Regió7

Regió7

Ismael García | Aficionat a les bicicletes clàssiques

«M’han demanat la bici per exposicions però prefereixo treure-la»

El propietari manté els elements originals excepte les rodes, que eren de fusta

Propietari d’una bici Bruno Winschoten de l’any 1905 | ALEX GUERRERO

L’Ismael García és un veí de Franqueses del Vallès de 30 anys que des de fa anys té una gran afició per les bicis clàssiques i la seva restauració. Ahir va pedalar amb la bicicleta més antiga de la Retrotrobada de Berga.

Porta la bicicleta més antiga de la Retrotrobada d’aquest any.

Sí. Acostumo a ser el més jove amb la bici més antiga. Aquesta és una Bruno Winschoten de l’any 1905.

Quina és la diferencia respecte una bicicleta actual?

És ferro i ja. No porta cap element que et pugui ajudar com una bici moderna o fins i tot bicis que considerem antigues perquè aquesta no té marxes, i només té un fre que actua directament sobre el pneumàtic i en dies com avui amb el terreny mullat ni frena. A més l’intento tenir tal i com era originalment amb el seu portaespelmes com a il·luminació, que tampoc il·lumina res. Bé, és tal com era a l’època.

I ara farà un recorregut de més de 5o quilòmetres en una bici de gairebé 120 anys. Ho havia fet algun altre cop?

Acostumo a fer les clàssiques marxes que són uns 40 o 50 km i també les cronos com la d’avui a la nit, la Portal Attack. Sembla que patiré una mica. Hauré de demanar que m’empenyin.

Li ha fet molts canvis per poder-la fer funcional?

Només els pneumàtics. De fet les rodes senceres són diferents perquè originalment eren de fusta. Però és molt complicat perquè amb un petit sotrac o una vorera et pots fer mal. Ja bastant me la jugo amb tot el que porta, que és molt rudimentari, com per jugar-me-la més amb els pneumàtics. Però la resta és tot igual a com era abans.

Es pot considerar una relíquia?

De fet me la demanen molts cops per museus o exposicions. Jo aquesta la tinc preparada per la guerra, per portar-la i que no em deixi tirat i per això prefereixo treure-la i que la gent la vegi, la toqui, que hi monti i la provi. Seria com acostar el museu a la gent.

I com ha arribat aquesta bici a la seva propietat. Les col·lecciona?

M’agrada molt restaurar bicis clàssiques centenàries. Intento anar per masies i cases de camp rescatant bicis i tinc una petita col·lecció.

I aquesta és la més antiga?

No. En tinc una de 1899 però és més precària i és més complicat treure-la.

Hi ha molt aficionat d’aquest món?

Hi ha més moviment a països com França, Itàlia o Alemanya i aquí ara està arribant i va creixent. Cada cop veus més persones, més joves, més noies. És molt positiu.

I mou molts diners?

Hi ha de tot perquè és un món on és difícil saber el valor del que tens. Però et pots trobar preus fàcilment equiparables a una bici moderna d’avui en dia.

Compartir l'article

stats