La prolongada sequera que viu Catalunya i la regió central no només ha provocat les primeres restriccions en alguns municipis (de moment sense implicar talls de subministrament d’aigua a les llars), sinó que també està fent estralls en les activitats lúdiques que es desenvolupen a l’entorn dels embassaments.
El mes de juny, algunes empreses que imparteixen activitats aquàtiques o que lloguen material ja van expressar a aquest diari que no sabien si les propostes es podrien desenvolupar amb normalitat. Doncs gairebé dos mesos més tard, i després d’un juliol d’extrema calor i sense gairebé precipitacions, els seus pitjors pronòstics s’han complert i es veuen obligades a abaixar la persiana de les seves instal·lacions.
L’empresa Kayak K.1 ja no ha pogut fer activitats aquesta última setmana en el pantà de la Llosa del Cavall. El seu propietari, Artur Beiroa, assegura que és inviable muntar el camp base. La particular orografia de l’embassament, molt escarpada i amb pocs llocs de fàcil accés, no ha permès a l’empresa traslladar-se a altres racons amb més aigua.
Kayak K.1 lloga material però es caracteritza sobretot per la seva faceta d’escola. Durant els mesos de primavera i estiu imparteix classes de piragüisme, paddle surf, i altres activitats aquàtiques. El seu equip és compost de monitors titulats per la Reial Federació Espanyola de Piragüisme (RFEP).
Beiroa apunta que «nosaltres no ens hem vist tan perjudicats perquè comencem la temporada al març, i a la primavera també tenim força gent». A més, comenta que els últims dos anys han estat molt bons, i això fa que no sigui tan greu tenir una mala temporada com aquesta.
No obstant això, el propietari de l’empresa lamenta que diversos treballadors s’han quedat sense feina, i critica la manca d’ajudes al sector de la Generalitat i del Govern espanyol. «Aquí has d’acomiadar la gent, no podem fer ERTO», sosté el propietari.
En les últimes setmanes, les empreses s’han vist obligades a canviar el lloc d’embarcament per tenir un millor accés a l’aigua. És el cas de Kayak K.1 i també d’Indòmit, que lloga material a l’àrea del Molí del Cavaller del pantà de la Baells.
Albert Palau, propietari d’aquesta última empresa, explica que «hem hagut d’anar habilitant camins», però tot i així algunes persones ja renunciaven a fer l’activitat perquè l’accés no era fàcil. Indòmit tenia previst tancar a partir del dilluns, però finalment ahir ja no va permetre fer activitats pel risc que suposava. «Ho estàvem forçant massa, no vindrà de dos dies», va reconèixer Palau, que també va assegurar que tornaran els diners a la gent que ja havien fet la reserva.
L’empresa també ha hagut d’acomiadar gent, i el seu responsable reclama que s’articulin ajudes al sector a través de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT). «Entenem que una sequera és com una inundació», sosté Palau.
Per la seva banda, l’empresa Relleus de la Llosa del Cavall ja va haver de tancar fa 15 dies. En la línia de les altres entitats, el copropietari, Marcel Vila, comenta que «havíem d’anar canviant de lloc per embarcar correctament fins que ha estat impossible».
Vila estima que deixaran de facturar un 70 o 80% ja que en el mes d’agost es concentra la majoria de l’activitat. En el que resta d’estiu, la seva empresa se centrarà a oferir propostes de barranquisme, no només al Solsonès sinó també a altres comarques de la regió central com el Berguedà i l’Alt Urgell.
Sequera previsible
Les empreses consideren que la situació de sequera ja era previsible des de fa mesos, tot i que hagin pogut aguantar fins ara. De fet, Relleus va avançar la temporada i ja va obrir a finals d’abril, anticipant-se a l’escenari actual. «Aquesta sequera ja es veia venir per Setmana Santa. Quedo sorprès que la gent no se n’hagi adonat abans», s’estranya Vila.
En el mateix sentit, Artur Beiroa, de l’empresa Kayak K.1, defensa que si s’hagués fet una campanya de prevenció de sequera abans, «hauríem pogut allargar més la capacitat dels embassaments». A més, Beiroa creu que s’haguessin pogut evitar les restriccions d’aigua actuals.
Indòmit, tampoc al pont
A part de la zona del Molí del Cavaller, l’empresa berguedana també ofereix activitats a l’àrea del pont de la C-26 que travessa la Baells. De fet, la seva intenció era ubicar-se en aquest punt, amb més marge per embarcar, un cop l’altra zona fos impracticable. Però els impediments burocràtics, defensa el seu propietari, ho han acabat impedint.
Albert Palau es queixa que, amb el Pla Especial de la Baells –aprovat fa pocs dies–, han de realitzar diversos tràmits per poder-s’hi instal·lar que s’allargaran uns quants mesos. Palau critica que «ningú sap per què serveix aquest pla i com funciona», assenyalant les administracions.
El responsable d’Indòmit explica que a la zona del pont «hi ha unes platges i una badia i hi podríem seguir treballant, tot i que més malament que altres anys». En canvi, l’àrea del Molí del Cavaller és situada en una punta de l’embassament, i en casos de sequera són els primers punts que queden sense aigua.
L’àrea del pont de la C-26 és del terme municipal de Cercs. El seu alcalde, Jesús Calderer, diu que l’empresa «ha de demanar una llicència al consistori i una altra a l’ACA per fer activitats a l’aigua. «Dins del pla d’usos i el Pla Especial, no ens consta que ningú hagi demanat aquests permisos», assegura. Disposar d’aquestes autoritzacions ja era necessari abans que veiessin la llum les dues eines de regulació.
A Sant Ponç sí que s’ofereixen propostes aquàtiques
L’embassament de Sant Ponç és l’excepció de les reserves de la regió central. Sempre ha de mantenir un nivell mínim perquè és on els hidroavions carreguen els seus dipòsits per lluitar contra els incendis, i això també permet desenvolupar activitats amb absoluta normalitat. Abril Oriola, de l’empresa La Caseta del Pantà, diu que tenen menys clients que d’altres anys tot i que les activitats es poden fer sense problemes amb el nivell actual. Hi ha més platgeta, es nota la diferència però visualment», comenta.
