Quiosc

Regió7

ENTREVISTA Rosa Prat Serra Especialista en bioconstrucció, directora de Firhàbitat i API

«Hem de fer cases per viure-hi i amb salut!»

Rosa Prat Serra PERE GASSO

La bioconstrucció ha pres embranzida els darrers anys. Una de les persones que ha agafat la bandera pels habitatges sostenibles és Rosa Prat Serra. És una persona molt activa, de les que no paren, i entre les iniciatives que ha empès hi ha la Firhàbitat, a Avià, que aquest mes de juny va celebrar la segona edició. Una mostra que destaca pel seu rigor i per la capacitat d’atracció de persones interessades per la bioconstrucció i l’eficiència energètica. Prat, nascuda a Avià fa 48 anys, fa un esforç permanent per estar ben formada en sistemes constructius que prioritzin materials que generin el mínim de petjada de carboni. Pertany a una família ben coneguda a la comarca del Berguedà per la faceta de constructors i per la implicació social. Ella i el seu germà van agafar el relleu dels pares a l’empresa familiar Clau21, que va començar a caminar a principis de la dècada dels setanta. Una de les mostres del seu compromís amb el territori és la seva adscripció a l’Associació d’empresaris de la comarca del Berguedà (ACEB), promotora de Firhàbitat.

Els seus pares van treballar en el sector de la construcció. Vostè ha viscut sempre aquest món, però s’especialitza en bioconstrucció. Per què?

Era una inquietud personal que la vaig traslladar a l’empresa familiar. En el nostre cas, podem dir que empresa i família és gairebé el mateix. Sempre he pensat que per fer un món més sostenible, tots hi hem d’aportar el nostre gra de sorra. Nosaltres ens dediquem a fer cases i les emissions de CO2 derivades de la construcció són altíssimes. Com més hi penses, més veus que hi ha camí per recórrer, per millorar.

Quin concepte fa servir: construcció sostenible, bioconstrucció...

Bioconstrucció, que és construcció per a la vida, que inclou accions per a la salut de les persones. Hem de pensar més enllà de l’eficiència energètica, que és important i que comporta també estalvi econòmic. Hem de fer cases per viure-hi i amb salut!

La bioconstrucció ha arribat per quedar-se o és una moda?

Crec que es consolidarà. Si ens creiem que hem de revertir els efectes negatius del canvi climàtic, hem de construir o reformar habitatges d’una forma diferent. El canvi climàtic no és una moda, és un fet.

La construcció que feien els nostres avantpassats a les masies o als carrers estrets dels pobles, la podríem considerar ‘bio’?

En la majoria dels casos, per no dir tots, ho tenien en compte. Les masies estaven ben orientades, amb unes obertures que s’ajustaven a les condicions climàtiques del territori. Feien servir materials del mateix lloc on treballaven. El que fem ara no és tan modern com sembla, perquè a la bioconstrucció sovint recuperem tècniques antigues.

Dels encàrrecs que us arriben a l’empresa familiar, quants tenen la voluntat de ser sostenibles?

Es nota que hi ha més sensibilitat social, però cal que tothom n’estigui ben informat. És habitual i normal que, quan es vol fer una reforma o una obra nova, hi hagi un punt de desorientació relacionada amb la ubicació de l’habitatge, els materials constructius, els aïllaments o la climatització. Ben poca gent diu que no li interessa aprofundir en el camp de la bioconstrucció.

I aquests poc interessats són irreconduïbles?

Encara que vinguin amb una idea predeterminada, sempre els poso sobre la taula materials naturals que ja són al mercat, com aïllaments de cotó reciclat, suro o altres. En aquests casos és bo donar a conèixer l’oferta i generar la demanda.

Tots ens movem amb contradiccions. Hi ha qui vol una casa bioclimàtica i, a la vegada, una piscina?

Coses d’aquestes passen. En el cas de la piscina, cal que tingui la mínima càrrega i aprofitar tots els recursos, des de les aigües pluvials fins a reduir al màxim l’evaporació. I si és un lloc amb seriosos problemes d’aigua, s’ha de ser clar i desaconsellar-la. Jo sempre intento ser coherent amb allò que penso.

Quin estalvi pot suposar per a un habitatge aplicar criteris d’eficiència energètica?

En una casa que hem fet l’aïllament per l’exterior, com si l’abriguéssim, i n’hem canviat els tancaments i els vidres, s’ha aconseguit reduir la despesa en calefacció el 50%. Encara es fan molts aïllaments amb derivats del petroli quan hi ha alternatives viables, com les fibres de fusta o el suro vist, un material molt interessant. Estem plantejant unes cases ecològiques on les plantes baixes tindran un SATE –sistema d’aïllament tèrmic– de suro; la primera planta serà de fibres de fusta amb estucats de calç, i l’aïllament de la teulada amb cotó reciclat. L’estructura serà de fusta i les parets, de Termoarcilla.

