El monestir de Sant Llorenç de Guardiola és l’obra del romànic més ben conservada del Berguedà i també la que atrau més visitants i on es fan més activitats. Gaudint d’aquest estatus, no és estrany que des de les institucions i el bisbat se l’hagi seleccionat per convertir-se en un centre d’interpretació d’aquest art de l’edat mitjana a escala comarcal. L’objectiu és que encara pugui despuntar molt més fins a convertir-se en un referent del romànic berguedà.
Toni Puig, coordinador de Civitas Cultura, l’entitat que dinamitza el monument, relata a aquest diari els passos que ha seguit el monestir en els últims anys fins arribar al punt de partida actual. Sant Llorenç va estar abandonat una llarga etapa entre els segles XV i XVIII després del terratrèmol del 1428 que va derruir bona part de l’estructura. Tres segles més tard, es va recuperar la part de dalt i va quedar com una església «rural», defineix Puig.
Així queda fins els anys 70 del segle XX. Aleshores la Diputació fa una sèrie de millores i uns anys més tard mossèn Bartina i els seus escolanets descobreixen l’església de sota. Aquí comença una llarga restauració que acaba el 2008.
Vuit anys més tard Civitas Cultura es fa amb les reines del monestir i transforma la concepció que es tenia del monument. Fins llavors només es feien visites guiades i ara cada cap de setmana s’omple de música, teatre i dansa, fins al punt de convertir-se en el principal focus d’activitat cultural de l’Alt Berguedà. «Ens van dir: us ho preneu massa en serio, no vindrà ningú», recorda Puig.
Un cop consolidada l’oferta musical, la primera idea per continuar dinamitzant l’espai era fer-hi una hostatgeria i un restaurant. «Ens faran un restaurant molt bo, segurament amb estrella Michelin i hi haurà un hotel bonic per persones una mica grans que volen tranquil·litat. I nosaltres que farem? Vam dir no».
Aleshores, l’alternativa que es va començar a gestar va ser la d’un centre d’interpretació. Puig aclareix que «volem que els visitants es posin a dins del romànic, no que llegeixin cartells». Civitas va presentar el projecte a la Diputació, i tot i els dubtes inicials per l’elevat pressupost que tenia, l’ens provincial va acabar accedint-hi aportant 1,4 milions d'euros, amb l’única condició de que les obres s’allargarien uns tres anys.
L’objectiu és que aquest centre pugui ser de referència no només a nivell comarcal i català sinó que també atragui turisme internacional. El coordinador de Civitas destaca el gran potencial de la comarca a nivell de monuments romànics, sense res a envejar de d’altres conjunts de Catalunya com el Monestir de Poblet o el patrimoni de la Vall de Boí, però adverteix que tot just «estem començant ara» a posar-lo en valor.
Per fer el centre d’interpretació s’habilitaran estances de les diferents plantes del monestir. Les obres començaran el proper any i es preveu que acabin el 2025, quan s’inaugurarà tot l’equipament. A més, el centre podrà conviure amb les activitats culturals que es fan habitualment al monestir cada cap de setmana.
