Quiosc Regió7

Regió7

Les altes temperatures persistents i la falta de pluges assequen els embassaments

Els tres embassaments del sistema Llobregat registren xifres que poden ser preocupants, per bé que lluny de les de 2008 Des de l’octubre de 2021 està activat el Pla de Sequera i des de dimarts hi ha situació d’alerta a una cinquantena de poblacions

La Baells es troba per sota del 42%, deixant imatges cares de veure, com aquesta de la zona del monestir de Sant Salvador de la Vedella | ALEIX CAMPRUBÍ I PONT

La sequera per falta de pluja i altes temperatures està afectant severament a l’estat dels pantans catalans. Actualment, tenen un volum que dista molt del que hi havia fa un any. Els embassaments del sistema Ter Llobregat es troben al voltant del 55% de la seva capacitat, mentre l’any passat a aquestes altures gairebé estaven 37 punts per sobre.

Tot i això, cal destacar que les dades actuals disten bastant de les xifres del març de 2008, quan es va viure un moment realment crític. Els mínims històrics van ser del 20,5% (22,4 hm³) a La Baells, a Cercs, del 12,4% (9,9 hm³) a La Llosa del Cavall, a Navès, i del 46,9% (11,4 hm³) a Sant Ponç, a Clariana del Cardener. Actualment, es troben al 40%, 35% i 64% respectivament.

17

Els efectes de la sequera al pantà de la Baells, a vista de dron Redacció

«És una situació que cal anar seguint diàriament», destaquen fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Asseguren que, més que preocupats, estan «ocupats i atents» per fer un seguiment constant i per veure l’evolució, contactant amb municipis amb problemàtiques i abordant possibles solucions per poder garantir l’aigua a la població.

Com destaquen, des de l’octubre de 2021 està activat el Pla de Sequera i que des del febrer de 2022 està el sistema Ter Llobregat en situació de prealerta. Des de dimarts, bona part, una cinquantena de municipis, en alerta. I és que el Pla de Sequera té la finalitat de començar a activar mesures abans d’arribar a una situació d’escassetat d’aigua. Cada mes es revisa la situació, per decidir si hi ha canvis en els estats de les diferents unitats d’explotació, segons detallen les fonts.

Tres anys de poca pluja

L’any 2020, tot i ser un any molt humit, els darrers mesos es van registrar pluges per sota de la mitjana, recorden des de l’agència. I el 2021 va ser també molt sec: per bé que les pluges de primavera van recarregar embassaments, la tardor i l’hivern van ser molt secs, més enllà d’un episodi de pluges puntuals.

Aquest 2022 està sent un any «excepcionalment sec». Ja la primavera ho va ser molt, deixant una aportació molt pobra als embassaments. Per tot plegat, embassaments i aqüífers es troben en aquesta actual situació extraordinària.

Amb la previsió de poques pluges i poc copioses durant els mesos d’estiu, des de l’ACA confien ara en la tardor, una estació en la qual, conjuntament amb la primavera, es produeixen més pluges. «Esperem que enguany ens ajudin a revertir la situació», diuen.

Restriccions al subministrament

L’ACA assegura que els municipis que estan connectats a xarxes supramunicipals tenen el subministrament domèstic garantit. Es tracta dels que formen part del Ter Llobregat, la xarxa de proveïment de la Llosa del Cavall.

Ara bé: «En situar-nos per sota del 40%, entrem en la fase d’alerta, on s’apliquen algunes restriccions en usos agrícoles, industrials, lúdics», destaquen les fonts consultades (vegeu diari d’ahir). Al Berguedà, Bages, Moianès i Anoia hi ha una cinquantena de poblacions en aquesta situació.

En aquest sentit, des del mes d’abril, la zona de l’aqüífer de Carme Capellades, que abasteix a 15 municipis de l’Anoia i un de l’Alt Penedès, està en situació d’alerta. En aquest àmbit, en alerta s’apliquen mesures com limitacions particulars per determinats usos urbans que han d’acomplir tots els municipis, o limitació del consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 l/hab. per dia, entre altres.

Però, fins a quin punt podrien arribar les restriccions? Anirà en funció dels escenaris previstos pel Pla de Sequera, en base amb l’estat d’embassaments i aqüífers.

El pitjor escenari és l’emergència (reserves per sota del 16%), del que encara estem lluny. En aquest cas, s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia que pot baixar fins als 160 en cas d’emergència extrema, entre altres mesures més enllà del consum quotidià.

Com s’ha comentat, en el cas d’alerta, per sota del 40% de les reserves, s’estableix una dotació màxima de 250 litres per habitant i dia, també entre moltes altres mesures. Entremig encara trobem d’anomenat escenari d’excepcionalitat, per sota del 25% de reserves, on aquesta mesura es fixa a 230 litres.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va assegurar la setmana passada que no perilla l’aigua de boca, tot i la situació actual.

El paper de les dessaladores

Davant d’aquesta situació, eines com les dessaladores poden tenir un paper important. Per exemple, poden rebre aigua a través d’aquesta via alguns municipis de l’Anoia com Igualada i Castellolí, que estan connectats a la xarxa del Ter Llobregat. L’ACA detalla que actualment aquests reben l’aigua provinent de la potabilitzadora del Cardener, però, tanmateix, en poden rebre de la potabilitzadora del Llobregat.

Aquesta zona de l’Anoia està en alerta, per la qual cosa ha de reduir, sempre que sigui possible, extraccions de l’aqüífer de Carme Capellades, segons defineix el Pla de Sequera quan es redueixen. L’opció és captar aigua de fons alternatives com la xarxa de proveïment de la Llosa o el sistema Ter Llobregat, amb l’objectiu d’alentir la reducció del nivell de l’aqüífer.

Recomanacions

L’estalvi d’aigua és una de les millors solucions i recomanacions que es poden fer. No només en situacions de sequera, també en situacions més normals i de bonança: «L’aigua que estalviem avui és la que tindrem per demà».

L’ACA reconeix que aquest estiu s’ha constatat un augment de la demanda d’aigua en moments puntuals. Per això, insisteixen en el consum responsable. I recorden que, en els darrers 20 anys, Catalunya ha viscut fins a 5 episodis de sequera.

D’altra banda, per bé que entrar a pantans no pugui suposar cap perill, es recomana accedir-hi per les zones habilitades, com zones de bany o punts amb embarcadors. Les restriccions són les habituals en zones properes a la presa i els òrgans de desguàs, tot i el seu estat.

Compartir l'article

stats