corrobora la versió de les associacions. Fa 49 anys que s'encarrega de colònies de gats a Berga, i avui dia n'és responsable de quatre. Lamenta les condicions en les quals estan les colònies i la falta de diners per esterilitzar. Defensa que tothom fa el que pot, però és insuficient sense més ajuda municipal.
Progat Alt Berguedà també considera que cal que l'Ajuntament es posi les piles per esterilitzar ja el màxim de gats possibles, i així no caldrà tant pressupost per als següents anys. "Un cop està controlat ja no es necessiten tants diners", ha destacat la portaveu.
L'Ajuntament defensa la seva tasca
El regidor d'Educació, Medi ambient i Mobilitat, Eloi Escútia, ha defensat la feina que s'ha fet en aquest àmbit. Detalla que tenen un protocol per controlar i localitzar les colònies, identificant quants gats hi ha en cadascuna d'elles. I que cadascuna té una persona responsable que en fa el seguiment i l'alimentació.
El regidor destaca aquesta unificació de criteris davant de les colònies, on les persones utilitzen el mateix modus operandi. "Ho estem intentant regularitzar per tenir un control des de l'Ajuntament", assegura Escútia. I destaca que fa temps que hi treballen, desvinculant-ho del canvi de conveni comarcal amb la Protectora al contracte actual amb el Refugi.
El responsable municipal també reconeix una falta de recursos, econòmics i de personal, però assenyala que és un problema global. "Més capacitat tindríem i millor controlat ho tindríem si hi hagués més gent, però la línia és en positiu", insisteix. "Espero que, sigui qui sigui que ens ajudi, tinguem unes colònies ben controlades i no es descontroli", afegeix.
"Preu abusiu" del veterinari
Una altra de les crítiques de Progat Alt Berguedà és "el preu abusiu" que es paga al veterinari (tractant-se de gats del carrer) i la falta de control de les esterilitzacions a càrrec de l'Ajuntament de Berga. El consistori destina els diners, per bé que les noies del Refugi són les responsables de la gestió, a través dels voluntaris.
Segons les associacions i voluntaris consultats, l'ajuntament ha destiant enguany 1.000 euros en esterilitzacions. Amb això, només s'han pogut castrar 10 gats, el que suposaria una mitjana de 100 euros per animal (tenin en compte que l'operació dels mascles és més econòmica que en les femelles). Progat Alt Berguedà destaca que, amb aquests diners, ells poden operar fins a 18 gats en els veterinaris que treballen. Per això, demanen optimitzar recursos i dotar de més pressupost.
Des de la Protectora insisteixen amb les mateixes xifres: 1.000 euros només poden esterilitzar 10 gats. Tot i que veuen complicat que algú els hi faci a millor preu, creu que el consistori hauria "d'espavilar" per buscar un veterinari més econòmic.
La responsable del Refugi de Graugés també demana més diners a l'ajuntament per a poder esterilitzar més gats. Encara que hi hagi novament uns altres 1.000 euros, com diu que els han promès, en aquest total de 2.000. Insisteix que clarament no són suficients.
El regidor reconeix que es podria arribar a augmentar la dotació, "potser caldria", però destaca que les partides són les que són. "També caldria augmentar totes les altres. Hem de fer equilibris amb el que fem", destaca, recordant la delicada situació del consistori.
Escútia destaca que el pressupost és sempre de 2.000 euros per a esterilitzacions i nega que les esterilitzacions costin 100 euros de mitjana. Detalla que es tracta de diners que dona la Diputació de Barcelona, a través de recursos del catàleg.
"Si la Diputació a Berga els donen 2.000 euros, ells podrien posar 2000 euros", proposa la directora de la Protectora. "On van aquests diners?", assenyala per la seva part la cuidadora voluntària Andyach.
D'altra banda, associacions també detallen que no hi ha un control sobre qui duu a terme aquestes estatalitzacions. Qualsevol persona pot anar amb el seu gat domèstic i posar-ho a càrrec del Refugi, és a dir, de l'Ajuntament. Amb tot, quan hi ha una partida per castracions s'acaba en pocs dies i no se sap quins gats de quines colònies s'han castrat, segons Progat Alt Berguedà. I això podria haver influït en què la partida s'acabi abans d'hora.
Sobre si algú es pot haver aprofitat esterilitzant un gat domèstic fent-lo passar per un gat del Refugi, a cost de l'Ajuntament, el responsable municipal ha dit que "en principi, no passa". "Si ha passat, és que qui ha fet l'esterilització no ha seguit el que havia de seguir, i li hauria d'haver cobrat", argumenta.
Canvi en la delegació
Recordem que l'Ajuntament de Berga tenia un conveni amb la Protectora de Berga per a controlar aquestes colònies, i ara el té amb el Refugi de Graugés.
El regidor Esctúdia detalla que tot ve d'un contracte caducat fet a escala comarcal. Assegura que volien que el servei de recollida d'animals fos comarcal, per bé que Berga actua com a "pol" on van a parar animals de diversos llocs. "Volíem que al servei hi hagués una fluïdesa. Això no quedava establert al contracte que hi havia", detalla.
Tot i això, critica que el Consell Comarcal del Berguedà no tenia la voluntat de fer un conveni global, per la qual cosa van iniciar el procés pel seu compte. Van fer una proposta amb els requisits i demanant pressupost a associacions i grups que se'n poguessin fer càrrec, i no van rebre resposta de la Protectora, amb qui havien estat treballant.
La directora de la Protectora destaca que, a causa d'aquesta falta de finançament i que feia temps que tenien "algun problema" amb Berga, ja no van voler participar en el nou contracte. Pérez reconeix que els convenis amb el Consell estaven "obsolets" i que l'Ajuntament va decidir ser independent en aquest àmbit.
"Volien molta cosa a canvi de res. Ja vam dir que no signaríem", argumenta. Per bé que reconeix que hi ha problemes en molts altres pobles, proporcionalment "fan molt més" que a Berga, que és més gran.
El mètode CER
En el cas de Progat Alt Berguedà, voluntàries de l'associació controlen les colònies del polígon industrial. Ho fan amb el mètode CER (Captura, Esterilització, Retorn), creant rutines de menjar i posant gàbies trampa per capturar-los. Fins al moment, hi han esterilitzat 16 adults i recollit 14 gatets, alguns malalts. N'hi ha que ja han estan adoptats i d’altres segueixen en cases d’acollida o ingressats al veterinari.
Per bé que algunes castracions les han pogut fer a cost de l'Ajuntament, la majoria les han pagat des de l'associació, ja sigui amb diners propis de les cuidadores voluntàries com amb les aportacions de gent solidaritzada amb la causa. També s'han pagat ingressos hospitalaris, antiparàsits o medicació que hagin necessitat els animals. "Nosaltres com associació, i les mateixes voluntàries estem assumint una feina i fent-nos càrrec econòmicament d’una tasca que pertany a les administracions", lamenten.
Una voluntària de Progat també és responsable de la colònia del carrer Comte Oliba, l'única de Berga que està completament controlada, asseguren. També hi han pagat algunes castracions, eutanàsies i inclús una enucleació d’un ull d’una gata.