Per poder fer cases com aquesta, disposeu de proveïdors de km 0?

Hi ha molta feina feta, però en queda de pendent, i és evident que si hem de posar fusta, és convenient que, per evitar la petjada de CO2, no la portem de Finlàndia. Sempre busquem l’empresa de materials sostenibles que tinguem més a prop. Per sort, ja es comença a fer servir fusta del país.

Aquest estiu es parla molt de sequera i de manca d’aigua. Els que sou en el món de la bioconstrucció també teniu camí per recórrer per aprofitar un bé com l’aigua.

Quan treballem en cases particulars soles és fàcil l’aprofitament de l’aigua de la pluja, però quan parlem d’edificis de pobles i de ciutats es va lent perquè la complexitat tècnica és alta.

Vostè n’és una de les ànimes. La idea de crear Firhàbitat, com va sorgir?

A l’ACEB debatíem que el Berguedà necessita temes tractors, diferencials. Tots tenim clar que volem una comarca viva i verda. En paral·lel, tres berguedans, alumnes del Màster de Bioconstrucció, la meva parella amb uns companys que feien el Màster de Bioconstrucció de l’Institut Espanyol de Baubiologie, van plantejar de fer la seva trobada anual al Berguedà. Vam veure que podien encaixar les dues coses i fer un gran aparador on tocar i mostrar com funcionen i tenen molts dels nous materials propis de la bioconstrucció.

És una mostra que ha rebut elogis del sector pel perfil d’actes i expositors.

Ni pretenem, ni volem que sigui una fira de masses. Els expositors estan contents perquè la gent que ve està realment interessada en els seus productes. Es va veure clarament que la majoria dels visitants no passaven de llarg, s’interessaven pels productes i serveis que s’oferien. També hi ha hagut molta interacció entre tots els expositors.

Es dedueix, doncs, que la mostra tindrà continuïtat.

Organitzar-la porta molta feina per als que som a la comissió Firhàbitat de l’ACEB, però és agraïda quan en veus els resultats. Les xerrades i accions dinàmiques han tingut molt bona acceptació. A més a més, la fira dona vida al poble i a la comarca, especialment al sector de la restauració i als allotjaments, perquè hi ha expositors, conferenciants i també públic que ve de fora.

Què esteu preparant ara a l’ACEB?

Tenim moltes coses al cap, però posar-les a la pràctica costa. Iniciatives com aquesta s’han de fer amb la complicitat del sector públic. Aquí i arreu, el públic i el privat hem d’anar junts. Un dels entrebancs és la lentitud del sector públic. Es fan molts estudis i, o no s’apliquen, o es tarda anys. Les idees bones s’han d’executar ràpidament.

El sector de la construcció al Berguedà per quin moment passa?

S’està fent molta rehabilitació i això està molt bé. Si volem ser coherents, és millor que es rehabilitin edificis vells que no pas fer obra nova. En el nostre cas, com que també treballem força fora de la comarca, tenim encàrrecs d’obra nova a la Cerdanya, a Barcelona i al Vallès.

I d’obra nova a la comarca del Berguedà?

Arran de la pandèmia, hi ha famílies que han comprat un terreny i han desenvolupat un projecte per fer-s’hi una casa amb espai i jardí exterior.

En concret, la situació del barri vell de Berga, creu que es podrà revertir?

En general, la gent quan busquem un habitatge ens hem tornat molt còmodes. Volem arribar amb cotxe fins a casa, volem tenir aparcament a l’edifici... Això no sempre és factible als barris vells.

Tothom té el que es mereix?

Jo crec en el karma.


Millor qualitat i pitjor defecte.

Sociable i impulsiva.


Quina part del seu cos li agrada menys?

Intento que aquest tema no m’afecti.


Quant és un bon sou?

El coherent amb el que aportes.


Quin llibre li hauria agradat escriure?

Qualsevol dels del Jordi Cussà.


Una obra d’art.

La natura, sense cap dubte.


En què és experta?

Estic en aprenentatge constant.


Què s’hauria d’inventar?

Alguna cosa per fer que les persones no siguin tan individualistes.


Déu existeix?

Jo crec en un déu fet a la meva mida.


Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Domènech i Montaner.


Un mite eròtic.

Pel físic, no en tinc, és més eròtica la intel·ligència.


Acabi la frase. La vida és...

Una canya, si se sap aprofitar.


La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Vull pensar que bona.


Tres ingredients d’un paradís.

Silenci, amor i companyia.


Un lema per a la seva vida.

Viu i deixa viure.

Compartir l'article

stats