A banda del consum, l’estat dels pantans depèn essencialment de la meteorologia, en aquest cas, tant de les altes temperatures sostingudes com de la falta de pluja. Per bé que no hem arribat (per poc) a temperatures record, aquesta constància ha fet excepcional la situació viscuda les darreres setmanes, amb un total de tres onades de calor enguany.
En funció de les temperatures de l’agost, i de si se superen les xifres de 2003, l’actual es podria convertir en l’estiu més càlid a la Catalunya Central d’ençà que hi ha registres.
«Estem en situacions molt inusuals», reconeix el meteoròleg Aleix Serra, del Servei Meteorològic de Catalunya. El berguedà destaca el descens de temperatures d’aquesta setmana, després dels darrers pics de dilluns. «A les tardes poden créixer més núvols i algun dia algun ruixat o alguna tempesta», detalla sobre una setmana més variable.
Això no obstant, en cap cas seran pluges que puguin ajudar massa a omplir els pantans. I és que, per recuperar xifres de volum, cal una situació de pluja generalitzada i persistent, el que també seria una bona notícia per a donar un respir al bosc.
«A tot arreu tenim boscos secs, arbres que comencen a fer aspecte de tardor, perquè es desfan de les fulles per poder tenir menys despesa d’aigua i continuar amb vida. Es veu en els roures ja», relata Serra. Tot i això, deixa clar que no és una cosa insòlita, ha passat en més ocasions.
L’expert assenyala també que la situació s’agreugi perquè «portem tres mesos fora de clima», on hem viscut un maig com un juny, un juny com un juliol i un juliol com un agost, que va pel camí de ser un dels mesos més calorosos del territori.
Serra detalla que a la Catalunya central tenim un episodi recent d’una calor similar, el juny del 2019, on hi va haver pics superiors. Fins i tot l’agost de 2021 hi va haver pics de calor més alts que enguany. No obstant això, destaca que només hi ha hagut un estiu que es pugui comparar en global al que portem ara, que és el del 2003, el més càlid de la història de Catalunya, i que podríem superar en funció de l‘agost.
I és que les temperatures han estat per sobre del comú pràcticament cada dia. I no només d’estiu, sinó que ja al maig els graus dels termòmetres eren superiors a la mitjana: «La gent pot tenir la sensació que l’estiu ja s’acaba, però encara queda. Serà un estiu de 4 mesos».
Ens hi hem d’acostumar?
Per bé que és difícil atribuir un fenomen concret al canvi climàtic, perquè sempre n’hi ha hagut abans, el context actual fa «més probables» aquesta mena de fenòmens. «Que tinguem un estiu molt càlid no és pròpiament del canvi climàtic, però que tinguem molts sí. Aquesta seqüència, la repetició de rècords càlids, i no de mesos freds, sí que és del canvi climàtic», detalla Serra.
«Malauradament, ens hi hem d’acostumar. La tendència és claríssima als estius», sentencia Serra. «Si haguéssim tingut la temperatura tan alta, però amb més tempestes d’estiu, l’aspecte del país no seria tan extraordinari», afegeix.
Les onades de calor i l’aire que ve del nord d’Àfrica
Les onades de calor que vivim estan formades bàsicament per masses d’aire càlid que abracen habitualment la península Ibèrica, i que poden acabar arribant o no a Catalunya. Es tracta de faccions d’aire càlid que provenen del nord d’Àfrica, impulsades pel vent que les fa pujar. Les darreres que hem viscut han travessat, fins i tot, cap al nord del continent europeu. «El nord d’Àfrica està molt a prop», insisteix Serra, detallant que no passa el mateix a l’hivern perquè el fred està a l’interior del continent.
